Segària Clàssica

Aquell dia de 1868, l’estança que servia de dormitori a Lawrence Alma-Tadema no el va veure llevar-se fins ben entrat el migdia. A l’exposició pintura de la nit anterior li va seguir una llarga vetllada en la què Tadema i altres companys enòfils van discutir sobre la qualitat de l’obra exposada i altres qüestions vitals que estaven d’actualitat.

La festa li va produir una ressaca considerable. Després de dinar, tant com el seu estómac afeblit li va permetre, es va dirigir al taller per tal d’iniciar una nova pintura que tractara una de les seues temàtiques preferides: la vida artística al món clàssic. La manca d’inspiració el va portar a abandonar aquella tasca i dirigir-se a la completa  biblioteca de clàssics de Grècia i Roma. Recordava haver deixat a mitges les Vides Paral·leles de Plutarc, de manera que va seguir amb la lectura de l’escriptor grec (encara que va viure en temps de l’Imperi romà). El seu rostre va canviar l’expressió quan va arribar al fragment de la biografia de Pèricles que ara exposem:

«Però el que més encant i engalanament va proporcionar a Atenes i major esglai a la resta d’homes i l’única cosa que testimonia a favor de Grècia que no va ser mentida aquell poder que se li atribueix i l’antiga prosperitat, va ser la construcció dels seus monuments. De les mesures polítiques de Pèricles, aquesta és la que sobretot criticaven a les assemblees, amb arengues com la següent: “El poble és calumniat i insultat, per portar-se  per al seu profit particular les riqueses comunes dels grecs des de Delos; i el pretext major del que disposa contra els seus detractors, que per por als bàrbars va traure d’allí i guarda en un lloc segur els tresors públics, aquest li l’ha furtat Pèricles. Pensa Grècia que és víctima d’una terrible violència i que està sotmesa a una tirania, quan veu que amb les seues aportacions obligades per a la guerra, nosaltres daurem la ciutat i com a una dona vanitosa l’embellim, guarnida de costoses pedres, estàtues i santuaris de milers de talents.”

Pèricles aleshores explicava al poble que no havien de donar compte de les riqueses als aliats, ja que feien la guerra per ells i mantenien a ratlla als bèrbars sense que aportaren ni un sol cavall, ni nau ni hoplita, sinó solament els diners. Deia també que era necessari, quan la ciutat estava ja suficientment fornida d’allò essencial per a la guerra, que orientara la seua prosperitat cap a aquestes obres de l’existència de la qual li vindria una glòria per sempre i un benestar segur durant la seua execució; car sorgirien tot tipus de treballs i necessitats diverses que posarien empeus tots els oficis i en moviment tots els braços, convertint en assalariada pràcticament tota la ciutat, mentre s’embellia i s’alimentava al mateix temps per ella mateixa. »

De sobte va relacionar el que Plutarc li relatava amb la vida artística del moment i va imaginar una escena que hauria pogut esdevenir al segle V a. C. El resultat d’aquella idea i de llargues jornades de treball va ser aquest:

L’any 187, quan es va exposar en públic l’obra per primera vegada, alguns dels presents no estaven massa versats en cultura clàssica, de manera que van haver de rebre informació addicional per tal d’entendre el significat. Ara feu vosaltres el mateix, i responeu a les qüestions:

Preguntes:

·        Qui és Pèricles?

·        Quines són les riqueses comuns dels grecs que es troben a Delos, segons ens informa Plutarc?

·        Quin ús en fa Atenes d’aquestes riqueses?

·        De quines “costoses pedres, estàtues i santuaris” ens està parlant Plutarc.

·        Fixant-nos en el quadre, qui creieu que està fent de guia de l’obra exposada?

·        A qui li està ensenyant l’obra?

·        A quin edifici està ubicada l’obra? què representa el relleu?

Pregunta final:

Per què el text de Plutarc va servir per inspirar la composició de Lawrence Alma-Tadema?

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/graecia.htm

http://www.xtec.net/~aguiu1/socials/greciaantiga.htm

http://la.wikipedia.org/wiki/Pericles

http://www.dkv.columbia.edu/vmc/acropolis/index.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Parten%C3%B3n

http://www.artehistoria.jcyl.es/index.html

http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc321.php

http://www.arssummum.net/

http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/obras/14121.htm

Després de moltes vacil·lacions, he decidit, per fi, aventurar-me a abandonar les còmodes estances de Calipso, amb l’ajuda de la nau construïda pel nostre magister Pedregerensis. Ja s’albira des de les costes feàcies el palau de blogàires que espere que m’acullen amb la mateixa hospitalitat amb la què Alcinoo va rebre l’heroi itacense. Voldria també convidar a escoltar les aventures passades i futures que humilment s’esdevenen per aquests indrets.

El blog que avuí encete intentarà proporcionar als alumnes de clàssiques del IES Xebic d’Ondara instruments per a l’aprenentatge de la cultura i les llengües clàssiques. Per a aquesta tasca confie poder comptar amb vostra ajuda, i en especial de la companya de llatí que ha decidit creuar tot la Mar Nostra i traslladar-se a través del seu blog a l’Illa d’Afrodita.

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!