Ametlla
 |
Per a altres significats, vegeu «ametlla (desambiguació)». |
L'ametlla[1][2] o ametla[3][4] és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci,[5] per exemple, l'«ametlla» del préssec. Posseeix una pel·lícula de color canyella que l'envolta, a més d'una closca exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es redueix a un 40%.[6]
El terme ametlla procedeix d'una arabització de màndorla i aquesta de la paraula llatina amyndăla, que per la seva part és una variació d'amygdăla.[5]
Varietats
[modifica]- La Marcona és la varietat més coneguda. Es tracta d'una ametlla rodona i grossa, dolça i amb poc percentatge d'amargor. És una de les més utilitzades, la més cara i la més demandada per la indústria rebostera i torronera.[7] Un cop extreta la closca, es torra fins que adquireix el to desitjat per a l'elaboració de torrons durs o tous. Serveix de base per a les Indicacions Geogràfiques Protegides Torró de Xixona i Torró d'Alacant, així com per a la Denominació de Qualitat Massapà i els tradicionals crocants aragonesos. Així mateix, en tenir en la seva composició menys oli, s'acostuma a fer servir en la producció d'ametlles fregides.
També reben altres denominacions:
- L'ametlla mollar, a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
- L'ametlla amarga, que és verinosa perquè conté amigdalina, un glucòsid cianogenètic què, en mastegar-la, entra en contacte amb la saliva i s'allibera l'àcid cianhídric. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per ametlla, i una quantitat de 100 g d'ametlles amargues resulta letal per a un adult. L'amigdalina es troba en menor proporció en els ametllons d'ametlla i en les llavors de totes les espècies del gènere prunus.
Ús alimentari
[modifica]Cada 100 g d'ametlla comuna aporten un valor energètic de 2.408 kJ o 575 kcal, a més de les respectives dosis de vitamines B1 o tiamina (0,211 mg), B2 o riboflavina (1,014 mg), B3 o niacina (3,385 mg), B5 o àcid pantotènic (0,469 mg), B6 (0,143 mg), B9 o folat (50 mg) i una important quantitat de vitamina E (26,22 mg).[6] També és valuosa l'aportació de minerals essencials com el zinc, ferro, calci, magnesi, fòsfor i potassi.
Així mateix, les ametlles també es caracteritzen per ser riques en fibra, greixos saludables (monoinsaturats i poliinsaturats[8]) i substàncies fitoquímiques protectores.[9] A més, hi ha estudis que relacionen el consum de quantitats saludables de fruita seca amb una reducció de la mortalitat i del risc de patir malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer, malalties respiratòries i diabetis.[8][9]
A la cuina catalana l'ametlla, com altres fruits secs mediterranis, és molt utilitzada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els torrons, els massapans, els pastissos, etc. També són utilitzades com a acompanyant formatges com el rocafort. A més també se'n fan gelats i dolços (com les catànies). És un ingredent habitual de la picada que es fa per afegir a les salses. De manera líquida, fins i tot pot ser consumida en forma d'orxata d'ametlla. Naturalment, també es mengen simplement soles com a aperitiu sec. En altres casos, triturada juntament amb avellanes dona textura i gust a salses com ara el romesco.[10]
L'explosió de la demanda de llet d'ametlla com a alternativa a la llet de vaca ha provocat la proliferació de monocultius d'ametller, amb un important impacte sobre els ecosistemes afectats.
Altres usos
[modifica]L'oli d'aquest fruit és utilitzat com emolient, i l'essència d'ametlles amargues, en perfumeria, per la seva aroma. També té altres usos l'ametlló, que és el fruit tendre i immadur.
Xifres de producció
[modifica]
L'any 2011 la producció d'ametlles va ser d'1.942.242 tones, situant Espanya com a segona productora mundial, darrere dels Estats Units, que controla la meitat de la producció del planeta. Els deu primers productors d'ametlla l'any 2011 varen ser:[11] La producció a Espanya es concentra a les comunitats del litoral mediterrani: Catalunya, País Valencià, Balears (Mallorca), Regió de Múrcia, Andalusia i Aragó. La producció total del 2009 fou de 282.100 tones.[11]
País Producció (Ohms) Percentatge del total 
Estats Units731,236 37,64% 
Espanya211,717 10,94% 
Iran167,609 8,62% 
Síria130,296 6,71% 
Itàlia104,790 5,39% 
Marroc96,231 4,95% 
Turquia69,838 3,59% 
Tunísia61,000 3,14% 
Afganistan60,611 3,12% 
Xina42,000 2,16%
Vegeu també
[modifica]Notes i referències
[modifica]- ↑ «ametlla» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «ametlla». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «ametla» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «ametla». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- 1 2 Reial Acadèmia Espanyola. «Almendra» (en espanyol). Diccionari de la Llengua Espanyola (vintena segona edició). [Consulta: 4 juny 2011].
- 1 2 USDA. «Nuts, almonds. Nutrient Data Laboratory.» (en anglès). USDA National Nutrient Database for Standard Reference. [Consulta: 4 juny 2011].
- ↑ «Espanya, segon productor mundial d'ametlla». SaborMediterráneo. [Consulta: 5 juny 2011].
- 1 2 «La fruita seca redueix el risc de malaltia cardiovascular a diferents poblacions del món». Diari Digital URV, 29-11-2019. [Consulta: 11 novembre 2025].
- 1 2 «Fruita seca». Gencat Salut, 08-01-2024. [Consulta: 11 novembre 2025].
- ↑ «Bases i ingredients del Romesco». Romesco de Tarragona. [Consulta: 11 novembre 2025].
- 1 2 Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació. «FAOSTAT». Arxivat de l'original el 2012-06-19. [Consulta: 2 setembre 2013].
Enllaços externs
[modifica]
- FAOSTAT Arxivat 2012-06-19 a Wayback Machine., xifres de producció d'ametlles i d'altres productes.
