Vés al contingut

Cas Pujol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentCas Pujol
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscas legal
escàndol de corrupció Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Participant

Es coneix com a cas Pujol el procés judicial que se segueix d'ençà del 2014 contra Jordi Pujol, llavors líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003, pels diners que tenia en paradisos fiscals, procedents d'una herència no declarada del seu progenitor, Florenci Pujol.[1] Segons la fiscalia, els comptes de la família Pujol van passar del 2008 al 2012 de 106.796 euros a 12,2 milions.[2][3]

En saber-se aquest fet, Pujol va ser apartat de tots els seus càrrecs honorífics a CDC i els nous dirigents reclamaren a una refundació del partit,[4] que va materialitzar-se el 2016 amb la creació del Partit Demòcrata Europeu Català (PdeCAT), dissolt el 2023.

El cas implica la seva esposa, Marta Ferrusola (1935-2024) i els seus set fills, acusats d’associació il·lícita. Un d'ells, Jordi Pujol i Ferrusola, va passar vuit mesos en presó preventiva, fins que va sortir en llibertat el desembre de 2017 després de dipositar una fiança de mig milió d'euros.[5] També es jutgen deu empresaris acusats de cooperació necessària en el blanqueig de capitals.[2]

Història

[modifica]

El 25 de juliol de 2014, Jordi Pujol i Soley reconegué mitjançant un comunicat personal l'existència de diners no regularitzats en comptes a l'estranger des del 1980, que tenien origen en la deixa del seu pare Florenci Pujol (1906-1980) i que havien estat gestionats durant anys pel banquer Delfí Mateu (1905-1993). Segons el document, els fons s'acolliren a la regularització extraordinària promoguda pel Govern d'Espanya el 2012.[6] Fins al comunicat, l'expresident havia negat la possessió de diners a paradisos fiscals[7] i havia interposat una querella contra el diari El Mundo[8][9] després de la publicació que la Policia Nacional havia informat de l'existència de 137 milions d'euros en comptes de la família Pujol a Ginebra.[10] L'endemà de fer-se públic el comunicat de Jordi Pujol, El Mundo afirmà que la família podia acumular a paradisos fiscals uns 600 milions d'euros, segons les investigacions policials.[11][12]

La confessió de Jordi Pujol generà una controvèrsia política[13] que motivà l'anunci de la retirada de l'oficina institucional, la pensió vitalícia i el tractament de Molt Honorable per la Generalitat de Catalunya així com la renúncia als títols de president fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i de Convergència i Unió.[14] En aquesta mateixa línia, des de l'alcaldia de Barcelona se li reclamà el retorn de la medalla d'or de la ciutat, que Pujol feu efectiva l'agost del mateix any.[15]

El 29 de gener de 2015 Jordi Pujol declarà davant del jutjat que no tenia cap document que acredités l'origen de la fortuna, i l'expresident digué que no volia saber res dels diners «per por».[16] Si bé es xifrava aquesta quantitat entre els 5 i els 8 milions d'euros, el cas continuà obert i centrat en la figura del seu fill, Oleguer Pujol, per blanqueig de capitals, i en Jordi Pujol i Ferrusola, qui fou detingut de manera preventiva el 2017.

Judici

[modifica]

El 24 de novembre de 2025 començà a l'Audiència Nacional de Madrid el judici pel cas Pujol, onze anys després de la confessió de l'expresident. Segons la investigació de José de la Mata, la família Pujol va aprofitar la seva «posició privilegiada» a la «vida política, social i econòmica catalana» per «acumular un patrimoni desmesurat» que estava «directament relacionat» amb «percepcions econòmiques derivades d'activitats corruptes».[2]

