Acant (ornament)

Capitell compost amb fulles d'acant

L'acant (en grec antic: ἄκανθος, àkanthos) és una de les formes vegetals més comunes utilitzades per fer ornaments i decoracions folioses en la tradició arquitectònica grecoromana.

Cronologia dels estils d'acant: a) Grec; b) Romà; c) romà d'Orient; d) romànic; e & f) gòtic; g) renaixement; h & i) barroc; j & k) rococó

Fulla d'Acanthus mollis; tant en aquesta com en A. spinosus les formes de les fulles són força variables

En arquitectura, un ornament es pot tallar en pedra o fusta per a assemblar-se a les fulles de les espècies mediterrànies del gènere vegetal Acanthus, que tenen fulles profundament partides amb semblants a les dels cards o la roselles. Tant A. mollis com A. spinosus, amb fulles molt més partides, se n'han considerat el principal model, exemples particulars del motiu poden ser més propers en forma a una o altra espècie; les fulles d'ambdues són, en qualsevol cas, força variables en forma. El motiu es troba en la decoració en pràcticament totes les arts decoratives.

La relació entre l'ornament i la planta d'acant ha estat objecte d'una llarga controvèrsia. Alois Riegl argumentà a la seva obra Stilfragen que l'ornament d'acant es formà com una versió escultòrica de la palmeta, i només més tard va començar a assemblar-se a A. spinosus.

Grecs i romans

En l'arquitectura grecoromana antiga, l'acant apareix profusament als capitells dels ordres corinti i compost, i s'aplica a frisos, denticles i altres zones decorades. L'exemple més antic conegut d'una columna coríntia al Temple d'Apol·lo Epicuri a Basses, a Arcàdia, c. 450-420 aC, però l'ordre es feu servir amb moderació a Grècia abans del període romà. Els romans van elaborar l'ordre amb els extrems de les fulles enrotllats, i va ser el seu ordre preferit per a grans edificis, amb la seva pròpia invenció del compost, que es va veure per primera vegada a l'època d'August. La decoració amb acant seguí sent popular en l'arquitectura romana d'Orient, romànica i gòtica. Va experimentar un ressorgiment considerable al Renaixement i avui dia encara es fa servir.

L'escriptor romà Vitruvi (c. 75 - c. 15 aC) va relatar que l'ordre corinti l'havia inventat Cal·límac, un arquitecte i escultor grec que s'inspirà en la visió d'una cistella votiva que havien deixat a la tomba d'una nena. Aquesta contenia algunes de les seves joguines, i sobre seu s'havia posat una rajola quadrada per a protegir-les de les inclemències del temps. Una planta d'acant havia crescut a través de la cistella teixida, entrellaçant les seves fulles espinoses i profundament partides amb el teixit de la cistella.

Romans d'Orient

Algunes de les decoracions d'acant més detallades i elaborades es produeixen en edificis importants de la tradició arquitectònica romana d'Orient, on les fulles estan retallades, perforades i esteses per una àmplia superfície. L'ús del motiu seguí en l'art medieval, particularment en escultura i talla de fusta i en frisos, tot i que normalment és estilitzat i generalitzat, de manera que es dubta que els artistes el connectessin amb cap planta en particular. Després de segles sense capitells decorats, es van reviure amb entusiasme en l'arquitectura romànica, sovint utilitzant dissenys de fullatge, inclòs l'acant. Les fulles arrissades de tipus acant apareixen amb freqüència a les vores i les lletres inicials ornamentades dels manuscrits il·luminats, i es combinen amb palmetes en tèxtils de seda teixida. Al Renaixement es reprengueren els models clàssics, i l'acant torna a ser recognoscible en exemples arquitectònics a gran escala. El motiu també sovint apareix descrivint fullatges més estilitzats i abstractes, arribant a esfumar-se la semblança amb la planta.

