Conquesta de Toledo
| Reconquesta | |||
|---|---|---|---|
  | |||
| Tipus | setge | ||
| Data | 1082 - 1085 | ||
| Coordenades | 39° 52′ N, 4° 01′ O / 39.86°N,4.02°O | ||
| Lloc | Toledo | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | victòria lleonesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
.svg){kind=small}
La Conquesta de Toledo fou l'ocupació final de la ciutat de Toledo (àrab: Tulàytula) pel Regne de Lleó el 6 de maig de 1085 i l'adjudicació de la Taifa de València a Yahya al-Qàdir.
Antecedents
[modifica]La Taifa de Toledo i la Taifa de Sevilla aspiraven a unir als seus dominis la resta de Taifes. Yahya ibn Ismail al-Mamun de Toledo va ocupar la Taifa de València el 1064 i la taifa de Còrdova serà agregada als dominis de Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid de Sevilla el 1070.
Alfons VI de Lleó, que havia rebut protecció de Yahya ibn Ismaïl al-Mamun quan va fugir del seu germà Sanç II de Castella amb qui es disputava les terres que Ferran I de Lleó havia repartit entre els seus fills, va seguir una política de suport a tots contra tots en el seu exclusiu benefici, i l'emirat de Granada i Còrdova el 1075. En 1075 va ser enverinat a Còrdova, assumint el regnat el seu net Yahya al-Qàdir, que es va considerar prou fort en els seus dominis com per a prescindir del rei lleonès i va expulsar de Toledo als partidaris de la col·laboració amb els cristians, però aquests van provocar una revolta a València, que es va declarar independent sota el comandament d'Abu-Bakr ibn Abd-al-Aziz, i la taifa de Toledo, sense el suport de cristià, va perdre les terres cordoveses i les províncies del sud el 1077, i va veure's atacat per al-Mutawàkkil ibn al-Aftas, l'Emir de Badajoz.
Al-Qàdir es va veure, forçat a demanar ajut lleonesa i es va alienar el suport d'una gran part de la població: els musulmans volien trencar l'aliança amb Castella i Lleó i l'acostament als altres regnes musulmans, mentre els mossàrabs i jueus eren partidaris de l'aliança i fins i tot de l'annexió.
Al-Mutawàkkil va entrar en la ciutat el 1080, mentre al-Qàdir es refugiava a Conca. El 1081 al-Mutawàkkil, que havia restat els darrers deu mesos a Toledo, va marxar a Badajoz i els lleoneses van contraatacar i van atacar la zona del riu Tajo ocupant Majrit i Talavera i establint fortificacions a Escalona (1081/1082).
El setge
[modifica]El 1082 els lleonesos van conquerir Coruche, fortaleses a la zona de Talavera de la Reina i altres punts i van entrar a la capital, on van col·locar com a rei vassall a Yahya al-Qàdir. El rei de Lleó va exigir als sevillans l'evacuació dels territoris toledans que ocupava (la moderna província de Ciudad Real i una part de la de Conca) i davant la negativa va declarar la guerra a la taifa de Sevilla. Una incursió lleonesa va arribar fins a Tarifa.
El nou emir toledà va cedir als lleonesos els territoris al nord del Tajo (Majrit, Escalona, Madina Salim…) i fins i tot algunes fortaleses al sud del riu a canvi de València. Finalment va cedir la ciutat a Alfons a canvi de València. Davant aquest acord, els toledans oposats a la col·laboració d'Alfons amb al-Qadir van sol·licitar el suport d'Àhmad I ibn Sulayman al-Múqtadir, Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid i al-Mutawàkkil ibn al-Aftas mentre l'altra part de la població, cansada de les contínues guerres, acceptava el lliurament de Toledo a Alfons, sempre que aquest simulés prendre-la per la força, per a evitar que els toledans fossin acusats de trair la causa musulmana, conscients de la pèrdua de prestigi que suposaria per l'islam la cessió de Toledo.
En aquell moment, el Regne de Lleó, en el que s'aplicava la legislació de caràcter romano-visigòtic diferenciada de la de Lleó, basada en les comunidades de villa y tierra, considerat l'hereu del Regne de Toledo era més poderós que el Regne de Castella i també tenia la intenció de recuperar per a si la capital de l'antic regne.
El 1085, després de quatre anys de setge, Toledo es rendia pacíficament el 6 de maig després d'obtenir garanties els musulmans que es respectarien les seves persones i béns i que se'ls permetria seguir en possessió de la mesquita major. Per la seva banda, els toledans es comprometien a abandonar les fortaleses i l'alcàsser. El 25 de maig del mateix any Alfons VI va entrar a la ciutat.
Conseqüències
[modifica]Després de la conquesta d'aquesta Taifa, el Regne de Lleó va passar a ser més poderos i va donar motiu a la inversió de forces entre cristians i musulmans a la península Ibèrica.
Alfons VI de Lleó va conquerir València amb les tropes d'Álvar Fáñez, que es quedà encarregat de la defensa perquè Yahya al-Qàdir hi pogués governar la taifa de València, on fou reconegut tret de Xàtiva, que fou assetjada i passà a mans d'al-Múndhir Imad-ad-Dawla,[1] i atacar València, però Yahya al-Qàdir va aconseguir el suport financer de Muhàmmad ibn Àhmad ibn Tàhir, antic emir de Múrcia, exiliat a València des de la conquesta per Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid, i va poder resistir al tortosí, que es va retirar després de quatre mesos de setge. Quan els almoràvits van iniciar la conquesta de la península cridats per Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid, Yahya al-Qàdir va creure que la seva ciutat estava en perill i va contractar Rodrigo Díaz de Vivar perquè protegís la ciutat dels almoràvits.
Referències
[modifica]- ↑ Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a Ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.26. ISBN 84-232-0655-6.
