Vés al contingut

Arthur Cravan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Arthur Caravan.
Plantilla:Infotaula personaArthur Cravan
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Fabian Avenarius Lloyd Modifica el valor a Wikidata
22 maig 1887 Modifica el valor a Wikidata
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Desapariciónovembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Mort1918 Modifica el valor a Wikidata (30/31 anys)
Río Bravo Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, ofegament Modifica el valor a Wikidata
Alçada201 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióboxador, poeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaArthur Cravan Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Esportboxa Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMina Loy Modifica el valor a Wikidata
Fills[Jemima] Fabienne Cravan Modifica el valor a Wikidata
ParesOtho Holland Lloyd Modifica el valor a Wikidata  i Clara St. Clair Hutchinson Modifica el valor a Wikidata
GermansOtho Saint Clair Lloyd Modifica el valor a Wikidata

Arthur Cravan (Lausana, 22 de maig de 1887 - Río Bravo, 1918) fou un artista multidisciplinar, considerat un precursor del dadaisme: nebot patern d'Oscar Wilde, fill d'expatriats britànics, germà d'Otho Lloyd, coetani de Jack Johnson (boxejador) i marit de la poeta Mina Loy, la seua trajectòria artística tingué lloc sobretot a París i Nova York, abans de desaparéixer en circumstàncies estranyes.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut Fabian Avenarius Lloyd, sos pares eren Otho Holland Lloyd i Clara St. Clair-Hutchinson, ambdós de bona casa; el seu avi patern, Horace Lloyd, va ser conseller de la reina Victòria I del Regne Unit i sa tia, Constance Lloyd, estigué casada amb Wilde; com a ciutadà anglés estudià a un col·legi britànic, del qual l'expulsaren per agredir a un professor.[2] Lloyd adoptà el nom artístic d'Arthur Cravan en arribar a París el 1909, en homenatge al poeta Arthur Rimbaud i referència al municipi de Cravans, lloc de procedència de la seua companya; Cravan utilitzà altres heterònims en la seua «revista» Maintentant, i també se l'ha identificat amb el pintor Édouard Archinard, del qual només se sap que expongué quaranta obres entre el 16 i el 28 de març del 1914 en la galeria Bernheim-Jeune.[3]

De Maintenant eixiren cinc números entre 1912 i 1915, escrits, editats, autopublicats i venuts per ell mateix per tot París amb un carret de verdures: entre els continguts de la revista n'hi hagué crítiques ferotges al Salon des indépendants, a l'escriptor André Gide —aparentment com a venjança pel seu desdeny cap a Wilde; la crítica hauria afectat notablement a Gide— o a la pintora Marie Laurencin, l'amant de la qual, Guillaume Apollinaire, el reptà a un dol per haver escrit d'ella que «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran… en algun lloc per a ensenyar-li que l'art no és una pose davant de l'espill», una afirmació que concretà en un apèndix titulat "Primera clausura d'un incident": «A esta li aniria bé que li aüssaren les sinagües i li clavaren una gran astronomia en el teatre de varietats.»[4]

El 1916, a Madrid, Cravan assistí al combat de boxeig de l'afroamericà Jack Johnson —ex campió del món— contra el jamaicà Frank Crocier, després del qual desafià Johnson a un combat: el duel tingué lloc el 23 d'abril del mateix any a la Monumental de Barcelona i, encara que no s'omplí, hi assistiren personalitats internacionals que en l'època residien a la ciutat, com son germà Otho, l'adés nomenada Laurencin, Olga Sacharoff, els Gleizes i els Delaunay; Johnson guanyà per KO al sext round, encara que segons els testimonis allò va ser una xarlotada i que, si haguera volgut, l'hauria noquejat molt abans.[5]

Boxejant, el 1910

L'últim combat de Cravan se celebrà el 15 de setembre del 1918 a la Ciutat de Mèxic: el programa incloïa dos combats més i varietats musicals i xarlotades, com era habitual en les places de bous de l'època; Cravan aplegà cap a les 14.30 acompanyat per Enrique Ugartechea Ursus, el primer lluitador de lluita lliure mexicana, que feu d'àrbitre; el seu adversari, Jim Smith, arribà un poc més tard, quan Cravan ja es veia guanyador per absència de contrincant com l'any 1910, en què guanyà dos títols de campió a França en no presentar-se els adversaris. Però Smith aplegà només mitja hora més tard que ell; la vesprada començà a les 15.30 amb un duel a cinc assalts entre Honorato Castro i Roberto Porras que acabà en empat tècnic, seguit d'un número còmic del Cuatazón Berinstain que no pogué acabar davant l'enuig del públic en imitar un retor; els promotors intentaren avançar l'eixida al ring d'Smith i Cravan —l'espectacle principal—, però ambdós es negaren: el combat començà a l'hora prevista, a vint assalts i sengles premis de vint mil i dos mil pesos mexicans per al guanyador i el finaliste. Encara que el blanc feia un pam més d'alçada que el negre i pesava vint kilos més, aquell prengué la iniciativa a l'atac, però sense poder trencar la seua defensa; Cravan, de braços més llargs, aconseguí tombar-lo un parell de voltes durant el primer assalt, però Smith canvià d'estratègia i aconseguí colpejar Cravan, que llavors passà a atacar i descuidà la defensa, la qual cosa precipità el desenllaç del combat a favor d'Smith, que el deixà KO als sis minuts de combat, mentre el públic xiulava i reclamava el retorn de les entrades. En repartir els diners del premi entre els seus mitgers, Cravan es quedà sense fons per a assegurar el seu passatge junt a Loy.[6]

