Vés al contingut

Sonata per a piano núm. 6 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: K. 205b)
Plantilla:Infotaula obra musicalSonata per a piano núm. 6

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalsonata per a piano Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre major Modifica el valor a Wikidata
CompositorWolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Creaciófebrer 1775 (<març 1775)
Publicació1784 (W) Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióKV K. 284 Modifica el valor a Wikidata
Durada24'
  1. Allegro
  2. Andante (Rondeau i polonesa)
  3. Tema amb variacions
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz (obra): 28017093-d48e-43b9-a908-0e893a1e867e IMSLP: Piano_Sonata_No.6_in_D_major,_K.284/205b_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic (composició): mc0002372622 Modifica el valor a Wikidata

La Sonata per a piano núm. 6 en re major, K. 284 (205b), també anomenada Sonata Dürnitz, és una obra de Wolfgang Amadeus Mozart composta a Múnic l'any 1775. És la primera que porta explícita la indicació "per a piano".[1]

Va ser escrita a Múnic gràcies a una invitació del Baró Dürnitz, un fagotista aficionat i teclista que no va poder pagar la feina. Es pot considerar com la primera sonata realment mozartiana. És una obra especialment rellevant dins el catàleg d'obres de l'autor perquè assenyala la transició definitiva cap pot copsar la personalitat de Mozart, potent i vigorosa des de les primeres notes.[1]

Estructura

[modifica]

Consta de tres moviments:

  1. Allegro
  2. Andante (Rondeau i polonesa)
  3. Tema amb variacions

El primer temps encara conserva alguna semblança formal amb les sonates anteriors però els altres dos s'allunyen de manera clara. L'Andante, titulat Rondeau i polonaise, es va inspirar en els costums dels músics francesos de l'època. La polonesa era, en la França d'aquell temps, un gènere "nacional" amb el qual els compositors intentaven retre homenatge a la reina Maria Leszczyńska. Aquest Rondó, tot i conservar les qualitats melòdiques de Mozart, es caracteritza per una abundant ornamentació que amaga l'emoció de la peça. El final és un gran tema variat en el qual Mozart s'inspira en composicions anàlogues de Johann Gottfried Eckard i Leontzi Honauer però eleva el nivell de les variacions a unes dimensions desconegudes per l'època.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 Casella, Alfredo. Ricordi Americana S.A.E.C.. Sonatas y Fantasías para piano. Vol. 1, 1949, p. 155.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sonata_per_a_piano_núm._6_(Mozart)&oldid=36920223»