Vés al contingut

Herbert Kappler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHerbert Kappler
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Stuttgart (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 1978 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Soltau (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyer, comandant, agent de la Gestapo, detective officer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat1932 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorGestapo Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1931–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Branca militarSchutzstaffel Modifica el valor a Wikidata
Grau militarObersturmbannführer Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perassassinat
crim contra la humanitat Modifica el valor a Wikidata
Premis

Herbert Kappler (Stuttgart, 23 de setembre de 1907 - Soltau, 9 de febrer de 1978) Herbert Adolf Kappler, va ser el cap de la policia alemanya i dels serveis de seguretat a Roma durant la Segona Guerra Mundial. Va obtenir el grau militar de Obersturmbannführer en la Sicherheitsdienst i, entre altres fets, va ser responsable de milers de deportacions de jueus als Camps d'extermini i de la Massacre de les Fosses Ardeatinas, així com de no respectar la neutralitat de la Santa Seu.[1][2]

Primers anys

[modifica]

Kappler va néixer en el si d'una família de classe mitjana de Stuttgart, en el territori que en aquell temps es coneixia com l'Imperi Alemany (Segon Reich). Tenia 7 anys quan va esclatar la Primera Guerra Mundial. Després de la derrota, amb l'acord del Tractat de Versalles, el país va perdre el 10% del seu territori i es va formar la República de Weimar. Kappler, després de l'escola primària (Volksschule) i quatre anys a la secundària, es va graduar el 1925. Més tard va assistir a una Escola tècnica on va estudiar enginyeria elèctrica. Cap a 1929 era un electricista certificat.[3]

Les activitats de Kappler entre 1929 i 1931 són poc conegudes, feia d'electricista i va viure el caos i la misèria generada per la Gran Depressió, la creació dels Freikorps (grups paramilitars) i el creixent auge del Partit Nazi.[3]

Partit Nazi

[modifica]

L'1 agost 1931 es va allistar al Partit Nacionalsocialista Obrer alemany i va ingressar a les tropes d'assalt Sturmabteilung (SA), on va servir com a SA-Mann fins l'1 desembre 1932. El seu nº d'ingrès al partit va ser el 594899.[4]

Va deixar les SA, quan, com a aspirant, va ser admès a la Schutzstaffel (SS). Després de sis mesos de formació i d'adoctrinament, el 8 maig 1933 va passar la promoció. Va ser ascendit a SS-Mann i se li va adjudicar el nº.55211. La seva primera destinació va ser a la formació Allemeine-SS (Tretzè SS-Standarte) acantonada a Stuttgart. Va ser testimoni de la Nit dels ganivets llargs, tot i que, per el seu rang, no hi va intervenir de manera important. El 1934 va rebre la condecoració política del cabiró d'honor, amb que Hitler va voler premiar expressament els membres de l'Alter Kämpfer (vella Guardia), que ja servien al partit nazi, abans de la seva arribada al poder.[5]

El 1935, va ser cridat a la Wehrmacht (forces armades creades pel partit nazi) i a mitjants d'aquell mateix any, es va afiliar a la Sicherheitspolizei. Al gener 1936, va ser promogut al rang de SS-Scharführer i traslladat a l'oficina central de la Gestapo de Stuttgart (Stapoleitstelle Stuttgart). A partir d'aquell moment, va començar a fer mèrits davant els seus superiors.[5]

En 1937, va ser enviat a la Gestapo per a assistir a la Führerschule der Sicherheitspolzei (l'Escola de Comandament de la Policia Secreta) de Berlín, on es va graduar l'estiu 1937 com a Kriminalkommissar certificat (Comissari de lo Criminal) fet que li va valdre ser promocionat al rang de SS-Untersturmführer (Sotstinent) de la Gestapo, el 9 novembre 1938.

Durant la Segona Guerra Mundial

[modifica]

El setembre 1939, mentre s'iniciaven les primeres operacions de la Segona Guerra Mundial, Kappler, que servia com a SS-Hauptsturmführer (Capità) a l'oficina central de la Gestapo a Stuttgart, va ser enviat a Polònia (1940) per a participar en diverses accions dels Einsatzgruppen, abans de fer un viatge com a oficial de la Gestapo uniformat a la Bèlgica ocupada, on va actuar per a reprimir i erradicar la resistència.[5]

A mitjans de 1941, Kappler va ser ascendit a SS-Sturmbannführer (major) i seleccionat com a oficial d'enllaç amb el govern de Benito Mussolini i com a conseller de seguretat de la policia feixista. La seva destinació a Itàlia va ser el resultat de la seva experiència en la policia secreta, els contactes amb el comandament SS (Reinhard Heydrich en particular) i, sobre tot, la seva fluïdesa en la parla de la llengua italiana.

