Creu Espanyola

Creu Espanyola

Nom en la llengua original	(de) Spanienkreuz
Tipus	guardó condecoració de l'Alemanya nazi
Commemora	Guerra Civil espanyola
Vigència	14 abril 1939  -
Estat	Tercer Reich i Reich alemany
Format per
Spanish Cross in Gold with Swords and Diamonds (en) Spanish Cross in Bronze with Swords (en) Spanish Cross in Bronze without Swords (en) Spanish Cross in Silver without Swords (en) Spanish Cross in Gold with Swords (en) Spanish Cross in Silver with Swords (en) Spanish Cross for next of kin (en)

La Creu Espanyola (alemany:Spanienkreuz) era una condecoració de l'Alemanya Nazi, creada per Adolf Hitler el 14 d'abril de 1939, i atorgada als membres de la Legió Còndor que van lluitar amb l'Exèrcit Nacional a la Guerra Civil espanyola entre juliol de 1936 i març de 1939.

Història

Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola el juliol de 1936, Alemanya envià la Legió Còndor, reclutada entre membres de la Luftwaffe i el Heer per ajudar les forces rebels del general Franco. El 14 d'abril de 1939, Alemanya instituí la Creu Espanyola com a condecoració pels soldats i aviadors que havien lluitat a la Legió Còndor durant la guerra. Diversos vaixells de la Kriegsmarine també van servir a Espanya, la qual cosa també qualificava les seves tripulacions per a la medalla.

L'ajut nazi donat al General va ser semi-oficial, sobre unes bases voluntàries, i com que la Creu de Ferro encara no havia estat reinstaurada el 1936, es creà aquesta distinció (de curta durada) per premiar la valentia o els èxits militars. Per tant, es decretà que la Creu Espanyola no seria només una distinció de campanya, sinó que també per reconèixer la valentia.

Es lluïa a la butxaca dreta, i se situava a sota de l'Orde de Sang. 315 addicionals varen ser atorgades. Després de la mort del receptor, la condecoració quedava en mans dels seus parents.

El lluïment de condecoracions de l'època nazi va ser prohibit el 1945; i la Creu Espanyola no figurà entre les condecoracions tornades a autoritzar-ne el lluïment per part del govern de la República Federal Alemanya el 1957.

Classes

Estava dividida en sis classes:

1. Bronze amb Espases: Atorgada per mostrar mèrit durant la guerra (8.462 atorgades)
2. Bronze sense Espases: Atorgada per 3 mesos de servei a Espanya (7.869 atorgades)
3. Plata amb Espases: Atorgada a aquells soldats que havien pres part en batalles decisives, que tenien una experiència de combat considerable, o que havien guanyat la Creu al Mèrit amb Distintiu Vermell espanyola. (304 atorgades)
4. Plata sense Espases: Atorgada pel mèrit. (327 atorgades)
5. Or amb Espases: Habitualment reservada a oficials superiors, a aquells que havien mostrat grans mèrits en combat o havien guanyat la Creu de Guerra espanyola (1.126 atorgades)
6. Or amb Espases i Diamants: Era vista com una reedició de la Pour le Mérite imperial, i atorgada als generals comandants o als asos de la Luftwaffe (amb 4 ó més victòries aèries), que havien mostrat unes grans habilitats de lideratge en batalla o grans mèrits. Se'n van atorgar 28: General der Flieger Sperrle, General der Flieger Volkmann, Generalleutnant Richthofen, Oberst von Thoma, Oberleutnant Mehnert, Major Harlingshausen, Major Wolff, Hauptmann Harder, Hauptmann Lützow, Hauptmann Mölders, Hauptmann von Moreau, Hauptmann Neudörffer, Hauptmann Schellmann, Hauptmann Schlichting, Oberleutnant Balthasar, Oberleutnant Bertram, Oberleutnant Enslen, Oberleutnant Galland, Oberleutnant Hoyos, Oberleutnant von Kessel, Oberleutnant Kraft, Oberleutnant Oesau, Oberleutnant Seiler, Oberleutnant Stärcke, Leutnant Boddem, Leutnant Fehlhalber, Leutnant Henrici, Leutnant Runze).

La Creu d'Honor dels Parents dels Morts a Espanya

Es creà una versió especial, la Creu d'Honor dels Parents dels Morts a Espanya (Ehrenkreuz für Hinterbliebene Deutscher Spanienkämpfer), atorgada als parents d'aquells morts en acció durant la Guerra Civil espanyola o a causa de les ferides contretes allà. Només se'n concediren 315, i l'orde de precedència dels parents era:

1. viuda
2. fill gran
3. filla gran
4. pare
5. mare
6. germà
7. germana

Disseny

Una creu de Malta. Al centre hi ha un medalló amb una esvàstica. Entre els braços de la creu hi ha dues espases creuades i, sobre les espases, l'àliga de la Luftwaffe (en la versió de no-combatents s'eliminen les espases).

En els rangs màxims de la condecoració hi ha diamants engastats al voltant de l'esvàstica. El revers és pla, i té l'agulla per poder-se penjar de l'uniforme.

La versió pels familiars és igual a la creu de no-combatent, però més petita. A diferència de les altres, aquesta penja d'un galó negre amb una franja blanca a les puntes, amb una bandera espanyola al centre (vermell–groc–vermell).

Bibliografia

• Angolia, LTC John R. For Führer And Fatherland: Military Awards of the Third Reich. R. James Bender Publishing, 1976. ISBN 0912138149. 
• Doehle, Dr Heinrich. Medals & Decorations of the Third Reich: Badges, Decorations, Insignia. Reddick Enterprises, 1943. ISBN 0962488348. 
• Littlejohn, David; Dodkins, Colonel C. M.. Orders, Decorations, Medals and Badges of the Third Reich. R. James Bender Publishing, California, 1968. ISBN 978-0854200801. 
• German Federal regulation. Dienstvorschriften Nr. 14/97. Bezug: Anzugordnung für die Soldaten der Bundeswehr. ZDv 37/10 (en alemany), 1996.