El Tio Cuc
 Capçalera de la publicació, on El Tio Cuc es declara defensor de la xusma i Diputat a Corts pel Rebolledo.  | |
| Tipus | revista |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Data d'inici | 1914 |
| Data de finalització | 1936 |
| Fundador | Josep Coloma i Pellicer |
| Lloc de publicació | Alacant |
| Estat | Espanya |
El Tio Cuc va ser un setmanari satíric en valencià publicat a Alacant[1] entre 1914 i 1936.[2] El seu fundador va ser l'escriptor i periodista alacantí Josep Coloma i Pellicer.
La revista, d'ideologia valencianista republicana, utilitzava la sàtira per protestar davant els problemes socials i polítics, com ara la fam, les falta d'escoles i la corrupció política. Josep Coloma, com a editor, va rebre diverses querelles i atacs per les seues denúncies en el setmanari.[3][4] El setmanari també tenia un marcat caràcter anticlerical.
Tot i això en la seua primera etapa el setmanari encoratjava el sentiment d'animadversió cap a València, tradicional a la ciutat, que aniria desapareguent amb el temps.[5] Aquesta primera etapa es publica des de 1914 a 1918, amb el subtítol de capçalera que deia «Diputado a Cortes por El Rebolledo. Defensor de la chusma y la gente de tro» i després de desaparèixer es tornà a publicar en una segona etapa de 1923 a 1936, just abans de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, amb el subtítol de capçalera de «Diputat a Corts per el Rebolledo. Orgue ofisial de la chusma y de la chent de tro».
Entre 1914 i 1931 la revista utilitzava la variant dialectal alacantina del valencià amb ortografia castellana. De fet era habitual que el setmanari usara el glotònim alicantí per referir-se a la llengua en la que escrivia.[6] A partir de 1931, amb la incorporació a la redacció d'Enric Valor, El Tio Cuc va anar adoptant les Normes de Castelló.[3]
La publicació va arribar a distribuir-se en moltes ciutats i pobles de les comarques meridionals i centrals del País Valencià i aquesta es va implicar, també, en la fundació de les Fogueres de Sant Joan (1928), no obstant el seu director era el secretari de la Foguera de la plaça Ruperto Chapí, al costat del Teatre Principal.[7]
Com a conseqüència de la guerra, en els últims números de 'El Tío Cuc' desapareix la publicitat, en plena guerra no hi havia fons per finançar res, i a partir d'aquell moment pràcticament ho escrivia ell sol ja que es va quedar sense els seus col·laboradors habituals,[8] fins que la seua mort mesos després va fer inviable la supervivència de la publicació.[8]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ El Tio Cuc, un setmanari mític article al web de l'associació cultural Alicante Vivo
- ↑ Sant Vicent del Raspeig i la premsa escrita en valencià : EL TIO CUC (1914 - 1936) Arxivat 2004-11-13 a Wayback Machine. Federico Aura Murcia i Vicente Millán Llin
- 1 2 «'El Tio Cuc' renace en Alicante» (en castellà). El País, 02-10-2003.
- ↑ «El Tio Cuc - Mostres de valencianisme alacantí» (en castellà). La ventana del arte.
- ↑ «El centenari dEl Tio Cuc'» (en catalan), 12-01-2015. [Consulta: 8 juny 2025].
- ↑ «Enric Valor, memòries d'un país» (en catalan), 24-05-2021. [Consulta: 26 desembre 2024].
- ↑ «L'Alacant d'El Tio Cuc - Universitat d'Alacant. Servei de Publicacions». [Consulta: 7 juny 2026].
- 1 2 Rubio, David. ««Personajes como Josep Coloma construyeron el Alicante que hoy amamos»» (en castellà), 22-04-2026. [Consulta: 7 juny 2026].
Enllaços externs
[modifica]- Exemplars digitalitzats disponibles a la Biblioteca Valenciana Digital
