Himàlaia

Himàlaia

Tipus	serralada
Part de	Cinturó Alpídic sistema de l'Himàlaia
Lloc
Continent	Àsia
29° N, 84° E
Característiques
Cims	Everest (8.848 m) K2 (8.611 m) Kanchenjunga (8.598 m)
Altitud	8.848,86 m
Dimensió	250 () × 2.400 () km
Punt més alt	Everest  (8.848,86 m )
Travessa	Nepal, Myanmar, República Popular de la Xina, Pakistan, Índia, Afganistan i Bhutan
Superfície	600.000 km²
Història
Període	Eocè

L'Himàlaia (del sànscrit हिमालय, Himālaya, compost per hima: 'neu' i ālaya: 'casa, lloc') és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina. Forma un arc amb una llargària de 2.600 km d'est a oest i una amplària de 350 km de nord a sud. És la serralada més alta de la Terra, amb catorze cims de més de 8.000 metres d'altitud, amb l'Everest com a punt més alt (8.848 m), seguit del K2 (8.611 m) i el Kanchenjunga (8.598 m).

El primer mapa raonablement acurat de la serralada fou dibuixat per Antoni de Montserrat l'any 1590 acompanyant al seu llibre Mongolicae Legationis Commentarius, i la primera exploració europea fou del portuguès António de Andrade en 1524.

Topònim i forma catalana

En català, és comuna la forma Himalaia, amb accent desplaçat com en castellà, la qual alguns autors com ara Josep Lacreu troben admissible, malgrat que no ha estat admesa ni per la Secció Filològica de l'IEC ni per l'AVL.

La forma normativa Himàlaia segueix les regles internacionals d'adaptació de mots del sànscrit, amb accent proparoxíton atès que les síl·labes posteriors són curtes.

El nom Himàlaia, en sànscrit हिमालय (Himālaya), és un compost de hima ("fred, neu") i ālaya ("llar, casa, habitacle, lloc"), units amb sandhi vocàlic.

Geologia i formació

L'Himàlaia es va formar fa devers 50 milions d'anys a l'era terciària: segons la teoria de tectònica de plaques, es va produir pel xoc de la placa índia procedent de l'antic continent de Gondwana, i la d'Euràsia, que provenia de la divisió de l'antiga Lauràsia.

Malgrat que geogràficament estiguin ben diferenciades, en parlar de l'Himàlaia moltes vegades s'hi inclou també el Karakoram (nord-oest), el Transhimàlaia (al nord del Tibet) i el Prehimàlaia, que el separa de les planures de l'Índia.

Geografia

Situació geogràfica de l'Himàlaia

L'Himàlaia es troba a cavall entre diversos països; la part nord del Karakoram pertany al Xinjiang (Xina), mentre que el sud pertany al Pakistan. L'extrem oriental del Karakoram correspon al Caixmir, territori en disputa entre el Pakistan i l'Índia des del 1947. Pel que fa a l'Himàlaia en sentit estricte, el vessant septentrional pertany al Tibet, país ocupat per la Xina, i el vessant meridional es reparteix entre el Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan.

Geografia humana

Els grups ètnics del vessant nord de l'Himàlaia són principalment de tipus mongol i de religió budista, mentre que al vessant sud hi ha un mosaic ètnic i cultural (només al Nepal hi ha almanco 19 grups ètnics principals) i de religió fonamentalment musulmana a l'oest, i hindú al centre i est de la serralada.

Geografia política

A l'Himàlaia hi conflueixen diversos estats. La serralada cobreix una extensió d'uns 594.400 km², que inclou parts del Pakistan, l'Índia, Nepal, Bhutan i Tibet.

El vessant septentrional del Karakorum pertany a Sinkiang, territori xinès, mentre que el vessant meridional pertany al Pakistan. L'extrem oriental del Karakorum correspon a la regió del Caixmir, territori en disputa entre Pakistan i l'Índia des del 1947 De l'Himàlaia, sensu stricto, el vessant septentrional pertany al Tibet, país ocupat per la Xina, i es reparteix el vessant meridional entre el Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan.

