Vés al contingut

Enric Miralles i Moya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Enric Miralles)
Plantilla:Infotaula personaEnric Miralles i Moya
Biografia
Naixement25 febrer 1955 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juliol 2000 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de cervell Modifica el valor a Wikidata
SepulturaParc del Cementiri d'Igualada Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Colúmbia
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Goodreads (autor): 330497 Modifica el valor a Wikidata
Infotaula d'organitzacióFundació Enric Miralles

Modifica el valor a Wikidata
EpònimEnric Miralles i Moya Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusfundació Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballarquitectura Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicafundació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2011
Governança corporativa
Seu
Lloc webfundacioenricmiralles.com… Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Map

Enric Miralles i Moya (Barcelona, 25 de febrer de 1955 - Sant Feliu de Codines, 3 de juliol de 2000) fou un arquitecte i professor universitari català.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 1955 a Barcelona i va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya), on es va graduar el 1978. Posteriorment, va ampliar els seus estudis a la Universitat de Colúmbia a Nova York. A principis de la dècada del 1980 fou nomenat professor adjunt d'arquitectura a les universitats on havia estudiat.[cal citació]

Va iniciar la seva activitat professional a l'estudi d'Albert Viaplana i Helio Piñón, on va romandre fins al 1983. Casat amb l'arquitecta Carme Pinós, va fundar el seu propi estudi, on desenvolupà obres de projecció internacional. El 1991 es divorcià de Carme Pinós i es tornà a casar amb la italiana Benedetta Tagliabue, amb qui treballava conjuntament a l'estudi EMBT.[cal citació]

Va morir el 3 de juliol del 2000 a la seva residència de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), a conseqüència d'un tumor cerebral. Les seves restes van ser enterrades al Cementiri Nou d'Igualada, que ell mateix havia dissenyat el 1984.[cal citació]

Premis

[modifica]

El 1991 va rebre el Premi FAD d'arquitectura per la construcció del Cementiri Nou d'Igualada i el 2004, per les Aules del Campus Universitari de Vigo. El 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura concedit pel Ministeri de Cultura; el 1996, amb el Lleó d'Or a la Biennal de Venècia; i el 2001, amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, concedit per la Generalitat de Catalunya, que compartí a títol pòstum amb Benedetta Tagliabue.[cal citació]

Fundació Enric Miralles

[modifica]
Passatge de la Pau, 10 bis, seu de la Fundació Enric Miralles
Vista de l'interior de la Fundació

Va ser creada el 2011 per a fomentar la innovació i l'experimentació a l'àmbit de l'arquitectura i el disseny, amb l'objectiu principal de preservar el seu llegat. Des la seva creació, ha participat en projectes culturals a Barcelona i a l'estranger.[1][2][3][4] En aquest espai també s'hi desenvolupen exposicions, tallers, cursos i conferències.[5][6][7][8] El juny del 2012 es va fer la inauguració oficial amb la presència de Rafael Moneo i Oriol Bohigas, membres d'honor i de Mohsen Mostafavi, degà de la Facultat de Diseny de la Universitat Harvard.[9]

La seu es troba al passatge de la Pau, 10 de Barcelona, en un edifici construït el 1870 i que va ser rehabilitat per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue el 1996, quan van decidir traslladar-se del seu anterior estudi al carrer d'Avinyó, 52. L'entrada es caracteritza pel pati, amb un banc dissenyat per Miralles.[10] A la primera planta hi ha l'estudi Miralles-Tagliabue (EMBT), mentre que a la planta baixa hi ha el magatzem de les maquetes, guardades amb cura en caixes de fusta, i a l'entresòl hi ha la sala d'exposicions. Disposa també una sèrie d'espais de coworking per acollir estudiants i residències.[11] Tot i que rehabilitat, aquest lloc manté encara avui la seva essència en sostres, finestres i portes originals.[12]

El 2020, en comemmoració dels 20 anys de la mort d'Enric Miralles, la Fundació, amb el recolzament de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, li va retre un destacat homenatge,[13] amb exposicions i altres activitats que mostraven les seves múltiples facetes com a creador: arquitecte, dissenyador, fotògraf i professor, apropant la seva figura professional i humana al gran públic. Els comissaris Benedetta Tagliabue i Joan Roig i Duran van seleccionar materials originals i inèdits de l'arxiu de la Fundació.[14][15]

Selecció d'obres

[modifica]
Cementiri d'Igualada
Mercat de Santa Caterina a Barcelona
Parlament d'Escòcia a Edimburg

Algunes de les seves obres més representatives són:[16]

En col·laboració amb Carme Pinós
En col·laboració amb Benedetta Tagliabue

Referències

[modifica]
  1. ↑ Martín, Adam «Benedetta Tagliabue: "L'objectiu de la Fundació és que l'esperit Miralles segueixi viu"». Diari Ara, 22-08-2011.
  2. ↑ «Fundación Enric Miralles». Revista Azotea. Arxivat de l'original el 29-03-2023.
  3. ↑ Astrid, Solé «La Fundació Enric Miralles recorda l'obra de l'arquitecte». Betevé, 09-07-2012.
  4. ↑ «Fundació Enric Miralles. Espacio de Experimentación». Arquideas.
  5. ↑ «Arquitectes d'arreu especulen sobre el futur de Barcelona en una exposició a la Fundació Enric Miralles». La Vanguardia, 13-05-2022. Arxivat de l'original el 12-11-2023.
  6. ↑ «La Fundació Enric Miralles lanza un posgrado sobre regeneración urbana». El periódico del Azulejo, 11-06-2015.
  7. ↑ Saladrigas, Oriol «Plaça de les Glòries: la quadratura del cercle. La Fundació Enric Miralles va acollir el debat 'Parlem de les Glòries', una trobada amb voluntat de dialogar i debatre sobre la remodelació d'aquest espai des de diferents punts de vista entrecreuats, i que va acabar sent una reflexió sobre l'espai públic i la funció social de l'arquitectura». Núvol, 19-05-2013.
  8. ↑ «Nace la Fundación Enric Miralles, un espacio de experimentación de la arquitectura». Construible, 03-08-2012.
  9. ↑ «Inauguración Fundación Enric Miralles». Metalocus, 19-06-2012.
  10. ↑ «Fundació Enric Miralles». 48h Open House Barcelona.
  11. ↑ Savall, Cristina «La Fundació Enric Miralles abre un valioso archivo a la ciudad». El Periódico, 21-06-2012.
  12. ↑ «Fundación Enric Miralles». Barcelona Film Commission.
  13. ↑ Rousaud, Ariadna «Homenaje a Miralles, perpetuando su legado». Diario Design, 15-04-2021.
  14. ↑ «Miralles, un homenaje que recuerda al arquitecto en todas sus Facetas». Entre Rayas. La revista de Arquitectura, 14-04-2021. Arxivat de l'original el 2023-11-12.
  15. ↑ «Miralles. Fundació Enric Miralles». Artland Magazine.
  16. ↑ Almalé Artal, Eduardo. Enric Miralles. relación de obras y proyectos, setembre 2016.
  17. ↑ Ribas Tur, Antoni «L'edifici olímpic d'Enric Miralles i Carme Pinós, abandonat 'sine die'». Diari Ara, 15-01-2021.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Miralles_i_Moya&oldid=38749378»