Alfàbia
| Per a altres significats, vegeu «Alfàbia (desambiguació)». |
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Possessió | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bunyola (Balears) | |||
| Lloc | Mallorca | |||
| ||||
| Format per | Jardins d'Alfàbia | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Jardins d'Alfàbia | ||||
| Data | 5 febrer 1954 | |||
| Identificador | RI-52-0000031 | |||
| Lloc web | jardinesdealfabia.com | |||
Alfàbia és una possessió mallorquina del terme de Bunyola situada a la Serra de Tramuntana, al peu del Coll de Sóller.
Geografia
[modifica]Històricament, fou una de les possessions més grans de la muntanya mallorquina: amb més de mil quarterades, el 1860 era la segona més gran del terme de Bunyola, per darrere el Teix; actualment, després d'haver venut bona part de les seves terres (principalment, 600 quarterades a la part de la Serra d'Alfàbia), té 283 quarterades i és la vuitena del terme en extensió.[1] Està situada al nord de la vila de Bunyola i al peu de la Serra d'Alfàbia, a la qual dona nom; confronta a llevant amb Honor, al nord amb el terme de Sóller i a ponent amb el Teix. Les cases estan situades vora la carretera, a pocs metres de les boques dels túnels de ferrocarril i vehicles.
Història
[modifica]Ja en època islàmica era una gran alqueria de grans dimensions, amb unes grans cases i jardins i famosa per haver estat residència del notable musulmà Ben Abet, que s'alià amb les tropes del Rei en Jaume en la Conquesta cristiana el 1229. S'hi conserva una espasa i una cadira medievals que, segons la tradició, pertanyeren a Ben Abet i al darrer darrer valí de Mallorca (en realitat, daten del segle xiv). Al llarg dels segles les cases s'anaren adaptant als nous gusts i necessitats, i l'aspecte actual data del segle xvii, i del segle xix la part posterior.[2]
La dècada del 1960, els propietaris enfocaren l'explotació de la possessió en el turisme, i s'obriren les cases i els jardins a les visites turístiques i la celebració d'esdeveniments.[3] Els jardins, d'origen islàmic, daten principalment dels segles xviii i xix combinant l'estil àrab, italià i anglès, i foren declarats «Jardí artístic» el 1954 pel Consell de Ministres; actualment, tot el conjunt té la catalogació de Bé d'Interés Cultural. Pel que fa a les cases, és particularment interessant l'enteixinat policromat d'estil mudèjar: enrevoltant la volada hi ha una inscripció en caràcters àrabs que data del segle xii, mentre que els escuts heràldics són part de les restauracions posteriors.[2]
Galeria
[modifica]- L'enteixinat d'estil mudèjar
- La «cadira del Rei Moro», del segle xiv
- Els jardins són coneguts pels seus jocs d'aigües
- Aljub per emmagatzemar l'aigua per regar els jardins
- Escales d'accés al jardí
- La tafona
Referències
[modifica]- ↑ Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 20. Palma: Promomallorca, p. 87. ISBN 84-8661702-2.
- 1 2 «Alfàbia». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 101. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Més de 300 possessions històriques es dediquen a usos turístics i d'oci». Ara Balears, 23 abril 2023.