Galeria

• 
  Acants, un natural i l'altre artificial en un capitell corinti
• 
  Capitell corinti reconstruït, amb colors originals
• 
  Capitell corinti grec del tolos d'Epidaure, Museu Arqueològic de l'Asclepièon d'Epidaure, Grècia, dissenyat per Policlet el Jove, c. 350 aC
• 
  Acants romans en un arabesc a l'Ara Pacis, Roma, escultors i arquitectes desconeguts,13-9 aC
• 
  Acants romans que reemplacen les cames de les figueres d'un home atacat per una pantera, Sala della Sfinge, Domus Aurea, Roma, pintor desconegut, 65-68 dC
• 
  Acants romans del Temple d'Adrià, Efes, Turquia, arquitecte o escultor desconegut, 117-118
• 
  Capitell quasi-corinti romà d'Orient a la columna de Lleó, antigament al Fòrum de Lleó, Constantinoble, ara al jardí del Palau de Topkapı, Fatih, Istanbul, Turquia, arquitecte o escultor desconegut, 457-474
• 
  Acant romà d'Orient a la cornisa al cim del Pilastri Acritani (pilars d'Acre), originalment a l'Església de Sant Polieucte, més tard traslladada a la Piazzetta di San Marco, Venècia, arquitecte o escultor desconegut, 524-527
• 
  Capitell romà d'Orient quasi-corinti a la Basílica de Sant Apol·linar el Nou, Ravenna, Itàlia, arquitecte o escultor desconegut, segle vi
• 
  Capitell islàmic amb acants, segle x, marbre, Museu d'Art de Cincinnati, EUA
• 
  Capitell quasi-corinti romànic a l'església de Sant Filibert, Tournus, França, arquitecte o escultor desconegut, c. 1008 fins a meitat del segle xi
• 
  Capitell quasi-corinti romànic a la capella de Notre-Dame-de-Nazareth d'Entrechaux, França, arquitecte o escultor desconegut, segle xii
• 
  Acant gòtic en una mènsula de la catedral de Viena, Viena del Delfinat, França, arquitecte o escultor desconegut, c. 1130-1529
• 
  Acants gòtics en una pàgina del Codex Salemitanus IX c, segle xv, tempera, daurat, i tinta sobre pergamí, Biblioteca Universitària de Heidelberg, Alemanya
• 
  Acants renaixentistes acants sobre la tela que portava el rei Eduard IV, retrat obrat per Lucas Horenbout, c. 1470-1475
• 
  Acants gòtics a l'Hôtel de Cluny, París, arquitecte o escultor desconegut, 1485-1510
• 
  Vas de jardí barroc amb acants, de Claude Ballin, 1665, bronze, Jardins de Versailles
• 
  Acants barrocs d'un monograma de Lluís XIV a la porta d'entrada als Invalides, París, de Jules Hardouin-Mansart, 1677-1706
• 
  Acants d'estil brâncovenesc acants en una barana al palau de Potlogi, Potlogi, Romania, arquitecte o escultor desconegut, 1698
• 
  Acants d'estil brâncovenesc en una barana al Monestir de Horezu, Horezu, Romania, arquitecte o escultor desconegut, segles xvii-xviii
• 
  Acants barrocs en una còmoda, de André-Charles Boulle, c. .1710-1720, noguer xapat amb banús, marqueteria de llautó gravat i carei, i muntures de bronze daurat, Metropolitan Museum of Art
• 
  Mascaró barroc amb acants al Salon d'Hercule, 1724-1736, dissenyat per Robert de Cotte, Jacques Gabriel
• 
  Acants rococó, d'Alexis Peyrotte, 1740, Cooper Hewitt, Smithsonian Design Museum, Nova York
• 
  Acants rococó, d'Alexis Peyrotte, 1740, Cooper Hewitt, Smithsonian Design Museum, Nova York
• 
  Acants rococóon a wall of the oval salon of the Princesse in Hôtel de Soubise, Paris, by Germain Boffrand, 1740
• 
  Acants rococó en una barana al Petit Trianon, Versailles, France, by Ange-Jacques Gabriel, 1764
• 
  Acants neoclàssics en un vas, de la Manufacture nationale de Sèvres, 1814, porcellana de pasta dura amb fons de platí i muntures de bronze daurat, Louvre
• 
  Acants neoclàssics al sostre del Salon des Sept cheminées, Palau del Louvre, París, de Francisque Duret, 1851
• 
  Acants Beaux Arts a la base d'una columna del Gran Vestíbul del Palais Garnier, París, dissenyats per Charles Garnier, 1860-1875
• 
  Pilastres corínties d'estil neogrec a l'edifici del Parlament austríac, Viena, de Theophil von Hansen, 1873-1883
• 
  Mascaró neoclàssic de Medusa amb acants en una nansa del gerro Mayeux, de porcellana de Sèvres, 1878, porcellana de pasta dura, motllura de coure daurat al coll i nanses de bronze daurat, Louvre
• 
  Acants neoclàssics de terracota i esmalt de la porta de la sala de belles arts de l'Exposició Universal de 1878, París, de Paul Sedille, 1878
• 
  Acants neoromanesos en vidre pintat en una finestra del Bufetul din Șoseaua Kiseleff (Șoseaua Kiseleff núm. 4), Bucarest, Romania, de Ion Mincu, 1889-1892
• 
  Acant de ceràmica vidriada d'estil neoromànesos al pati de l'Escola Central de Noies (Strada Icoanei no. 3-5), Bucarest, de Ion Mincu, 1890
• 
  Estuc en un sostre d'estil Beaux Arts a Strada Plantelor núm. 4, Bucarest, Romania, arquitecte desconegut, 1891
• 
  Acant d'estil neoromànés a la tomba dels germans Gheorghieff, Cementiri Bellu, Bucarest, de Ion Mincu, c. 1900
• 
  Acant art nouveau i neogòtic dissenyat com a element de bronze d'una finestra de vitrall de la Bijouterie Fouquet de París, d'Alphonse Mucha, c. 1900, carbonet, Musée Carnavalet, Paris
• 
  Mensules Art Nouveau amb acants neobizantins al pòrtic monumental Jules-Félix Coutan a la plaça Félix-Desruelles, París, de Jules Coutan i la Manufacture nationale de Sèvres, 1900
• 
  Acants Beaux Arts al Petit Palais, París, de Charles Giraud, 1900
• 
  Acant d'art déco a la Strada Jules Michelet núm. 15-17, Bucarest, de Victor Ștefănescu, c. 1920
• 
  Acants de peixos d'estil neoromanès en un relleu de la Strada Louis Pasteur núm. 24, Bucarest, arquitecte desconegut, c. 1930
• 
  Capitell neoromanès amb acants a la Strada Carol Davila núm. 12, Bucarest, arquitecte desconegut, c. 1930
• 
  Fulla d'acant postmodern a la pota d'una taula amb diferents potes, dissenyador desconegut, c. 2010, fusta pintada, Cărturești Verona (Strada Arthur Verona núm. 15), Bucarest

