Aria edulis
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Moixera vera». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: març de 2026 |
 Fruit  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Maleae |
| Gènere | Aria |
| Espècie | Aria edulis M.Roem., 1847 Aria edulis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Sorbus aria
|
.svg){kind=icon}
La moixera[1] (Aria edulis, antigament Sorbus aria), és una espècie d'angiosperm de la família de les rosàcies.
Descripció
[modifica]La moixera és un arbre típic de muntanya, de 3 a 15 o 20 m d'alçada amb una tija. Si creix en llocs difícils, també pot aparèixer com un arbust. L'escorça és llisa i de color gris clar. Amb l'edat, s'esquerda superficialment. La capçada és ampla i abombada, molt densa.
Les fulles tenen la forma típica de les plantes del gènere Sorbus, però en comptes de ser compostes, són simples. Ovalades amb una vora serrada, mesuren aproximadament 8 (12) x 5 cm. La superfície superior és de color verda fosca i opaca, mentre que la superfície inferior és densament coberta de pèls blancs que li donen un aspecte gairebé lluent. Abans de caure a la tardor, es tornen grogues i finalment grises, mentre que la superfície inferior roman blanca.
La moixera corimbes de flors blanques amb 5 pètals, 5 sèpals i 5 estams en inflorescències en forma d'umbel·la (corimbes) de 8 cm de diàmetre, que es converteixen en drupes de color vermella ataronjada. Entre els sorbus, la moixera és una de les que tenen la flor individual més grossa.
Els fruits solen ser baies vermelles o vermell-taronges, de 8 a 15 mm de diàmetre, més llargues que amples, que contenen una o dues llavors i neixen en raïms al cap de les branques.
Etimologia
[modifica]El nom del gènere Aria prové del grec dòric "άρία" ('aria') (Teofrast, III, 4, 4), referit a Quercus ilex L., l'alzina, deriva d'Ari, una regió de l'Àsia occidental.
L'epítet específic edulis prové del llatí "edulis, -is, -e", que significa "bo per menjar, comestible", derivat de edo, que significa "menjar".
Hàbitat
[modifica]La seva àrea de distribució natural s'estén per l'oest, el centre i el sud d'Europa, així com el nord-oest d'Àfrica.[2]
Creix al nord en boscs i zones rocoses, mentre que a les regions meridionals n'hi ha a les muntanyes. Prefereix sòls secs i creix bé fins i tot en llocs pedregosos. Requereix molta llum i és molt resistent al fred. Al nord d'Itàlia, es pot trobar fins a 1.700 m sobre el nivell de la mar.
Usos
[modifica]El seu fruit no és tòxic: es considera com a comestible, però la seva polpa és farinosa i té un gust agre i dolç alhora. Els fruits es consumien antigament com a aliment humà. Ja no és així, però encara s'utilitzen en certes receptes regionals, melmelades i gelees. En èpoques de fam, atesa la seva polpa farinosa, es molien i es barrejaven amb farina per a fer pa. Es poden utilitzar per a aromatitzar la grappa, amb excel·lents resultats. També se'n feia un aiguardent. Com la moixera de guilla (Sorbus aucuparia), les baies són populars entre els ocells i antigament els caçadors les utilitzaven com a esquer.
Subespècies i varietats
[modifica]Sorbus aria (L.) Crantz subsp. aria: de boscs caducifolis centreeuropeus, basòfils i oligotròfics.
Sorbus aria (L.) Crantz subsp. aria var. incisa: de boscs caducifolis montans centreeuropeus, basòfils i en barrancs.
Sorbus aria (L.) Crantz subsp. cretica de boscs caducifolis basòfils occidentals centreeuropeus.
Híbrid
[modifica]L'encreuament entre la moixera i la perera comuna ha donarmt lloc a un híbrid intergenèric anomenat ×Sorbopyrus auricularis.
Sinònims
[modifica]L’espècie Aria edulis (Willd.) M.Roem. és acceptada[2] i posseeix 162 sinònim entre els quals d'homotípics
- Aria nivea var. edulis (Willd.) Koehne dins Deut. (1893)
- Hahnia aria var. edulis (Willd.) Dippel en la mainb. Laubholzk. 3 : 375 (1893)
- Pyrus aria proles edulis (Willd.) Asch. i Graebn. dins Syn. Mitteleur. Fl. 6(2) : 95 (1906)
- Pyrus edulis Willd. dins Enum. Pl. Hort. Berol. 2 : 527 (1809)
- Sorbus aria subsp. edulis (Willd.) Sved., Alm & Örtendahl dins Index Seminum (UPS, Upsaliensi) 1933 : 16 (1934)
- Sorbus aria var. edulis (Willd.) Wenz. dins Linne 38 : 54 (1873)
- Sorbus edulis (Willd.) K.Koch dins Hort. Dendrol. : 176 (1853)
