Festes i castells per Sant Roc al Cós del Bou
[modifica]El carrer del Cós del Bou i els carrers adjacents han estat històricament un dels centres culturals de més rellevància a la Part Alta de la ciutat. Des de 1844,[1] els veïns del carrer celebren les festes en honor a sant Roc, si bé la veneració i la festivitat del sant al barri segurament es remunten a temps anteriors.
Les primeres referències de les festes a la premsa tarragonina apareixen durant la dècada de 1860, en notícies que sumaritzen els esdeveniments principals dels dies de celebració. En aquestes primeres referències ja hi apareixen les decoracions del carrer i de la capella del sant, el ball de la vigília i diverses activitats com cossos, amb persones i bous.
Pábulo á la costumbre. Segun la que viene observando desde muy antiguo la calle Cos del Bou, anteayer han celebrado los vecinos de la misma un dia alegre y feliz. Segun indicamos en nuestro número anterior, aquella via publica apareció vistosamente engalanada con banderas de buques suspendidas desde los balcones, y á mitad de la calle habíase erigido en honor del glorioso San Roque una capilla. Por la tarde se corrió la vaca, ofreciendo muy poco de notable este festejo, para el que sin embargo se habian cerrado todas las puertas de tiendas y escalerillas que dan á la propia calle, y se habia tratado ésta por su entrada y salida. Una música de paisanos amenizó este acto y el del llamado cos de sarten, que duró largo rato y proporcionó diversion á las muchas familias que ocupaban los balcones y ventanas, en los que sobresalian algunas señoras y caballeros de distincion. Terminó la fiesta con el disparo de algunos fuegos artificiales por la noche, durante la cual salieron a recorrer la calle aquella y las inmediatas. Tambien los vecinos de la calle Civadería obsequiaron á San Roque haciendo luminaria y alumbrando principalmente el antiguo cuadro que del mismo Santo se conserva en una modesta capillita en aquel barrio dando frente a la calle de las Molas.[2]
Una de les altres tradicions que han perviscut fins a l'actualitat és l'arribada de l'aigua de Sant Roc, una celebració que presenta paral·lelismes amb l'arribada de l'aigua de Sant Magí des de la Brufaganya, només uns dies més tard. Altres aspectes que apareixen durant els primers anys de notícies són la benedicció de les coques, tradició avui perduda però que ha perviscut en llocs com el Vendrell, on encara se celebra la festa del Pa Beneit.[3] La presència de música de gralla i de pirotècnia ha estat constant al llarg del temps, si bé, la dels castells no apareix documentada fins dues dècades més tard.
San Roque. Conforme dijimos los vecinos de la calle del Cos del Bou celebrarán hoy dignamente la festividad de San Roque. Ayer apareció aquella adornada con multitud de banderas y otras colgaduras, habiendo fornido una bonita capilla enramada con gusto.
Hoy á las diez de la mañana se celebrará en la iglesia de Santa Clara una misa á toda orquesta en obsequio al Santo. Despues se procederá á la bendicion de las tortas: por la tarde tendrán lugar varios y divertidos cosos que por su novedad no dudamos han de llamar la atencion de los espectadores; al anochecer amenizará la fiesta una música que ejecutará varias piezas escogidas; a las nueve se dispararán una coleccion de fuegos artificiales, algunos de mucho efecto, a cargo de un acreditado pirotécnico del Vendrell; y por fin al son de las célebres dulzainas se principiará á las once el baile público que durará hasta... que se acabe.
Aunque no salimos garantes de la noticia, sin embargo creemos que por la tarde habrá corridas de bueyes como otros años pues se estaba luchando con una dificultad: y segun nos han dicho todo se ha arreglado.[4]
Com que es tracta d'unes festes organitzades pels veïns del barri, els conflictes socials i les guerres van ser cabdals per la continuïtat de les festes. D'acord amb el que diu el Diario de Tarragona, l'any 1879 es van recuperar les festes després d'uns quants anys, presumiblement per la Tercera Guerra Carlina.
Los vecinos de la calle del Cos del Bou acordaron el viernes celebrar la fiesta de San Roque, patron de aquel barrio, y al efecto erigieron una capilla adornada con flores y plantas é iluminada durante todo el dia y noche, y colocaron en la calle banderas, gallardetes y faroles de colores. Por la tarde tuvieron lugar varios festejos populares como corridas de hombres, cucañas y diferentes «cosos», y por la noche dispararon algunos fuegos artificiales, y luego se organizó un baile que ha durado hasta la madrugada de hoy.
Esta fiesta de barrio hacia varios años que no la celebraban aquellos vecinos, habiendo reanudado en el presente la interrumpida costumbre de tiempos pasados.[5]
Amb l'epidèmia de còlera de 1885, que va impedir celebrar les festes de Sant Magí i la participació de grups de fora de Tarragona com eren els Xiquets de Valls en la festivitat, els barris i carrers de Tarragona es van organitzar per celebrar festes particulars. En aquest context d'aïllament sanitari, van aparèixer dues colles castelleres a Tarragona, formades a partir de castellers que ajudaven les respectives colles vallenques en les actuacions a Tarragona. En aquest període de reorganització festiva, surten al carrer les colles Vella i Nova dels Xiquets de Tarragona.[6] Els diaris de la ciutat es fan ressò del programa de festes, que inclou un incipient concurs casteller: la comissió donarà un premi a la colla que aconsegueixi el castell més difícil.
