8 d'octubre
(S'ha redirigit des de: 8 de octubre)
| << | Octubre 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 84 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1996 Elxː inauguració del Gran Teatre, sala teatral que succeí el teatre Kursaal de la ciutat.[1]
- 1998 - Banyoles (el Pla de l'Estany): el naufragi del vaixell turístic l'Oca a l'estany provoca 21 morts.
- Resta del món
- 1600 - San Marino: s'adopta la seva constitució escrita.
- 1871 - Chicago (Illinois): s'inicia el Gran incendi de Chicago.[2]
- 1912 - Montenegro: comença la Primera Guerra Balcànica, entre la Lliga Balcànica i l'Imperi Otomà.
- 1967 - Bolívia: la guerrilla liderada per Che Guevara i els seus homes és capturada.
- 1971 - Gran Bretanya: John Lennon hi publica Imagine.
- 1974 - Baixa Califòrnia Sud i Quintana Roo són declarats estat.
- 1982 - Varsòvia, Polònia: es prohibeix Solidarność.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1877 - Alacant: Luis Foglietti Alberola, compositor de sarsuela valencià (m. 1918).
- 1878 - Barcelona: Feliu Elias i Bracons, àlies Apa i Joan Sacs, dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d'art català.
- 1880 - Barcelona: Jaume Pahissa i Jo, compositor i director d'orquestra català (m. 1969).
- 1913 - el Masnou, Maresme: Walda Pla i Rosés, novel·lista catalana (m. 2014).[3]
- 1919
- Balaguer (la Noguera): Teresa Pàmies i Bertran, escriptora catalana (m. 2012).[4]
- Barcelona: Manuel Ausensi i Albalat, baríton català. (m. 2005)
- 1927 - Sabadell: Joan Serra i Llobet, waterpolista català (m. 2015).
- 1936 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà: Ricard Masó i Llunes, geògraf, aparellador, polític i activista cultural (m. 2015).
- 1937 - Boí: Lourdes Beneria i Farré, economista catalana, catedràtica emèrita, pionera de l'economia feminista.[5]
- 1940 - Ferreries, Menorca: Maria Àngels Cardona i Florit, biòloga, ecologista i botànica menorquina (m. 1991).[6]
- 1950 - Barcelona: Lídia Santos i Arnau, advocada i política catalana.[7]
- 1958 - Barcelona: Mònica Verge Folia, escaladora, esquiadora i alpinista catalana.[8]
- 1969 - Barcelona: Susanna Griso i Raventós, periodista i presentadora de televisió catalana.
- 1980 - Artà, Mallorca: Maria Antònia Massanet, poeta mallorquina.[9]
- 1987 - Sabadell: Pep Ambròs Munné, actor català.
- 1996 - La Vall d'Uixó, Plana Baixa): Sara Sorribes Tormo, jugadora de tennis valenciana.[10]
- Resta del món
- 1715 - Dijon (França): Michel Benoist, missioner jesuïta a la Xina (m. 1774).[11]
- 1741 - Cadis (Espanya): José Cadalso, escriptor i militar (m. 1782)
- 1790 - Noruega: Waldemar Thrane, compositor, violinista i director d'orquestra noruec.
- 1843 - Stavanger: Kitty Lange Kielland, pintora paisatgista noruega (m. 1914).[12]
- 1859 - París (França): Henry Louis Le Châtelier, químic francès (m. 1936).[13]
- 1871 - Ucraïna: Ivan Piddubny, lluitador ucraïnès d'origen cosac.
- 1883 - Friburg de Brisgòvia (Alemanya): Otto Heinrich Warburg, bioquímic i metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1931 (m.1970).
- 1895 - Lobos, Província de Buenos Aires: Juan Domingo Perón, polític i militar argentí (m. 1974).
- 1899 - Odessa, Imperi Rus: Yaakov Dori, primer cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel el 1948 (m. 1973).
- 1905 - Buenos Aires, República Argentina: Rodolfo Sciammarella, compositor argentí.
- 1910 - París (França): Paulette Dubost, actriu francesa (m. 2011).[14]
- 1917 - Newton-le-Willowa, Lancashire (Anglaterra): Rodney Robert Porter, bioquímic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1972 (m. 1985).
- 1918 - Lemvig (Dinamarca): Jens Christian Skou, químic danès, Premi Nobel de Química de l'any 1997.
- 1927 - Bahía Blanca (Argentina): César Milstein, bioquímic argentí, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1984 (m. 2002).
- 1930 - Tòquio (Japó): Tōru Takemitsu, compositor japonès (m. 1996).
