Castell de Gallinera
 |
Per a altres significats, vegeu «Galliner (desambiguació)». |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Castell i ruïna  | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vall de Gallinera (la Marina Alta) | |||
| Lloc | Benirrama | |||
| ||||
El castell de Gallinera o castell de Benirrama és una fortalesa situada en les proximitats de la localitat valenciana de Benirrama, pertanyent al terme municipal de la Vall de Gallinera, a la Marina Alta. El castell, d'època àrab, formava part de l'entramat de defenses de la vall controlant el pas cap a la vall de Pego.
La fortalesa resta aïllada sobre un tossal i és visible a gran distància. El castell té una planta allargada i irregular de considerable extensió. Com és habitual, s'ajusta a l'orografia del terreny. S'aprecien dos recintes, el del nord més ample que el del sud.[1]
Història
[modifica]Durant la conquesta del Regne de València per Jaume el Conqueridor al segle xiii i les revoltes mudèjar posteriors va estar sota el lideratge d'Al-Azraq. En el Tractat del Pouet, Al-Azraq es comprometia a cedir aquest castell, juntament amb altres, al cap de tres anys a Jaume I, però la revolta va impedir el compliment del pacte i la propietat es va transferir per la força.[2][3][4]
El castell apareix diverses vegades en les Cròniques Reials punt l'inici de la revolta en 1247 c 361:
| « | E dix així: -Aladrac vos ha preses alguns castells en terres de València, e no us ho gosàvem dir. (…) E dixem: -Sabets quins castells nos ha preses? E ell dix: -Gallaner, e Serra, e Pego." |
» |
Com la conquesta del castell l'1 de juny de 1258 en c.376:
| « | "E no volem dir totes les coses que hi foren feites, car seria allongament del llibre: mas al vuité dia cobram Alcalà, e Gallinera, e setze castells que al-Azraq ens havia emblats e tolts..." | » |
A la fi de 1275 es millora les defensa del castell amb un augment de la guarnició i els avituallaments. Posteriorment, Armand d'Armentera inspecciona el castell en nom del rei per comprovar si estava a punt, doncs s'havia produït un nou alçament mudèjar.[2][3][4]
Durant la guerra dels dos Peres és ocupat pels castellans, i en 1356 és recuperat per al regne de València per Joan Mercer.[2][3][4]
En 1396 un terratrèmol danya greument aquest castell, mentre que el proper d'Alcalà no sofreix molts danys.[2][3]
Després de l'expulsió dels moriscos en 1609, la raó de ser d'aquests castells va deixar d'existir i van ser abandonats. Un terratrèmol en 1644 va produir grans danys que no van ser reparats.[2][3][4]
Geografia
[modifica]El castell en ocupar una notable extensió en planta (2.900 m²),[5] oscil·la entre unes alçàries sobre el nivell de la mar d'entre 441 i 473,5 metres.[6] Devia controlar l'accés a la Vall de la Gallinera des de l'Atzúbia. Al vessant sud de hi ha dues fonts que devien ser estratègiques: La font de la Mata i la Font de Benimarroc.[7]
Estat a principis del segle XXI
[modifica]En l'actualitat no es conserva la construcció musulmana, sinó la reconstrucció posterior al terratrèmol de 1396: part de la torre de l'homenatge, restes de les torrasses i llenços de les muralles i un aljub.[8]
Referències
[modifica]- ↑ GINER, C. 81979): "Topografía histórica de los valles de Pego".
- 1 2 3 4 5 AZUAR RUIZ, R. (1989): Dénia islámica. Arqueología y poblamiento, Alacant.
- 1 2 3 4 5 RUBIO, FEDERICO. (1986): "Castillo de Gallinera", Arqueología en Alicante 1976-1986. Instituto de Estudios Alicantinos <<Juan Gil Albert>> Diputación Provincial de Alicante 1986. p. 41-42.
- 1 2 3 4 RUBIO, F. (1988): "Catálogo de yacimientos de materiales altomedievales y musulmanes", L'Ull del Moro, Alcoi.
- ↑ Superfície en planta mesurada amb l'eina de càlcul de Google Maps des d'ortofotografia. Google Maps
- ↑ «Vissor cartogràfic de l'ICV. Cerca per topònims.». Institut Cartogràfic Valencià. [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Visor de l'IVC Cerca per topònim. Castell de Benirrama». Institut Valencià de Cartografia. [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Castillo de Benirrama - CastillosNet». [Consulta: 8 maig 2020].[Enllaç no actiu]