Dia 16.Al amanecer las tradicionales dulzainas con sus tamboriles tocarán una bonita diana una salva de morteretes anunciará á los vecinos que principian los festejos de este dia. Desde las siete á las nueve de la mañana las «collas vella y nova dels xiquets de Tarragona» levantarán e distintos puntos de la calle sus atrevidas torres. [...]
Las collas nova y vella levantarán sus atrevida torres, adjudicándose un premio, que la comision designará oportunamente, á la que levante la torre de mas mérito.[7]
Amb els anys la presència dels castellers locals a les festes de Sant Roc se solidifica i l'any següent ja participen de tota la litúrgia festiva: el dia 15 prenen part en l'arribada de l'aigua i fan diverses construccions en la cercavila, el dia 16 fan les matinades, acompanyen els veïns i autoritats a l'ofici, que es feia al convent de Santa Clara, i a les dotze del migdia aixecaven castells al mig del carrer. Finalment, a la tarda del dia de Sant Roc, els Xiquets tornarien a fer castells en diversos punts del carrer. El 1886 s'anuncia un castell: el pilar de quatre per sota com a atracció principal: «A las doce del dia se disparará una gran salva de morteretes y las collas dels Xiquets de Tarragona levantarán atrevidas torres, entre ellas el pilá de cuatre pujat per sota.»[8]
El 1887 ja s'anuncia una sola colla dels Xiquets de Tarragona, la coneguda com a Colla de la Mercè, que participa a les festes durant els darrers anys de la dècada del 1880 i durant bona part de la del 1890 fent castells tant el dia de la Mare de Déu d'agost com el dia de Sant Roc, dies en què compartien espais amb altres elements de cultura popular com els gegantons Negritos i el ball de Diables. L'any 1895 els castells desapareixen del programa oficial d'actes, que té com a principal protagonista el Ball de Sant Roc, interpretat pels veïns del barri a partir del text que el vallenc Marc Fusté Olivé, Marquet de la Dona, havia escrit dècades abans per a l'Argilaga, poble que té Sant Roc com a patró. Els anys posteriors només apareixen el mot xiquets per parlar de les matinades amb gralles, mentre que apareixen nous actes a les festes com el concert de coral o la cursa de bicicletes.
A las cuatro de la tarde presentación al público de una gran comparsa de razas humanas.
A las cinco tendrán lugar dos grandes carreras de bicicletas, en las que se otorgarán en la primera carrera tres premios en metálico y la segunda tres premios consistentes en objetos artísticos naturales, bajo las bases que más abajo se dirán. Durante la tarde las dulzainas tocarán escogidas piezas da su repertorio, verificándose diferentes y variados cossos y cucañas. A las nueve de la noche la banda de música tocará escojidas piezas, alternando con la sociedad coral «Ilustración Obrera», que cantará varías piezas de celebrados autores.[9]
L'any 1898, quatre dies després de l'armistici que va posar final a la Guerra d'Independència cubana, les festes va reduir-se a la mínima expressió a causa dels fets:
Los vecinos dé la calle del Cos del Bou obsequiarán hoy á su patrón San Roque con una función religiosa en la iglesia del Sagrado Corazón, habiendo acordado suprimir toda clase de festejos públicos, á causa de las tristes circunstancias por que atravesamos.[10]
Durant els darrers anys del segle XIX i els primers del segle XX, la presència de castells va continuar inexistent, i l'únic aspecte que hi estava relacionat era la música que la colla de Xiquets interpretava cada any amb els Negritos. El 1902 el barri estrena nanos, fabricats a Madrid, en un any en què tornava a aparèixer al programa el Ball de Sant Roc: «El dia 30 serán remitidos por la fábrica Serra de Madrid, á la comisión de festejos de la barriada del Cos del Bou, los siete cabezudos que se han adquirido para la fiesta de San Roque».[11]
A partir de l'any 1904, el barri passava a comptar amb una parella de gegants pròpia: els antics gegants de la ciutat, obra d'Antoni Verdaguer i que havien estat substituïts l'any 1851 per una nova parella de gegants construïda per Bernat Verderol. La parella de gegants Vells forma part des d'aleshores del seguici popular del barri. Les celebracions van continuar el seu desenvolupament normal durant els anys posteriors a excepció del 1909, edició en què la comissió de festes va decidir suspendre les festes amb motiu de la Setmana Tràgica:
Según noticias, los vecinos de las calles del Cos del Bou y bajada de la Pescatería han decidido no celebrar festejo alguno de lo que anualmente organizan en honor de su patrón San Roque, en atención á las circunstancias por que atraviesa nuestra nación.[12]