- 1941 - Greenville, Carolina del Sud (EUA): Jesse Jackson, activista pels drets civils, pastor baptista i polític estatunidenc (m. 2026).[15][16]
- 1943 - Columbus, Ohio (EUA): R.L. Stine, escriptor estatunidenc
- 1948 - Queens, Nova York (EUA): Johnny Ramone, guitarrista i compositor nord-americà, conegut sobretot per ser guitarrista del grup punk The Ramones (m. 2004).[17]
- 1949 - Manhattan, Nova York (EUA): Sigourney Weaver, actriu i productora estatunidenca.[18]
- 1958 - Ixelles, Bèlgica: Ursula von der Leyen, metgessa i política alemanya, Presidenta de la Comissió Europea.[19]
- 1966 - Lahr, Alemanya: Tabea Zimmermann, intèrpret de viola alemanya.[20]
- 1970 - Cambridge (Massachusetts), EUA: Matt Damon, actor i guionista estatunidenc.[21]
- 1987 - Yokohama, Japó: Yuichi Nakamura, actor japonès.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1924 - Barcelona: Àngela Vallès Torrentbo, mestra i científica catalana.[22]
- 1993 - el Prat de Llobregat (Baix Llobregat): Santiago Navarro, jugador de bàsquet català.
- 1995 - Barcelona: Assumpta Bastida i Pibernat, modista catalana (n. 1902).[23]
- 2011 - Llavaneres: Sunsi Móra, professora que ha donat nom a l'institut de Canet de Mar (n. 1958).[24]
- Resta del món
- 1439 - Dijon, França: Claus de Werve, escultor holandés (n. cap a 1380).[25]
- 1469 - Spoleto, Itàlia: Filippo Lippi, pintor italià del Quattrocento (segle xv).(n. 1406).[26]
- 1699 - Pall Mall, Anglaterra: Mary Beale, pintora anglesa, retratista, considerada la primera dona pintora professional (n. 1633).[27]
- 1754 - Lisboa, Regne de Portugal: Henry Fielding, escriptor satíric anglès (n. 1707).[28]
- 1768 - París (França): Pierre-Simon Fournier, tipògraf francès (n. 1712).[29]
- 1793 - Quincy, Massachusetts (EUA): John Hancock, mercader, patriota i home d'estat nord-americà (n. 1737)[30]
- 1826 - París: Marie-Guillemine Benoist, pintora francesa d'estil neoclàssic, que conreà també pintura històrica i de gènere (n. 1768).[31]
- 1869 - Concord, Massachusetts, EUA: Franklin Pierce, militar i 14è president dels EUA (n. 1804)[32]
- 1893 - Montcresson, Loiret (França): Patrice de Mac Mahon, mariscal de França i president de la República francesa (n. 1808).[33]
- 1895 - Oosterbeek, Renkum: Adriana Johanna Haanen, pintora neerlandesa (n. 1814).[34]
- 1904 - Edimburg, Escòciaː Isabella Bird, exploradora, escriptora, fotògrafa i naturalista anglesa del s. XIX (n. 1831).[35]
- 1914 - Olot, La Garrotxa: Josep Berga i Boix, pintor català paisatgista, fundador de l'Escola d'Olot de Pintura.
- 1924 - Leonards-on-Sea, Hastings: Louise Rayner, artista aquarel·lista britànica (n. 1832).[36]
- 1932 - Cracòvia, Kazimiera Bujwidowa, feminista polonesa, defensora del dret de les noies a estudiar (n. 1867).[37]
- 1941 - Chicago, Illinois: Helen Morgan, cantant i actriu de teatre i cinema de nacionalitat nord-americana (n. 1900).[38]
- 1945 - Zúric, Suïssa: Felix Salten, escriptor austríac, autor del llibre infantil Bambi, una vida al bosc i de la novel·la eròtica Josefine Mutzenbacher (n. 1869).[39]
- 1953, Preston, Lancashire, Anglaterra: Kathleen Ferrier, contralt britànica (n. 1912).[40]
- 1963 - Ciutat de Mèxic, Mèxic: Remedios Varo, pintora surrealista mexicana, d'origen català.[41]
- 1967 - Westmisnter, Londres (Anglaterra): Clement Attlee, polític britànic, membre del Partit Laborista i primer ministre del Regne Unit entre 1945 i 1951.(n. 1883).[42]
- 1978 - Los Angeles, Estats Units - Bertha Parker Pallan, arqueòloga.[43]
- 1980 - Grand Rapidsː Pearl Kendrick, bacteriòloga estatunidenca, que codesenvolupà el primer vaccí per a la tos ferina (n. 1890).[44]
- 1982 - Londres (Anglaterra): Philip Noel-Baker, atleta, polític i diplomàtic anglès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1959 (n. 1889)
- 1985 - Buenos Aires, Argentina: Marta Lynch, escriptora argentina (n. 1925).