Entre els empresaris acusats hi ha Francesc Robert, exdirector de Ràdio i Televisió d'Andorra, Carles Vilarrubí, exvicepresident del Barça, i també Gustavo Buesa i Josep Mayola, promotors dels controvertits abocadors de Vacamorta i Tivissa, que van obtenir llicència de la Generalitat, Carles Sumarroca i Luis Ángel Delso,[17] a més de 250 testimonis: de Vicky Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, a Ramon Espadaler, exconseller de Medi Ambient amb Pujol.[18]

l'Audiència Nacional després de mantenir una entrevista a Madrid amb el president, en 27 d'abril de 2026 va confirmar la seva incapacitació per a ser jutjat, com ja havien certificat diferents metges i forenses i arxivà la causa contra ell.[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Terradillos, Ana «Pujol Ferrusola va enviar el seu sogre a cobrar una comissió» (en espanyol europeu). Cadena SER, 31-07-2014.[Enllaç no actiu]
  2. 1 2 3 Odriozola Marcé, Martí. «Qui és qui i què es jutja al judici de la família Pujol Ferrusola?». Ara, 23-11-2025. [Consulta: 24 novembre 2025].
  3. ↑ «Las cuentas de los Pujol en Andorra, apunte por apunte» (en castellà). El Español, 30-12-2015. [Consulta: 24 novembre 2025].
  4. ↑ «Rull crida a la "refundació" de CDC després de la confessió de Jordi Pujol». Ara, 27 juliol 2014 [Consulta: 25 juliol 2015].
  5. ↑ Fernàndez, David «"El racó de pensar": radiografia de la corrupció, amb David Fernàndez». El racó de pensar, El matí de Catalunya Ràdio, 24-01-2018.
  6. ↑ «Pujol demana perdó per haver tingut fins ara diners sense regularitzar a l'estranger». Ara, 25 juliol 2014.
  7. ↑ «Jordi Pujol: " ¿Qué coño es eso de la UDEF?"». Público, 11 gener 2013.
  8. ↑ «Artur Mas y Jordi Pujol interponen sendas querellas contra 'El Mundo' en el juzgado de guardia». 20 minutos, 19 novembre 2012.
  9. ↑ «Arxivada la querella de Jordi Pujol contra els periodistes d' El Mundo». El Punt Avui, 9 abril 2013.
  10. ↑ Urreiztieta, Esteban «Los Pujol tienen 137 millones en Ginebra, según la Policía». El Mundo, 17 novembre 2012.
  11. ↑ Inda, Eduardo «Pujol pide 'perdón' por las cuentas de su familia en paraísos fiscales». El Mundo, 26 juliol 2014.
  12. ↑ «El jutge Ruz investiga les comissions il·legals cobrades per Pujol Ferrusola». Diari de Girona.
  13. ↑ «La confesión de Jordi Pujol sacude la política catalana». La Vanguardia, 26 juliol 2014.
  14. ↑ Mateos, Roger «Mas pacta amb Pujol retirar-li la pensió, l'oficina i els títols de president fundador de CDC i CiU». Ara, 29 juliol 2014.
  15. ↑ «Pujol retorna la Medalla d'Or de la Ciutat a l'Ajuntament de Barcelona». Ara, 20 agost 2014 [Consulta: 20 agost 2014].
  16. ↑ «Investigació L'expresident al jutjat». Ara, 29 gener 2015, p. 6.
  17. ↑ Gil Grande, Rocío. «Quién es quién en el caso Pujol: el expresidente catalán, sus siete hijos y diez empresarios, a juicio» (en castellà). RTVE, 24-11-2025. [Consulta: 24 novembre 2025].
  18. ↑ «Una deixa de l'avi Florenci o corrupció: què és el cas Pujol i què es jutja a l'Audiència Nacional». 3CatInfo, 23-11-2025. [Consulta: 24 novembre 2025].
  19. ↑ Lasalas, Marta. «L'Audiència exclou el president Pujol del judici i arxiva la causa contra ell». El Nacional, 27 abril 2026. [Consulta: 28 abril 2026].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cas_Pujol&oldid=38320461»