El novembre del 1918, Cravan desaparegué després de fer-se a la mar amb una barqueta restaurada per ell mateix: Loy el buscà durant anys i, en entrevistes posteriors a la desaparició, reconegué que els seus millors records foren els del temps amb Cravan; encara que la hipòtesi més segura és que morira ofegat, la seua figura donà lloc a tota classe d'especulacions, entre les quals l'aparició a París d'un personatge anomenat Fabian Hope que assegurava posseir manuscrits inèdits d'Oscar Wilde;[7]

Influència pòstuma

[modifica]

El 1942, André Breton publicà un article sobre Cravan en la revista VVV, on el qualifica de «geni en brut»:

« En ell s'acomplix sense compromís la voluntat de Rimbaud: "Cal ser absolutament modern…" La seua activitat durant alguns anys es desenvolupa en una atmosfera d'absoluta irreverència, de provocació i d'escàndol que anuncia el Dadà. »
— [8]

Abans de la dècada de 1960, durant la qual va ser mitificat per la generació Beat, se l'havia situat traficant marfil a l'Àfrica central o caçant balenes a l'Antàrtida, mentre altres versions asseguraven que havia mort d'una ganivetada a una sala de ball mexicana o en la travessia del Rio Bravo.[5] El grup de música alcoià Arthur Caravan va prendre eixe nom en 2002 com a homenatge. El poeta Eduard Escoffet i el músic Pope el 2021 l'homenatgen amb la cançó Cravan en el projecte Barba Corsini.

Posat en la revista Stadium (1916)

Bibliografia

[modifica]
AutoriaTítolEditorialA.ISBNDetalls
BORRÀS, Maria LluïsaArthur Cravan: une stratégie du scandaleJ.-M. Place1996ISBN 9782858931941biografia
CRAVAN, ArthurMaintenant 1912-1915J.-M. Place1977ISBN 9782858930098facsímil
CRAVAN, ArthurMaintenant[9]El Olivo Azul2009ISBN 9788493663797en castellà
CRAVAN, ArthurMaintenant: seguido de crónicas y testimoniosCaja Negra2010ISBN 9789871622054en castellà
CRAVAN, ArthurŒuvresG. Lebovici1987ISBN 9782851841793 Error en ISBN: suma de verificació no vàlidaantologia
CRAVAN, ArthurPas Maintenant. 35 lettres inédites à Sophie TreadwellCent Pages2014ISBN 9782916390376correspondència
GEARY/RICHARDSONCravan (anglès)Dark Horse Comics2005ISBN 9781593072919novel·la gràfica
LOGUE, AntoniaShadow-BoxGrove Press1999ISBN 9780802116475novel·la
div. autorsItinerari. Humour Nero (italià)Barbieri Editore2005ISBN 978875330239 Error en ISBN: longitud ni 10 ni 13assaig
MANINI, JackArthur Cravan (francès)Bamboo Édition2018ISBN 9782818944821 Error en ISBN: suma de verificació no vàlidanovel·la gràfica
SQUARZONI, Philippe Portrait inédit d'Arthur CravanLe 9e Monde2003
div. autorsArthur Cravan. Maintenant? (català)Museu Picasso2017ISBN 9788494645075catàleg
div. autorsArthur Cravan. Maintenant? (castellà)Museu Picasso2017ISBN 9788494645082catàleg
div. autorsArthur Cravan. Maintenant? (francès)Museu Picasso2017ISBN 9788494645099catàleg
div. autorsArthur Cravan. Maintenant? (anglès)Silvana Ed.2017ISBN 9788836637355catàleg

Filmografia

[modifica]
A.DireccióTítolGènere
1916[10]Cravan entrenant a Barcelonametratge
2002Isaki LacuestaCravan vs. Cravandocumental

Referències

[modifica]
  1. ↑ Evan Rhodes. «Cravan, Arthur (1887–1918)» (en anglés). Routledge Encyclopedia of Modernism, 5 setembre 2016. [Consulta: 1 gener 2020].
  2. ↑ Edu Casado. «Quién fue… Arthur Cravan: sobrino de Oscar Wilde, poeta, boxeador y su misteriosa muerte» (en castellà). 20 Minutos, 4 juny 2017. [Consulta: 25 febrer 2020].
  3. ↑ Emmanuel Guigon «Arthur Cravan, Maintenant?». Dossier de premsa. Museu Picasso [Barcelona], 25 octubre 2017, p. 21 [Consulta: 2 gener 2020].
  4. ↑ «Arthur Cravan: el poeta boxeador» (en castellà). Mira qué curioso. Arxivat de l'original el 21 de febrer 2020. [Consulta: 21 febrer 2020].
  5. 1 2 Àlex Milian. «Boxa i surrealisme a la Barcelona neutral». El Temps, 22 gener 2018. [Consulta: 1 abril 2020].
  6. ↑ Mario Panyagua. «El último combate de Arthur Cravan -ir por la vida como la lona-» (en castellà). Metrópoli Ficción, 13 desembre 2018. [Consulta: 12 març 2020].
  7. ↑ Edward White. «Arthur Cravan, the Original Troll» (en anglés). The Paris Review, 5 gener 2018. [Consulta: 12 febrer 2020].
  8. ↑ André Breton. «Sur Arthur Cravan» (en francés). AndréBreton.fr, 1942. [Consulta: 8 abril 2020].
  9. ↑ «Maintenant. Arthur Cravan.» (en castellà). Algún día en alguna parte, 9 desembre 2009. [Consulta: 9 gener 2020].
  10. ↑ «Arthur CRAVAN – film archives (Barcelone, 1916)». YouTube. [Consulta: 30 març 2020].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arthur_Cravan&oldid=37698168»