- 1992 - Unkel (Alemanya): Willy Brandt, polític alemany (n. 1913).[45]
- 2004 - París (França): Jacques Derrida, filòsof francès (n. 1930).[46]
- 2022 - Fornalutx, Mallorca: Gabrielle Beaumont, escriptora i directora de cinema.[47]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: santa Pelàgia d'Antioquia, santa Reparada, màrtir; Tais, anacoreta; Evodi de Rouen; sants Màrtirs de Turón, germans de La Salle; beats 46 màrtirs maristes de Montcada.
- Festa local de Lles de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya
Referències
[modifica]- ↑ «Gran Teatre d'Elx» (en valencià). Ajuntament d’Elx. [Consulta: 29 agost 2026].
- ↑ «Great Chicago Fire | Cause, Deaths, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «EXPOSICIÓ Dones destacades del Masnou». Arxiu Municipal del Masnou, novembre / desembre 2022. Arxivat de l'original el 2023-09-01. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ «Teresa Pàmies i Bertran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Lourdes Benería» (en castellà). Bellaterra Edicions. [Consulta: 31 agost 2022].
- ↑ «Carrer Maria Àngels Cardona i Florit». Poble de Ferreries, 05-07-2021. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VIII Legislatura / 155. Santos i Arnau, Lídia. Parlament de Catalunya, p. 146.
- ↑ «Mònica Verge Folia | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ «Mª Antònia Massanet: “La poesia és una descàrrega d'adrenalina en vena”». Personatges IB, 24-07-2014. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ «Sara Sorribes». [Consulta: 26 febrer 2015].
- ↑ Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jesuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Biblioteca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ Lange, Marit «Kitty L. Kielland» (en noruec). Store norske leksikon, 18-06-2024.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Henry Louis Le Chatelier» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paulette Dubost» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Jesse Jackson | Biography, Accomplishments, Health, & Facts | Britannica» (en anglès), 04-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
- ↑ «Jesse Jackson». Britannica Online. [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ «Johnny Ramone | American musician» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Sigourney Weaver Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Biography of the Candidate for President» (en anglès). European Commission. [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ «Tabea Zimmermann» (en anglès). Schott Music. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ «Matt Damon | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Esquela mortuòria» (en castellà). La Vanguardia, 09-10-1924. [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ «Assumpta Bastida i Pibernat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Sunsi Móra, el nostre nom!». AMPA de la Secció de l'Institut Canet de Mar, 2014. [Consulta: 18 febrer 2023].
- ↑ «Discover sculptor Claux de Werve» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «LIPPI, Filippo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Beale, Mary, 1633–1699» (en anglès). Art UK. [Consulta: 29 gener 2022].
- ↑ «Henry Fielding | English author» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Simon Fournier dit le Jeune» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «John Hancock | Biography, Education, Declaration of Independence, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Marie-Guillemine Benoist» (en anglès). WikiArt. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «Franklin Pierce | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Éditions Larousse. «Encyclopédie Larousse en ligne - Edme Patrice Maurice comte de Mac-Mahon duc de Magenta» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Adriana Haanen» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «Viajar como terapia, Isabella Bird (1831-1904)». Mujeres en la historia. [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ «Louise Rayner». Chester City Council, 31-10-2005. Arxivat de l'original el 2005-10-31. [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ Dobrochna, Kalwa. «Bujwidowa, Kazimiera (1867-1932)». A: Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 85-88. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «Helen Morgan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Siegmund Salzmann dit Felix Salten» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Kathleen Ferrier - Biografía». Decca Classics. Arxivat de l'original el 2017-07-10. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Ferrer, Jordi. «Rere les passes de Remedios Varo - 24 oct 2016». El Punt-Avui, 24-10-2016. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Clement Attlee | Biography, Accomplishments, & Welfare State» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Bertha Alden “Birdie” Parker Cody» (en anlès). findagrave.com. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «Dr. Pearl Kendrick and Dr. Grace Eldering» (en anglès). Greater Grand Rapids Women's History Council. [Consulta: 13 juny 2025].
- ↑ «Willy Brandt | German statesman» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Jacques Derrida | Biography, Books, & Facts | Britannica» (en anglès), 04-10-2023. [Consulta: 9 octubre 2023].
- ↑ Hayward, Anthony «Gabrielle Beaumont obituary» (en anglès). The Guardian, 19-12-2022. ISSN: 0261-3077.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:8 d'octubre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 8 d'octubre