Durant la dècada del 1910, les festes passen per un període en què els actes es veuen reduïts al mínim. Malgrat els esforços, la comissió es veu forçada a cancel·lar les festes algun any, com és el cas del 1915, en què, a causa de la Primera Guerra Mundial, es cancel·len els actes festius,[13] si bé altres motius eren la pèrdua de vitalitat del barri arran de la inauguració del nou Mercat Central aquell mateix any:
La construcción del Mercado Central en 1915, fué un golpe mortal para la prosperidad del barrio. Aquellas tiendas que jalonaban buena parte de sus casas; los comercios a los que acudía todo Tarragona; aquellos esíablecimiemos, en fin, que representaban un considerable volumen económico de ventas, fueron cerrando sus puertas para trasladarse hacia la zona de la Plaza de Corsini de mayor porvenir. Pero el vecindario no se arredró por el contratiempo que representaba el nuevo mercado. Antes bien, prosiguieron con su tesón e interés, honrando al Santo y si bien las fiestas carecieron del esplendor de antaño, no por ello faltó "l'arribada de l'aigua de Mas Rabassa" ni el oficio solemne en San Agustín, Santa Clara, Capilla del Hospital o en la parroquial iglesia de San Francisco, donde actualmente ee celebra.[14]
L'any 1918 les festes tornen a comptar amb la presència de torres humanes. A diferència de dues dècades enrere, en què hi havia una colla organitzada, el programa d'actes especifica que s'aixecaran castells per part dels veïns del barri, un fenomen similar al que també havia passat a Torredembarra, la Bisbal del Penedès o a Llorenç del Penedès. Malgrat aquest anunci, la presència castellera per Sant Roc no va tindre continuïtat i els anys següents van tornar a desaparèixer del programa.
Al amanecer de este día, alegres dianas y alborada, por las típicas grallas que, precedidas de la artillería pirotécnica, recorrerán las principales calles de la población. A las seis de la mañana, insiguiendo antiquísima costumbre, los vecinos levantarán atrevidas torres frente a la capilla, donde se les obsequiará más tarde con un refresco.[15]
La primera referència del segle XX a una actuació castellera al Cós del Bou amb motiu de les festes de Sant Roc no apareix fins a l'any 1933, en plena Renaixença castellera. En aquesta ocasió, el programa els torna a incloure, si bé no esmenta quina de les dues colles de la ciutat prendria part en la celebració.[16] La celebració no va tindre continuïtat i l'inici de la Guerra Civil espanyola va impedir el retorn dels castells, que no van tornar a aparèixer al programa d'actes fins ben entrat el Franquisme.[17] L'any 1956 s'anuncia la presència del grup de grallers de la Colla Nova de Sant Magí, però el retorn dels castells no es produeix fins tres anys després, el 1959. Aquell any, apareix al programa l'actuació de Sant Roc el dia del patró al migdia a càrrec de la Colla Nova: «Finalizado el oficio religioso se repartirá entre los asistentes el típico "pa beneit", y al volver al barrio la comitiva, los gigantes interpretárán el evocador "Ball dels gegant", y el "Xiquets de Sant Magí" alzarán atrevidas torres y pilares humanos.»[18]
Malgrat aquesta actuació puntual, els castells no tornen a formar part del programa de festes fins a l'any 1975, amb la nova colla Xiquets de Tarragona. Fins al 1959, la diada castellera s'havia celebrat el migdia del dia de Sant Roc, però a l'edició de 1975 es va estrenar l'horari nocturn que posteriorment s'avançaria fins als darrers compassos de la tarda, primer del dia del patró i actualment de la vigília. El Diario Español anunciava l'any 1975 la participació de l'única colla de la ciutat com a novetat: «Por la noche, de nueve a diez, la Colla Xiquets de Tarragona, deseosa de asociarse a los festejos, actuará por las calles del Barrio, levantando sus atrevidas torres humanas».[19] L'any següent els Xiquets de Tarragona van tornar a participar a la diada i van protagonitzar un moment singular que la premsa es va encarregar d'explicar.
Como anécdota de la actuación de nuestros "Xiquets de Tarragona" en las fiestas de San Roque, diremos que delante de la Capilla, "aixecaren el pilar de quatre per sota" dirigiéndose con "l'espadat" hacia las casas números 14 y 16 habitada por el Presidente de la Comisión de Festejos don Arturo V. Tomás Mercadé siendo sus hijos Angel y Eduardo quienes recogieron "l'enxaneta" entre los aplausos del público, que presenció la exhibición de nuestros "castellers".[20]
L'any 1977 l'actuació va celebrar-se la nit del 15 al 16 d'agost i l'any següent el dia 16 a les vuit del vespre, una data que es repetí l'any següent. Si bé l'any 1980 els castells no van formar part del programa, a partir de l'any 1981, els castells no han faltat a les festes en cap ocasió a excepció del 2020 a causa de la pandèmia de COVID-19 i sempre la vigília de Sant Roc. Des d'aquell any també hi participa la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que té la seva seu social a l'antiga pescateria del carrer del Cós del Bou des del juny del 1981.