Bibliografia

• Bailey, Gauvin Alexander. Baroque & Rococo (en anglès). Phaidon, 2012. ISBN 978-0-7148-5742-8. 
• Bresc-Bautier, Geneviève. The Louvre, a Tale of a Palace (en anglès). Musée du Louvre Éditions, 2008. ISBN 978-2-7572-0177-0. 
• Celac, Mariana; Carabela, Octavian; Marcu-Lapadat, Marius. Bucharest Architecture - an annotated guide. Order of Architects of Romania, 2017. ISBN 978-973-0-23884-6. 
• Florea, Vasile. Arta Românească de la Origini până în Prezent (en romanès). Litera, 2016. ISBN 978-606-33-1053-9. 
• Honour, Hugh; Fleming, John. A World History of Art - Revised Seventh Edition (en anglès). Laurence King Publishing, 2009. ISBN 978-1-85669-584-8. 
• Hopkins, Owen. Architectural Styles: A Visual Guide (en anglès). Laurence King, 2014. ISBN 978-178067-163-5. 
• Architecture The Whole Story (en anglès). Thames & Hudson, 2014. ISBN 978-0-500-29148-1. 
• Lewis, Philippa; Darley, Gillian. Dictionary of Ornament. Nova York: Pantheon, 1986. ISBN 9780394509310. 
• Riegl, A. Problems of style: foundations for a history of ornament. Princeton (Nova Jersey): Princeton University Press, 1992. ISBN 978-0-691-65658-8. 
• Robertson, Hutton. The History of Art - From Prehistory to Presentday - A Global View (en anglès). Thames & Hudson, 2022. ISBN 978-0-500-02236-8. 
• Watkin, David. A History of Western Architecture (en anglès). Laurence King, 2022. ISBN 978-1-52942-030-2.