Toni Strubell i Trueta

Una de les novetats dels darrers temps és l’evidència que el moviment independentsita està en una nova situació i que ens ho hem de tornar a plantejar tot. No és una moment per a retrets sinó per a assumir obvietats que sovint se’ns escapen. Obvietats que potser amaguen els efectes de la repressió brutal que estem patint, amb més de 2800 represaliats per la maquinària jurídico-policial neofranquista que patim.

La sorprenent absolució aquesta setmana del major Trapero i el seu equip podria suposar un punt d'inflexió en l'atac judicial iniciat el 2017 contra el moviment secessionista català. Trapero i el seu equip havien estat acusats inicialment de rebel•lió – acusació reduïda successivament a sedició i desobediència a mesura es desinflava el cas – fins que la inexistència de proves va fer que s'esmicolés a les mans als fiscals.

Si Espanya mai es volgués convertir en un Estat democràtic, que res no es pot descartar, de les primeres mesures que hauria de prendre és superar la seva perversa sociopatia anti-separatista. Sens dubte seria un tractament llarg per l’arrelament secular que arrossega. Ara, si no es procedeix a la seva extirpació – amb la simptomologia cuartelera que l’evidencia - Espanya continuarà essent la pàtria de la negació de drets i linxament a les minories que sempre ha estat.

Although the term lawfare has been around since 1975 to describe the abuse of the judiciary for political ends, few states in Europe can compete with the unrefrained usage it gets in Spain today. It is a tool designed to allow the apparently legal disqualification (arrest, smearing, accusations, suspension, conviction etc.