Herbert Kappler en 1946

Cap de policia a Roma

[modifica]

La primera acció de Kappler, com a cap de les forces de seguretat alemanyes a Roma, va ser ajudar a planejar el rescat de Benito Mussolini, gesta duta a terme per Otto Skorzeny.[6][7] A Kappler se li va confiar, després, la realització de diverses batudes per a detenir jueus i transportar-los a Auschwitz; en la seva primera acció, van ser deportats 1.007 jueus italians.[8] Més tard va dirigir la deportació d'uns mil més, els quals van acabar a les cambres de gas.[9] Com a part de l'última operació, Kappler va extorsionar i aconseguir més de 50 kg.d'or (110 lliures), dels jueus de Roma, la qual cosa, després va al·legar, va ser un intent d'evitar les deportacions.[10]

A principis de 1944, amb el rang de SS-Obersturmbannführer (Tinent coronel), va ser el més alt representant del RSHA Reichssicherheitshauptamt (Oficina Central de Seguretat de Reich) a Roma, sota el comandament directe del governador militar, el General de la Luftwaffe Kurt Mälzer, i del SS-Obergruppenführer (General) Karl Wolff cap de les SS a Itàlia. Les activitats principals de Kappler, durant aquest període, van ser suprimir grups de resistència partisana,[11] arrestar als "enemics de l'estat", fer complir les mesures de les lleis racials antisemites, incloent incursions als guetos jueus, i portar a terme deportacions a camps d'extermini.[12]

Després de l'Invasió de Sicília, quan els exèrcits aliats s'acostaven a Roma, Kappler es va implicar en la caça de partisans i possibles agents enemics, ajudat per membres de la Republica Social italiana, així com en la captura de presoners de guerra aliats, que havien fugit dels camps POW. L'edifici de Via Tasso, al centre de Roma, que el 1943 havia sigut l'ambaixada cultural d'Alemanya, es va convertir en la seu central de les SS i una part va ser habilitada com a presó i centre de tortures. (Actualment ha sigut reconvertit en Museu d'Alliberament).[13] En aquella etapa, Kappler va entrar en conflicte directe amb el Vaticà, ja que sospitava que donava aixoplug als jueus i fugitius aliats, encara que el papa Pius XII proclamés la neutralitat de la Santa Seu. Un adversari particular de Kappler va ser Monsenyor Hugh O'Flaherty, les activitats del qual eren ajudar a fugitius jueus i ex presoners de guerra aliats. Paradoxalment després de la guerra Kappler i O'Flaherty van mantenir cert grau d'amistat mentre Kappler va estar a la presó.[14]

Una de les accions, més tristament cèlebres, que Kappler va emprendre a Roma, juntament amb Erich Priebke,[15] va ser l'organització de la Massacre de les Fosses Ardeatinas[16][17] on més de tres-cents trenta cinc civils italians van ser assassinats, el més jove Michele di Veroli, de 15 anys, el 24 de març de 1944, com a represàlia per l'Atac de Via Rasella contra un regiment de les SS a Roma.[18][19]

Detenció, procés i condemna

[modifica]

Kappler va ser detingut per les tropes angleses al final de la guerra.[12] El 1947 el van transferir a les autoritats italianes i va ser jutjat per un tribunal militar reunit en el mateix col·legi militar, on Kappler havia allotjat els jueus en espera del seu enviament cap a les cambres de gas.[20] Davant les acusacions, va al·legar en defensa pròpia "no vaig fer res més que executar ordres superiors", per tant, va considerar que les seves accions no eren punibles, malgrat tot, va ser condemnat a cadena cadena perpètua i a 15 anys addicionals per extorquir i espoliar l'or als jueus romans. Va ingressar a la presó militar del Fort Boccea (Roma), i posteriorment va ser traslladat a la presó del Castello Angioino-Aragonese a Gaeta.[21][22]

El Tribunal de Cassació va rebutjar, poc després, una petició d'apel·lació del mateix Kappler, el qual, el 1959, va demanar al President de la República Italiana que li permetés anar a les Fosses Ardeatinas i romandre allà el temps necessari per a retre homenatge a les víctimes. Aquella petició va ser rebutjada, així com les sol·licituds de gràcia que Kappler va presentar el 1963 i el 1970.[23] Van estar a favor d'una mesura de clemència, el president de la República Federal d'Alemanya, Gustav Heinemann (el 1973) i en tres ocasions el Canceller Helmut Schmidt, aprofitant les crides a l'alliberament de Kappler fetes per la seva mare.[24]

En 1959 es va convertir al catolicisme gràcies a l'amistat que va fer amb Monsenyor Hugh O'Flaherty, que el visitava assíduament a la presó, malgrat haver estat grans enemics.[25]

Fugida i mort a Alemanya

[modifica]