Ecologia

Una vista des de la cresta superior de Shimla mirant cap al nord vers els cims nevats de l'Himàlaia, visible al fons. Al primer pla, un arbreda de Cedrus deodara

La flora i la fauna de l'Himàlaia varia amb el clima, les pluges, l'altitud, i la terra. El clima té un rang que va des del tropical a la base de les muntanyes fins al gel permanent i les neus perpètues a les elevacions més altes. La quantitat de precipitació s'incrementa d'oest a est al llarg del front de la serralada. La diversitat de climes, altituds, precipitacions i condicions del sòl generen una gran varietat de plantes i de comunitats animals.

Boscos de plana

A la plana indogangètica de la base de les muntanyes, una plana al·luvial regada per l'Indus i els rius Ganges-Brahmaputra, la vegetació varia d'oest a est segons les precipitacions. Les zones desèrtiques que caracteritzen aquesta zona ocupen les planes del Pakistan i del Panjab. Més a l'est, es troben les planes tropicals de l'alt Ganges d'Uttarakhand i Uttar Pradesh i els boscos caducifolis humits del baix Ganges, a Bihar i Bengala occidental. Són boscos monsònics, amb arbres caducifolis de secà que perden les fulles durant l'època seca. Els boscos semicaducifolis de la vall del Brahmaputra, més humits, ocupen les planúries d'Assam.

Franja del Terai

Per sobre de la plana al·luvial, hi ha la franja del Terai, una zona de sòls sorrencs i argilosos que en algunes estacions esdevenen aiguamolls. El Terai rep més precipitacions que les planes, i els rius baixants de l'Himàlaia s'alenteixen i s'estenen a la zona del Terai, més plana, dipositant llims fèrtils durant l'estació del monsó i retrocedint durant l'estació seca. El Terai té un mantell freàtic elevat a causa de l'aigua que cau de la zona adjacent. La part central de la franja del Terai està ocupada pels herbassars i les sabanes del Terai-Duar, un mosaic d'herbassars, sabanes i boscos perennes i caducifolis que inclou alguns dels herbassars més alts del món. Aquests herbassars són la llar del rinoceront de l'Índia (Rhinoceros unicornis).

Franja del Bhabhar

Sobre la franja del Terai, hi ha una zona d'altiplà conegut com el Bhabhar, una zona de sòls porosos i rocosos, compostos de residus que han estat duts pel corrent d'altituds més elevades. El Bhabhar i el Shiwalix baix tenen un clima subtropical. Els boscos conífers subtropicals de l'Himàlaia ocupen l'extrem occidental de la franja subtropical, amb boscos dominats per Pinus roxburghii. La part central de la serralada és la llar dels boscos de flor subtropicals de l'Himàlaia, dominats pel sal (Shorea robusta).

Els turons de Siwalik

També anomenats turons Churia o Margalla, els monts Siwalik són el terreny més exterior de peus de turons que s'estén a través de la regió de l'Himàlaia, pel Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan. Consta de moltes subàrees. Els cims es troben entre 600 i 1.200 metres. Els pendents meridionals, més escarpats, formen una zona de falles anomenada Himalayan Frontal Thrust (HFT); els pendents septentrionals, en canvi, són més suaus. Els conglomerats permeables i altres roques permeten que l'aigua de la pluja s'escoli pendent avall cap al Bhabhar i el Terai, i pendent amunt només hi creixen matollars.

Terai interior o valls Dun

Les valls del Terai interior són unes valls obertes al nord dels monts Siwalik o entre les subzones del Siwalik. En són dos exemples el Dehra Dun a l'Índia i el Chitwan al Nepal.

L'Himàlaia menor

És una serralada prominent d'entre 2.000 i 3.000 metres d'altitud formada al llarg del Main Boundary Thrust, una zona de falla amb una cara meridional escarpada i pendents septentrionals més suaus. És gairebé contínua excepte a les gorges dels rius. Els rius s'uneixen en forma de canelobre al nord per trencar aquesta serralada per, relativament, pocs llocs.

