Ariadna
  | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Dionís |
| Cònjuge | Dionís |
| Mare | Pasífae |
| Pare | Minos |
| Fills | Estàfil, Enopió, Toant, Toant, Cèram, Peparet, Evantes, Làtramis, Eumedont, Phanus (en)  i Staphylus (en) |
| Germans | Fedra, Eurimedont i Catreu |
| Altres | |
| Símbol | Bacchus, Venus and Ariadne (en) |
 | |
Ariadna (en grec antic: Ἀριάδνη en grec modern: Αριάδνη) va ser, en la mitologia grega, la filla del rei de Creta Minos i de Pasífae.[1]
Etimologia
[modifica]El nom es compon de la partícula augmentativa ἀρι- i l'adjectiu ἀδνός, que, segons una glossa d'Esiqui, seria un mot cretenc sinònim del grec ἁγνός, 'sacre, pur'; el ginecònim significaria, doncs, 'la santíssima, la molt sacra'.[2]
Mitologia
[modifica]Ariadna era filla de Minos i Pasífae i, per tant, princesa de Creta. El rei Minos va sotmetre Atenes després que un fill seu, Androgeu, hi hagués mort assassinat. Va obligar els atenencs a enviar-li a Creta cada nou anys un grup de catorze joves -set nois i set noies-, que serien sacrificats al Minotaure. Un cop, en una d'aquestes trameses de nois, hi va anar, voluntàriament, el príncep Teseu, fill d'Egeu, rei d'Atenes. Teseu, arribat a Creta, va enlluernar Ariadna, que se'n va enamorar. Assessorada per Dèdal, li va donar una espasa màgica, amb la qual podria matar el minotaure i un fil de llana que no es podia trencar, que l'ajudaria a trobar el camí de sortida del laberint. Després de sortir del laberint, Teseu es va endur amb ell la princesa Ariadna, però la va abandonar a l'illa de Naxos, segons algunes versions per ordre del déu Dionís, el qual la volia per a ell. Amb aquest déu, Ariadna va tenir sis fills: Enopió (grec antic: Οἰνοπίων -ωνος), Estàfil (grec antic: Στάφυλος -ου), Peparet (grec antic: Πεπάρηϑος -ου), Toes o Toant (grec antic: Θόας -αντος), Eurimedont (grec antic: Εὐρυμέδων -οντος) i Fliant (grec antic: Φλείας -αντος).[3] Ariadna, malgrat tot, va continuar enamorada de Teseu fins a la seva mort. Dionís la va rescatar de l'Hades perquè continués per sempre més al seu costat, i la va convertir en la constel·lació Corona Boreal. També diuen que un déu li va fer una corona d'estrelles com a donació de gratitud.[4]
Diverses tradicions expliquen l'abandonament i mort d'Ariadna de maneres diferents:
- Ariadna hauria mort a mans d'Àrtemis, per ordre de Dionís.[5]
- Una tradició diu que una tempesta es va endur el vaixell a l'illa de Xipre on, embarassada, hauria desembarcat; un cop de vent es va endur el vaixell altra vegada a la mar i les dones de l'illa la van cuidar fins al part, en el qual va morir. Teseu hauria tornat a l'illa i hi hauria instituït un ritual en el seu honor.[6]
- Segons altres tradicions, no seria Dionís qui va ordenar a Teseu abandonar Ariadna, sinó que hauria estat Atena o bé Hermes.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 1, 7
- ↑ Hanks, Patrick; Flavia Hodges. A concise dictionary of first names. Oxford: Oxford University Press, 1997, p. 15. ISBN 9780198600947.
- ↑ «Ariadne» (en anglès). theoi.com. [Consulta: 18∕9∕2011].
- ↑ Armstrong, Rebecca. Cretan women: Pasiphae, Ariadne, and Phaedra in Latin poetry (en anglès). Oxford University Press, 2006, p.312. ISBN 0199284032.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionario de Mitología Griega y Romana. Buenos Aires: Paidós, 1981, p. 51. ISBN 84-7509-053-2.
- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionario de Mitología Griega y Romana. Buenos Aires: Paidós, 1981, p. 508. ISBN 84-7509-053-2.
Enllaços externs
[modifica]
- «Ariadna». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