En 1975, a l'edat de seixanta-vuit anys, a Kappler se li va diagnosticar un càncer terminal i va ser traslladat a un hospital militar de Roma el 1976. Les peticions, tant de la seva esposa, com del govern d'Alemanya Occidental, per a alliberar-lo van ser rebutjades per les autoritats italianes.[24]

A causa del deteriorament de la seva salut, Es va permetre a la seva esposa, la infermera Anneliese Keppler,[26] tenir un accés gairebé il·limitat a l'estança del seu marit durant la seva estada a l'hospital italià. En una visita a l'agost de 1977 el va fer amagar en una maleta gran (Kappler pesava llavors aproximadament 47 kg.) i tots dos van fugir a l'Alemanya Occidental.[27]

El Govern italià va exigir, sense èxit, que Kappler fos retornat a Itàlia, però les autoritats d'Alemanya Occidental van rebutjar extradir-ho i fins i tot no el van processar per altres crims de guerra, a causa de la seva delicada salut.[28]

Kappler va morir el 9 de febrer de 1978, a Soltau (Baixa Saxònia) a l'edat de 70 anys.[29]

Rangs

[modifica]
  • SS-Anwärter: 1 de desembre de 1932
  • SS-Mann: 8 de maig de 1933
  • SS-Sturmmann: 20 de novembre de 1933
  • SS-Rottenführer: 20 de febrer de 1934
  • SS-Scharführer: 30 de gener de 1936
  • SS-Oberscharführer: 20 d'abril de 1937
  • SS-Untersturmführer: 9 de novembre de 1938
  • SS-Obersturmführer: 1 de gener de 1939
  • SS-Hauptsturmführer: 1 de setembre de 1939
  • SS-Sturmbannführer: 30 de gener de 1941
  • SS-Obersturmbannführer: 12 de setembre de 1943
  • Rappresaglia (a Espanya traduïda com a "Massacre a Roma": Pel·lícula italiana de l'any 1973, on es narra la història dels assassinats ocorreguts en les Fosses Ardeatinas. Kappler és interpretat per l'actor Richard Burton.
  • The Scarlet and the Black (a Espanya traduïda com a "Escarlata i Negre"): Pel·lícula estatunidenca de l'any 1983, on es detalla el conflicte entre Kappler (Christopher Plummer) i Monsenyor Hugh O'Flaherty (Gregory Peck).

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Herbert Kappler e la Seconda Guerra Mondiale: vita e storia del criminale nazista | Studenti.it» (en italià). [Consulta: 6 desembre 2025].
  2. ↑ «Kappler, Herbert - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 6 desembre 2025].
  3. 1 2 cocinilla. «Herbert Adolf Kappler» (en castellà), 08-08-2019. [Consulta: 6 desembre 2025].
  4. ↑ Clotet, Oriol Cós i. «Les S.A, la primera arma de terror d'Adolf Hitler». [Consulta: 4 desembre 2025].
  5. 1 2 3 «Kappler, Gustav Adolf Herbert. | WW2 Gravestone». [Consulta: 9 desembre 2025].
  6. ↑ «El nazi que rescató a Mussolini, fué condecorado por Hitler y visitó varias veces la Argentina» (en castellà). La Prensa gráfica (Argentina), 19 octubre 2025. [Consulta: 6 desembre 2025].
  7. ↑ «Operazione Quercia: la liberazione di Mussolini sul Gran Sasso» (en italià), 06-05-2020. [Consulta: 6 desembre 2025].
  8. ↑ «Dearq» (en castellà). Arxivat de l'original el 2024-08-17. [Consulta: 6 desembre 2025].
  9. ↑ «Direzione Comunicazione, Relazioni Esterne, Istituzionali e Internazionali». [Consulta: 6 desembre 2025].
  10. ↑ «L’inganno dei 50 chili d’oro - Museo Ebraico di Roma» (en italià). [Consulta: 6 desembre 2025].
  11. ↑ «Portale storico della Presidenza della Repubblica» (en italià). Arxivat de l'original el 2024-04-22. [Consulta: 6 desembre 2025].
  12. 1 2 «Herbert Kappler» (en italià). [Consulta: 6 desembre 2025].
  13. ↑ «Museo Histórico de la Liberación de Via Tasso» (en castellà), 12-01-2019. [Consulta: 9 desembre 2025].
  14. ↑ García, María Rabell. «Hugh O'Flaherty, el cura que salvó a 6.000 judíos y convirtió al nazi que lo amenazó de muerte» (en castellà), 24-09-2024. [Consulta: 6 desembre 2025].
  15. ↑ «Murió a los 100 años el criminal nazi Erich Priebke – DW – 11/10/2013» (en castellà). [Consulta: 6 desembre 2025].
  16. ↑ «Fosse ardeatine, eccidio delle - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 4 desembre 2025].
  17. ↑ «L'OSSERVATORE ROMANO». [Consulta: 9 desembre 2025].
  18. ↑ redazione. «Via Rasella: storia di un'azione di guerra partigiana | ANPI» (en italià), 23-03-2024. [Consulta: 4 desembre 2025].
  19. ↑ en, Por Adrián PignatelliSeguir. «A 80 años de la Masacre de las Fosas Ardeatinas: la sangrienta ejecución de 335 italianos por orden de Hitler» (en espanyol europeu), 24-03-2024. [Consulta: 6 desembre 2025].
  20. ↑ cocinilla. «El Proceso contra Kappler» (en castellà), 05-12-2018. [Consulta: 4 desembre 2025].
  21. ↑ «Sentenza n. 631, del Tribunale Militare Territoriale di Roma, in data 20.07.1948 - Difesa.it». www.difesa.it. [Consulta: 6 setembre 2023].
  22. ↑ «Archivio di Stato di Rieti: Il processo Kappler». [Consulta: 9 desembre 2025].
  23. ↑ didatticaluceinsabina. «TRA CARTE E FILMATI, I PROCESSI PER L’ECCIDIO DELLE FOSSE ARDEATINE_4» (en italià), 20-05-2020. [Consulta: 6 desembre 2025].
  24. 1 2 «»Ein mehr als bedrückendes Schauspiel«» (en alemany). Der Spiegel, 21-08-1977. ISSN: 2195-1349.
  25. ↑ «The priest who converted his former Nazi enemy». [Consulta: 6 desembre 2025].
  26. ↑ «Annelise Wenger es casa amb l'ex coronel de les SS Herbert Kappler a la presó de Gaeta (Itàlia) 1972.». DIOMEDIA (imatges de record). [Consulta: 9 desembre 2025].
  27. ↑ Gotor, José Luis «El relato de la fuga de Kappler no satisface en Italia» (en castellà). El País [Madrid], 02-09-1977. ISSN: 1134-6582.
  28. ↑ «La huida del nazi Kappler enfría las relaciones entre Italia y Alemania» (en castellà). El País [Madrid], 18-08-1977. ISSN: 1134-6582.
  29. ↑ Gotor, José Luis «Ha muerto Herbert Kappler» (en castellà). El País [Madrid], 10-02-1978. ISSN: 1134-6582.

