Hug de Cervelló
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 1171 (Gregorià) |
| Arquebisbe catòlic | |
| 14 juliol 1163 – Diòcesi: arquebisbat de Tarragona | |
| Bisbe electe | |
| Diòcesi: arquebisbat de Tarragona | |
| Dades personals | |
| Religió | Església catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
Hug de Cervelló va ser un bisbe català, membre d'una família noble, fill de Guerau Alemany IV de Cervelló. Va ser canonge sagristà de l'església de Barcelona i l'any 1157 va intervenir com a jutge en un litigi a Lleida contra Pere de Puigverd. Va acompanyar Ramon Berenguer IV a Torí i a la mort del comte el 1162 era un dels dipositaris del seu testament. Amb data del 14 de juliol de 1163 ja consta com a Bisbe electe de Tarragona i va assistir a les corts on va jurar al rei Alfons I.[1]
Va participar en les campanyes del rei Alfons contra els àrabs. Joan de Sant Boi, un sacerdot membre del capítol de la Seu de Tarragona, format per canonges de l'orde de sant Agustí, havia rebut d'Alfons I la donació perpètua d'Escornalbou, conquerit als àrabs i semi-derruït i deshabitat, amb els conreus perduts, amb la condició de restaurar-lo, millorar-lo i repoblar-lo. I amb l'ordre d'edificar una església, «en honor de Déu i sant Miquel», que dependria de la Seu de Tarragona. D'entre els canonges de la Seu va triar la primera comunitat destinada a Escornalbou, per edificar l'església i el monestir que acollís als frares. El monestir estava acabat l'any 1165, i Hug de Cervelló, l'arquebisbe de Tarragona el va beneir i consagrar aquell mateix any. Va concedir cartes de poblament a molts llocs del Camp de Tarragona, sol o bé juntament amb el rei. Joan de Sant Boi va ser el primer prior d'Escornalbou, nomenat l'any 1198.[2]
El rei Alfons va dirigir l'elecció d'Hug de Cervelló com a arquebisbe el 1164 per tal de contrarestar el poder de Robert d'Aguiló príncep de Tarragona, que havien rebut les terres del Camp de Tarragona de mans del bisbe Oleguer. El conflicte s'havia iniciat en temps del seu antecessor, l'arquebisbe Bernat Tort. Hug va començar el seu domini atorgant una carta de població a La Selva del Camp el mateix 1164, establint vassalls sota la seva jurisdicció a l'Albiol i a Mas Calvó, i nomenant-se el primer prior d'Escornalbou.[1]
L'any 1165, el conflicte entre l'arquebisbe i el príncep de Tarragona es va agreujar. Guillem d'Aguiló, comte de Tarragona i fill i hereu de Robert, va arribar a usar la violència. La vídua i els fills de Robert no van voler reconèixer la donació que l'arquebisbe havia fet al comte de Barcelona de bona part del domini de la Mitra. El bisbe va sol·licitar la intervenció del rei Alfons, que finalment va arribar a Tarragona l'any 1168. El rei va donar la raó a l'arquebisbe, contra la família dels Aguiló, però es concedeix a la família Aguiló el dret de nomenar vegueries i justícies. Aquesta concessió no va agradar al bisbe.[3]
El príncep Guillem d'Aguiló, va haver de jurar lleialtat a l'arquebisbe, però va morir assassinat aquell mateix any a Tortosa. La seva família va acusar Hug d'haver organitzat l'assassinat. En venjança, els germans de Guillem, Berenguer i Robert, van fer assassinar l'arquebisbe Hug el 17 d'abril de 1171. Berenguer va confessar que obrava en venjança per la mort del seu germà. El rei Alfons va venir des de Perpinyà i va decretar l'exili dels Aguiló i la confiscació dels seus béns, amb la intervenció del papa Alexandre III.[4][1]
En el seu testament va deixar una quantitat de diners per iniciar la construcció de la catedral de Tarragona. Les seves restes van ser dipositades, anys més tard, en un ossari col·locat en el mur del creuer de la catedral, al costat de la capella de santa Bàrbara.[3]
Referències
[modifica]- 1 2 3 Bonet Donato, María. «Hugo Cervelló». Historia hispánica. Real Academia de la Historia. [Consulta: 9 novembre 2025].
- ↑ Toda i Güell, Eduard. Història d'Escornalbou. Tarragona: Reyal Societat Arqueològica, 1926, p. 47 i 61.
- 1 2 Gort, Ezequil. Reus al segle XII: 800 anys de les cartes de població. Reus: l'Ajuntament, 1986, p. 22-23.
- ↑ Smith, Damian J. (2012). «Alexander III and Spain». A: Peter D. Clarke; Anne J. Duggan (eds.). Pope Alexander III (1159–81): The Art of Survival. Ashgate: Aldershot, 2012 pàg. 220–222. ISBN 9780754662884