Terres mitjanes

Una regió muntanyosa d'uns 1.000 metres de mitjana immediatament al nord de la serralada de Mahabharat, que es va elevant al llarg d'uns 100 km fins a uns 4.000 metres d'altitud a la zona de falla del Main Frontal Thrust, on comença el Gran Himàlaia.

• Boscos de muntanya: a les elevacions mitjanes de la serralada, els boscos subtropicals deixen lloc a una franja de boscos temperats de flor i mixtos, amb els boscos de flor de l'Himàlaia occidental a l'extrem occidental de la serralada, i els boscos de flor de l'Himàlaia oriental a Assam i Arunachal Pradesh. Per sobre dels boscos de flors, són els boscos conífers subalpins de l'Himàlaia occidental i de l'Himàlaia oriental.

Arbustos i prats alpins

Per sobre la línia d'arbres, es troben els prats i matollars alpins de l'Himàlaia nord-occidental, occidental i oriental, que deixen el lloc a la tundra a l'alta serralada de l'Himàlaia. Els prats alpins són l'hàbitat estival de la pantera de les neus (Uncia uncia), una espècie amenaçada.

Principals cims de l'Himàlaia

Cims de més de 8.000 metres

Nom del cim	Altres noms o significats	Alçada (m.)	Alçada (ft.)	Primera ascensió	Notes
Everest	Sagarmatha (nepalès), 'El cap del món' Chomolangma (tibetà), 'La dea mare de les neus'	8848	29.035.44	1953	Muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal.
K2	Chogo Gangri	8.611	28.251	1954	2a muntanya més alta del món, situada al Karakorum, al Pakistan.
Kangchenjunga	Kangchen Dzö-nga, 'Cinc tresors de les grans neus'	8.586	28.169	1955	3a muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal.
Lhotse	'El pic del sud'	8.516	27.940	1956	4a muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal, a l'ombra de l'Everest.
Makalu	'El gran negre'	8.462	27.765	1955	5a muntanya més alta del món, situada al Nepal.
Cho Oyu	Qowowuyag, 'La dea turquesa'	8.201	26.905	1954	6a muntanya més alta del món, situada al Nepal.
Dhaulagiri	'La muntanya blanca'	8.167	26.764	1960	7a muntanya més alta del món, situada al Nepal.
Manaslu	Kutang, 'La muntanya de l'esperit'	8.156	26.758	1956	8a muntanya més alta del món, situada a Gurkha Himal (Nepal).
Nanga Parbat	Diamir, 'La muntanya nua'	8.126	26.660	1953	9a muntanya més alta del món, situada a les àrees del nord del Pakistan.
Annapurna	'La dea de la recol·lecció'	8.091	26.545	1950	La 10a més alta. La muntanya més "mortífera" del món, situada al Nepal.
Gasherbrum I	'La muntanya bella'	8.080	26.509	1958	11a muntanya més alta del món. Situada al Karakorum, Pakistan.
Broad Peak	Faichan Kangri	8.047	26.401	1957	12a muntanya més alta del món. Situada al Karakorum, Pakistan.
Gasherbrum II	-	8.035	26.362	1956	13a muntanya més alta del món, situada al Karakorum, Pakistan.
Shishapangma	Xixiabangma, 'Cresta sobre les planes herboses'	8.013	26.289	1964	14a muntanya més alta del món. Situada al Tibet, és la muntanya més alta situada de forma íntegra dins de la Xina.

