Pujarà la tristesa dalt a les golfes,
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tartana vella.
I baixarà les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Estava fins els collons de ser el Salvador Reencarnat, de vestir túniques i anar pel món sense calçotets. Em vaig proposar dur a terme una feina impensable:
Desenganxar a cadascun dels milers d’adeptes al coi de secta que jo mateix havia creat.
Text: Marc Monje
Com estava previst, després de la teva mort et vas convertir en fantasma.
Et posaves molt pesada, apareixent cada nit, dient-me que ara sí que podíem estar junts per sempre, seduint-me, i tota aquella merda.
Ets imbècil, et deia, jo et volia abans, no ara.
Acabàvem cada nit bevent; jo i el fantasma, cantant you can´t always get what you want fins el matí.
Text: Marc Monje
L’home que sabia trucar als morts tenia la consulta a tope.
Era una excusa, és clar; segur que tu ja li havies dit que no et molestéssim.
Que les cançons ja parlen,
que els somriures no s’esborren.
I que tot anirà bé.
Gràcies per tot, amic.
Text: Marc Monje
Aquella mateixa tarda, el pare va saber que el matarien.
Era un executiu ràpid i treballador: En unes hores va arreglar el testament i la continuïtat de l’empresa. Em va venir a buscar a l’escola i em va comprar el que vaig voler de berenar. Em va ajudar amb els deures. Va portar a la mare a sopar a l’Abac, i quan van tornar, em va fer un petó de bona nit.
Uns minuts després vaig sentir els trets i els vidres trencats. Va morir content, amb la feina ben feta.
Text: Marc Monje
Feia 25 anys que vivia sol al món.
Una tarda truquen a la porta. Una dona, preciosa.
L’última.
Però la cosa no va funcionar,
me la vaig pelar ràpid.
Volia estar sol.
L´últim.
Text i fotografia: Marc Monje
Sóc guionista, dels que escriuen vides.
Quan neixen, els meus clients són una sinopsi,
després, a mesura que creixen, els vaig escrivint la vida.
El dia que vaig decidir jubilar-me,
tenia com a 100 paios a la porta de casa meva,
tots amb posat de carallots, preguntant-me “i ara que faig?”
Text: Marc Monje
Des del dia que el van fer fora de la feina per anar begut,
fins al matí que la policia va aixecar el seu cadàver, brut i esquelètic, del carrer,
van passar tres mesos, una semana i dos dies;
tal com ell mateix havia calculat,
com a bon home de ciències.
Text: Marc Monje
Un cop l’any, de matinada, ella i jo ens trobàvem a l’estació de Glòries, Línia 1.
Ens miràvem, i per uns segons, ens omplia l’esperança, i tornàvem a ser joves i vius.
“En saps alguna cosa?” ens preguntàvem llavors, muts.
“Res”, ens responíem, tot abaixant el cap.
I marxàvem, cadascun per la seva banda.
Morts en vida, un any més.
Text: Marc Monje
Fotografia: Marc Monje
Vaig treballar com a cangur d’en Narcís. Em dedicava a netejar-li la caca.
Més o menys.
Em trucava sempre de matinada: una altra marranada en algun racó de la ciutat.
Jo arribava, netejava la sang (Neutrex i Cebralín d’esprai), eliminava les proves, agafava al Jan, taxi i cap a casa. Esgotador.
L’endemà al matí, el petit havia d’estar net i polit per anar a escola.
Per la tarda li deixava el berenar preparat, i els ganivets esmolats.
Text: Marc Monje
Aprendiendo y compartiendo una nueva profesión.
El que penso, el que sento, el que escric.
For sale: baby shoes, never used. Ernest Hemingway.
Siempre serà imposible que haya canción de Serrat que sepa lo que te quiero.
Recursos per treballar la ciència a l'aula a través dels contes
"Siempre que enseñes, enseña también a dudar de lo que enseñas." José Ortega y Gasset
He vist moure muntanyes amb cançons...
Micro contes, il·lustració i més sobre les històries petites
Sito Rius
Compartir conocimientos 2.0 y Marketing Online
el blog de Alex Nogués Otero
Hi I'm Tania & I believe that you are a creative being.
Triquiñuelas para Emprendedores & Mini Empresarios
Social media, copy creativo. Guionista y docente.
