Genciana campestre
Gentianella campestris  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Gentianaceae |
| Gènere | Gentianella |
| Espècie | Gentianella campestris Börner Gentianella campestris |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Gentiana campestris |
.svg){kind=icon}
Gentianella campestris, la genciana campestre[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Gentianella (abans havia estat a Gentiana) de la família de les gencianàcies. És una planta de distribució boreal que a les parts més meridionals de la seva àrea, esdevé un oròfit que també pot viu a diverses muntanyes centreeuropees, com els Alps, els Pirineus o la serralada Cantàbrica.[2]
Descripció
[modifica]La genciana campestre és una herba biennal o anual que pot mesurar al voltant de dos pams d'alt. Les fulles inferiors són obovades surten d'una roseta basal, mentre que les que surten a la tija són sèssils, oposades, ovades o lanceolades, amb 3-5 nervis principals. Les flors són tetràmeres, violàcies (rarament poden ser albines o grogues), amb els lòbuls patents, amb una lígula fimbriada a la seva base, formant una mena de gorja ciliada. Apareixen a l'axil·la de les fulles i a l'extrem de les tiges formant una mena de panícula foliosa. El calze és una mica més curt que el tub de la corol·la i té quatre peces unides únicament per la base.
Aquesta espècie és de floració tardana. Apareix sobretot a finals d'estiu i cap a la tardor (entre juny i octubre depenent de l'altitud) quan moltes altres espècies ja han acabat la floració.[3][1]
Hàbitat i distribució
[modifica]És una espècie típica de prat frescos silicícoles de muntanya, entre la part superior de l'estatge montà, l'estatge subalpí i l'alpí, de 900 fins a més de 2800 m. És més o menys comuna al llarg de tota la cornisa Cantàbrica i els Pirineus des d'Astúries a Navarra, Aragó.[4] i fins l'Empordà.[5] A Catalunya es troba als Pirineus: Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars, Andorra, la Cerdanya, Vallespir, Conflent, Ripollès i Alt Empordà. Davalla poc o molt a comarques prepirinenques: Osona, Solsonès, Berguedà i arriba també al Montseny[6]
detall de la flor tetràmera amb la lígula fimbriada
vista general
exemplar albí
Taxonomia
[modifica]Gentiana campestris L. va ser descrita originalment per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum, que la va posar dins del gènere Gentiana.
El nom més habitual a la bibliografia consultada: Gentianella campestris (L.) Börner, és del 1912. Abans i després ha tingut diverses variants proposades per altres autors que no han tingut tant d'èxit.[2]
Referències
[modifica]- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, p.129. ISBN 84-7226-698-2.
- 1 2 «Gentianella campestris (L.) Börner» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 5 juny 2026].
- ↑ Renobales, Gustavo. «Gentiana» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 8 juliol 2026].
- ↑ «Gentianella campestris (L.) Börner» (en castellà). Flora de Aragón. Herbario de Jaca. [Consulta: 15 juliol 2026].
- ↑ «anthos.es. Cerca:Gentianella campestris» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca: Gentianella campestris». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 2 febrer 2026].