Altres cims importants

Nom del cim	Altres noms o significats	Alçada (m.)	Alçada (ft.)	Primera ascensió	Notes
Gyachung Kang	desconegut	7.952	26.089	1964	15a muntanya més alta. Situada al Nepal/Tibet, és la muntanya més alta per sota dels 8.000 metres.
Gasherbrum IV	-	7.925	26.001	1958	Un cim extremadament tècnic d'ascendir, i el 17è més alt de la Terra, situat a la serralada del Karakorum, al Pakistan.
Masherbrum	desconegut	7.821	25.660	1960	22è cim més alt de la Terra. Situat a la serralada del Karakorum, al Pakistan.
Nanda Devi	'Dea de la bona fortuna'	7.817	25.645	1936	23è cim més alt de la Terra. Situat a Uttarakhand, i és el cim més alt situat íntegrament dins de l'Índia.
Rakaposhi	'La paret brillant'	7.788	25.551	1958	Un imponent pic situat al Karakorum pakistanès.
Gangkhar Puensum	Gankar Punzum, 'Les tres muntanyes germanes'	7.570	24.836	Encara no s'ha escalat mai	És la muntanya més alta que encara no ha estat escalada per cap alpinista. Està situada al Regne de Bhutan.
Ama Dablam	'La mare i el seu collar'	6.848	22.467	1961	Considerat per molts com el cim més bell del món. Està situat a Khumbu, Nepal, i domina el tresc cap a l'Everest durant molts quilòmetres.

Toponímia

Els topònims utilitzats per a individualitzar les muntanyes de l'Himàlaia són generalment formats amb radicals de l'idioma nepalès, del tibetà, de turquestà o del sànscrit, combinats moltes vegades de manera híbrida entre si, i solen posseir una capacitat expressiva i una condensació de significats que sol passar inadvertida als estrangers. En nepalès, himal significa 'muntanya coberta de neu' i es fa servir per a anomenar diverses muntanyes.

Alguns noms són típicament descriptius:

• Karakorum, 'la pedrera negra'
• Dhaulagiri, 'muntanya blanca'
• Nilgiri, 'muntanya blava'
• Gasherbrum, 'la paret brillant'
• Machapuchare, 'la cua de peix'
• Makalu, 'el gran negre'
• Kang Taiga, 'la cadira de neu'
• Chogo Ri (redenominat K2), 'la gran muntanya'

En altres casos, el topònim té una precisa al·lusió religiosa:

• Pancchulé, 'les cinc fletxes celestials'
• Gosainthan, 'el lloc dels sants'
• Trisul, 'el trident' (símbol de Shiva)
• Indrasan, 'el tro d'Indra'
• Manaslu, 'la muntanya de la ment'
• Chomo Lungma (més conegut a Occident com a Everest), 'la dea mare del món'
• Annapurna, 'plena de grans' (com d'arròs)
• Ganesh Himal, 'la neu de Ganesh' (el déu elefant)

Existeixen algunes muntanyes el nom de les quals deriva de la seva posició respecte als altres cims:

• Nuptse, 'muntanya de l'oest'
• Lhotse Shar, 'muntanya del sud-est'
• Lhotse, 'muntanya del sud'
• Nunagiri, 'muntanyes entre dos rius'

Hi ha noms amb significats més diversos:

• Kardong, 'la fortalesa de neu'
• Mahalangur Himal, 'la serralada dels grans simis'
• Mustagh, 'les muntanyes brillants del cel'
• Shisha Pangma, 'la cresta més enllà de les pastures'
• Mulkilà, 'la fortalesa de plata'
• Amai Dablang, 'la mare que abraça'
• Kanchenjonga, 'els cinc tresors de la neu'

Religió

Monestir de Taktshang, conegut també com el Niu del Tigre

Santuari de Vaishno Devi

Diversos llocs de l'Himàlaia tenen un significat religiós important per a les religions hinduista i budista. En l'hinduisme, l'Himàlaia també s'ha personificat com el déu Himavat, el pare del cònjuge de Shiva, Parvati.

