Clara Codd
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 octubre 1876 Bishop's Tawton (Anglaterra) |
| Mort | 3 abril 1971 Heatherwood Hospital (Anglaterra) (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | suffragette, autora, escriptora, teòsof |
| Ocupador | Societat Teosòfica |
| Membre de | |
| Premis | |
| |
Clara Margaret Codd (Bishops Tawton, Devon, 10 d'octubre de 1876 - Berkshire, 3 d'abril de 1971) va ser una escriptora, sufragista, feminista, socialista i teòsofa britànica.[1] Va anar a la presó per les mobilitzacions sufragistes i després va dedicar la seva vida a la Societat Teosòfica.[2]
Primers anys
[modifica]Codd va néixer a Pill House, a Bishops Tawton, Devon, el 1876. Era la primera filla de Henry Frederick Codd i Clara Virginia (de soltera Botto) Codd. El seu pare era liberal i treballava com a inspector d'escola.[3] Tenia nou germans menors i va ser educada a casa per diverses institutrius.[4]
Carrera i activisme
[modifica]Als quinze anys es va fer atea. Després de la mort del seu pare, la família es va traslladar a Ginebra, on ella mateixa va treballar per mantenir la família. Va treballar com a institutriu, com a model de vestuari i viatjava per tocar el violí i el piano. Es va convertir a la teosofia després de sentir parlar el primer president de la Societat Teosòfica, Henry Steel Olcott, en una xerrada a Ginebra. El 1903 va tornar al Regne Unit, on es va unir a la Societat Teosòfica.[4] Va treballar a Bath com a professora.[5]
Clara Codd era sufragista i inicialment es va unir a la Unió Nacional de Societats pel Sufragi Femení (NUWSS), abans de dimitir l'abril de 1908.[3] Codd es va unir aleshores a la Unió Social i Política de Dones (WSPU), més combativa. Aeta Lamb li va demanar que ajudés a organitzar una visita de Christabel Pankhurst i Annie Kenney i l'any següent va ser la secretària electa de la branca de la WSPU a Bath.[3][6]
Codd va ser arrestada el 13 d'octubre de 1908 davant la Cambra dels Comuns després que Emmeline Pankhurst, Christabel Pankhurst i Flora Drummond haguessin estat també detingudes per organitzar l'assalt al Parlament. Era el dia que s'hi debatia el «Projecte de llei sobre el sufragi femení».[7] Unes 60.000 persones van assistir a l'esdeveniment i ella va ser una de les 37 persones arrestades.[8] I condemnada a un mes de presó. Christabel Pankhurst estava ansiosa per trobar-li feina, però Codd va rebutjar l'oferta. El 1909 va plantar un arbre a Eagle House. I va semblar que començava a allunyar-se del grup.[6]

Va treballar breument com a professora abans d'involucrar-se més amb la Societat Teosòfica. Després va anar a la seva seu a Adyar, a l'Índia, durant dos anys.[6] Codd mai va deixar aquesta feina, ja que va impartir conferències per a la societat d'arreu del món durant la resta de la seva vida.[2]
Mort
[modifica]Clara Codd va morir a l'Hospital Heatherwood d'Ascot, Berkshire, el 1971.[2]
Obres
[modifica]- On Lecturing (1921)
- So Rich a Life (1951)
- The Way of the Disciple (1964)
- The Mystery of Life (1963)
- Trust your Self to Life (1968)
Referències
[modifica]- ↑ Linehan, Thomas. Modernism and British Socialism. Basingstoke: Springer, 2012, p. 39. ISBN 978-1-137-26479-4.
- 1 2 3 «Codd, Clara». Theosophy World. [Consulta: 25 agost 2026].
- 1 2 3 Crawford, Elizabeth. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928 (en anglès). Routledge, 2003-09-02, p. 134. ISBN 978-1-135-43402-1.
- 1 2 Kreeger, Leatrice Quest Magazine, 5-2004 [Consulta: 9 gener 2018].
- ↑ Dixon, Joy. Divine Feminine: Theosophy and Feminism in England (en anglès). JHU Press, 2003-05-01, p. 177. ISBN 978-0-8018-7530-4.
- 1 2 3 Simkin, John. «Clara Codd» (en anglès). Spartacus Educational, setembre 1997 (actualitzat l'abril 2022). [Consulta: 25 agost 2026].
- ↑ «WOMEN'S ENFRANCHISEMENT BILL. (Hansard, 13 October 1908)». api.parliament.uk. [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ «A Rush on the House of Commons 13 October 1908» (en anglès). UK Vote 100: Looking forward to the centenary of Equal Franchise in 2028 in the UK Parliament, 13-10-2015. [Consulta: 10 octubre 2021].
- Nascuts el 1876
- Morts el 1971
- Unió Social i Política de les Dones
- Teòsofs
- Professors a Europa
- Sufragistes anglesos
- Feministes del segle XX
- Artistes de Devon
- Polítics britànics morts al segle XX
- Escriptors anglesos morts al segle XX
- Polítics anglesos nascuts al segle XIX
- Escriptors anglesos nascuts al segle XIX
- Socialistes anglesos
- Polítics anglesos del segle XX