Bibliografia

[modifica]
  • BOHNE, Gerd & WEBER, Hermann (Ed.) (2021). Kappler Hut. Hamburg (DEU): Books on Demand (BoD). ISBN 978-3755742807.
  • DE MARIA, Fiorella (2023). Hugh O'Flaherty: The Irish Priest Who Resisted the Nazis. San Francisco (CA-USA): Ignatius Press. ISBN 978-1621645788.
  • FAILMEZGER, Victor (2020). Rome – City in Terror: The Nazi Occupation 1943–44. Oxford (GBR): Osprey Publishing. ISBN 978-1472841285.
  • GALLAGHER, J. P. (1968). Scarlet Pimpernel of the Vatican, Nova York City (NY-USA): Coward-McCann, Inc.
  • GALLAGHER, J. P. (2009). The Scarlet and the Black: The True Story of Monsignor Hugh O'Flaherty, Hero of the Vatican Underground. San Francisco (CA-USA): Ignatius Press. ISBN 978-1586174095.
  • HEID, Stefan (2023). Monsignor Hugh O'Flaherty. The Hero of the Camp Sant Teutonico. Regensburg (DEU): Verlag Schnell & Steiner.
  • KATZ, Robert (2005). La Batalla de Roma. Els nazis, els aliats, els partisans i el papa: setembre de 1943 - juny de 1944. Madrid (ESP): Turner Publicaciones, S.L. ISBN 978-8475067117.
  • MAORI, Andrea (2025). Herbert Kappler. La fugida di Stato del boia delle Fosse Ardeatine. Lucca (ITA): Tralerighe libri editore. ISBN 978-8832873887.
  • MARQUIS, Samuel (2017). Altar of Resistance: Volume 2 (World War Two Sèries). Denver (CO-USA): Mount Sopris Publishing. ISBN 978-1943593033.
  • PORTELLI, Alessandro (2002). "Les fronteres de la memòria. La massacre de les Fosses Ardeatinas. Història, mite, rituals i símbols". Sociohistórica, núm. 11-12: 163-174. La Plata (ARG): Universitat Nacional de La Plata. Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació. Centre de Recerques Soci Històriques
  • WALKER, Stephen (2011). Hide and Seek: The Irish Priest in the Vatican Who Defied the Nazi Command; A Dramatic True Story of Rivalry and Survival During WWII. Guilford (CT-USA): Lyons Press (The Globe Pequot Publishing Group). ISBN 978-0762780396.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Herbert_Kappler&oldid=38851558»