Alguns dels punts importants per a la religió de l'Himàlaia són:

• Haridwar, el punt on el riu Ganga entra a les planes.
• Badrinath, un temple dedicat a Vishnu.
• Kedarnath, lloc on està situat un dels dotze jyotirlingas.
• Gaumukh, la font del riu Bhagirathi (i per tant, per extensió, del Ganges), a unes quantes milles per sobre de la ciutat de Gangotri.
• Deoprayag, on l'Alaknanda i el Bhagirathi es mesclen per a formar el Ganges.
• Rishikesh, conté el temple de Lakshmana.
• Mount Kailash, un cim de 6.638 metres d'altitud que és la llar dels déus hindús Xiva i Uma, i també és venerat pels budistes. Està prohibit ascendir al cim, i és tan sagrat que està envoltat a la seva base. El llac Manasarovar és a la base de la muntanya i és la font del Brahmaputra.
• Amarnath té un lingam de Shiva de gel, que es forma unes poques setmanes cada any. Milers de persones visiten la cova durant aquelles setmanes.
• El Vaishno Devi és un popular santuari dels devots de Durga.
• Sri Hemkund Sahib.

A més de la llista anterior, un nombre important de centres budistes tibetans estan situats a l'Himàlaia, incloent-hi la residència del dalai-lama. Hi ha prop de 6.000 monestirs al Tibet. Els musulmans tibetans tenen les seves pròpies mesquites a Lhasa i a Shigatse.

Les següents entitats místiques s'han associat amb l'Himàlaia:

• El Ieti és una de les criatures més famoses en criptozoologia. És una gran criatura, com un primat, que se suposa que viu a l'Himàlaia. La majoria de científics i experts creuen que les evidències sobre l'existència del Ieti no són prou persuasives, i són el resultat de llegendes, bromes o falta d'identificació de criatures mundanes.
• Shambhala és una ciutat mística, amb diverses llegendes associades, i és un dels vint-i-quatre reialmes amagats de l'Himàlaia, del budisme Vajrayana. Algunes de les llegendes la consideren com una ciutat real, on es preserven les doctrines secretes del budisme, i altres llegendes creuen que la ciutat no existeix físicament i que únicament pot ser assolida en el reialme mental.

L'Himàlaia en poesia

Himalaya és part de la col·lecció Hunkar de Ramdhari Singh 'Dinkar', que ha estat descrit per la crítica com a "brases ardents a l'ombra d'un tranquil arc de sant Martí". En aquest poema, la grandiositat de l'Himàlaia reflecteix metafòricament Mohandas Gandhi, que, en aquest poema, reflecteix metafòricament Mahatma, a qui invoca a l'acció, deixant el camí de la meditació mística de l'ascètica.

