Carpathita

Carpathita
Fórmula química	C24H₁₂
Epònim	Carpats
Localitat tipus	Olenevo, Svalyavskyi Raion, Transcarpàcia, Ucraïna
Classificació
Categoria	compostos orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.	10.BA.30
Nickel-Strunz 9a ed.	10.BA.30
Nickel-Strunz 8a ed.	IX/B.02
Dana	50.3.7.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,035Å; b = 4,695Å; c = 16,014Å; β = 112°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	P2₁
Color	groc, marró groguenc
Exfoliació	perfecta en {001}, {100} i {201}
Fractura	desagregable
Tenacitat	flexible
Duresa (Mohs)	1,5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	translúcida
Densitat	1,35 a 1,40 g/cm³ (mesurada); 1,29 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+/-)
Índex de refracció	nα = 1,760 a 1,780 nβ = 1,977 a 1,982 nγ = 2,050 a 2,150
Birefringència	δ = 0,290 a 0,370
Angle 2V	mesurat: 96° a 115°
Dispersió òptica	r > v, relativament forta
Fluorescència	blau cel sota llum ultraviolada d'ona curta i ona llarga
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1971 s.p.
Any d'aprovació	1955
Símbol	Cpa
Referències

La carpathita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom dels Carpats, on va ser descoberta. Aquest nom substituiex els anteriors pendletonita, karpatita i coronena.

Característiques

La carpathita és una substància orgànica de fórmula química C₂₄H₁₂, un hidrocarbur aromàtic policíclic. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la carpathita pertany a «10.BA - Hidrocarburs» juntament amb els següents minerals: fichtelita, hartita, dinita, idrialita, kratochvilita, ravatita, simonel·lita i evenkita.

Formació i jaciments

Es troba en cavitats, en la zona de contacte entre pòrfir de diorita amb argilites. Va ser descoberta l'any 1955 a Olenevo, Svalyavskyi Raion (Transcarpàcia, Ucraïna), on sol trobar-se associada a altres minerals com: idrialita, calcita, barita, quars, cinabri i metacinabri. També ha estat descrita prop de Picacho (Califòrnia, Estats Units), a la regió de Prešov (Eslovàquia) i al massís de Tamvatnei (Txukotka, Rússia).