Grans alpinistes de l'Himàlaia

Primeres ascensions als 14 vuit mil

Cim	Alçada	Situació	1a ascensió	1rs alpinistes	1a ascensió hivernal	1r/s alpinistes hivernals	Ascensions	Morts	Taxa de mortalitat	Taxa de mortalitat abans del 1990*	Taxa de mortalitat després del 1990*
Everest	8848 m	Nepal/Xina	29 maig 1953	Edmund Hillary Tenzing Norgay	17 febrer 1980	Krzysztof Wielicki Leszek Cichy	3684	210	5.70%	37%	4,4%
K2	8611 m	Pakistan/Xina	31 juliol 1954	Achille Compagnoni Lino Lacedelli			284	66	23.24%	41%	19,7%
Kangchenjunga	8586 m	Nepal/Índia	25 maig 1955	George Band Joe Brown	11 gener 1986	Krzysztof Wielicki Jerzy Kukuczka	209	40	21.4%	21%	22%
Lhotse	8516 m	Nepal/Xina	18 maig 1956	Fritz Luchsinger Ernst Reiss	31 Dec 1988	Krzysztof Wielicki	221	11	3.43%	14%	2%
Makalu	8485 m	Nepal/Xina	15 maig 1955	Jean Couzy Lionel Terray	09 febrer 2009	Simone Moro Dennis Urubko	234	26	11.11%	16%	8,5%
Cho Oyu	8188 m	Nepal/Xina	19 octubre 1954	Joseph Joechler Pasang Dawa Lama Herbert Tichy	12 febrer 1985	Maciej Berbeka Maciej Pawlikowski Jerzy Kukuczka	2668	39	1,46%
Dhaulagiri	8167 m	Nepal	13 maig 1960	Kurt Diemberger Peter Diener Nawang Dorje Nima Dorje Ernst Forrer Albin Schelbert	21 gener 1985	Andrzej Czok Jerzy Kukuczka	358	58	16.20%	31%	11%
Manaslu	8163 m	Nepal	09 maig 1956	Toshio Imanishi Gyalzen Norbu	14 gener 1984	Maciej Berbeka Ryszard Gajewski	297	53	17.85%	35.16%	13,42%
Nanga Parbat	8126 m	Pakistan	03 juliol 1953	Hermann Buhl			287	64	22.30%	77%	5,5%
Annapurna	8091 m	Nepal	03 juny 1950	Maurice Herzog Louis Lachenal	03 febrer 1987	Jerzy Kukuczka Artur Hajzer	153	58	42.85%	66%	19,7%
Gasherbrum I	8080 m	Pakistan/Xina	05 juliol 1958	Andrew Kauffman Pete Schoening			265	25	9.43%	15.5%	8,75%
Broad Peak	8051 m	Pakistan/Xina	09 juny 1957	Fritz Wintersteller Marcus Schmuck Kurt Diemberger Hermann Buhl			359	19	5.29%	5%	8,6%
Gasherbrum II	8034 m	Pakistan/Xina	08 juliol 1956	Fritz Moravec Josef Larch Hans Willenpart			836	19	2.27%	7.8%	0,44%
Shishapangma	8027 m	Xina	02 maig 1964	Hsu Ching Chang Chun-yen Wang Fu-zhou Chen San Cheng Tien-liang Wu Tsung-yue Sodnam Doji Migmar Trashi Doji Yonten	14 gener 2005	Piotr Morawski Simone Moro	274	23	8.39%	2%	16,8%

Alpinistes amb els 14 8.000

Els 10 primers alpinistes a assolir els 14 cims més alts de la Terra són:

Ordre	Alpinista	Nacionalitat	Any
1	Reinhold Messner	Itàlia	1986
2	Jerzy Kukuczka	Polònia	1987
3	Erhard Loretan	Suïssa	1995
4	Carlos Carsolio	Mèxic	1996
5	Kryzysztof Wielicki	Polònia	1996
6	Juan Oiarzabal	País Basc	1999
7	Sergio Martini	Itàlia	2000
8	Park Young	Corea del Sud	2001
9	Um Hong	Corea del Sud	2001
10	Alberto Iñurrategi	País Basc	2002

Pel que fa als alpinistes catalans, Òscar Cadiach amb 13 cims (i 2 repeticions) és el que n'ha assolit més, seguit per Juanjo Garra i Ferran Latorre, amb 10 vuit mil cadascú.

L'any 2020, el banyolí Sergi Unanue i el barceloní Dani Benedicto es convertiren en les persones més joves del món a travessar l'Himàlaia a peu després d'haver caminat 1.700 quilòmetres amb 175.000 metres de desnivell acumulat en 99 dies sense assistència.

Documentals de l'Himàlaia

• Journey of a Red Fridge (2007), dirigit per Lucian i Natasa Muntean (Lunam Docs), és un documental premiat que explica la història d'un nen portador que treballa a les muntanyes nepaleses de l'Himàlaia.
• Baraka (1992), dirigida per Ron Fricke.

Vegeu també

• Jalori
• Mer i Ser
• Ieti

Imatges

Mosaic de l'Himàlaia fet el 2004 amb el Makalu i l'Everest, realitzada des de l'Expedició 8 de l'Estació Espacial Internacional

• 
  Cara nord de l'Everest des de Rongbuk al Tibet
• 
  Everest
• 
  Nanga Parbat, Pakistan
• 
  K2
• 
  Manaslu
• 
  North Sikkim, Kangchengyao satellite