Concert per a piano núm. 13 (Mozart)
| Forma musical | Concert per a solista |
|---|---|
| Tonalitat | Do major |
| Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
| Llengua | sense contingut lingüístic  |
| Creació | 1782
|
| Publicació | 1783 |
| Parts | 3 |
| Catalogació | K. 415 (387b) |
| Instrumentació | piano |
  | |
El Concert per a piano núm. 13 en do major, K. 415 (387b) és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart escrita a Viena el 1782-1783. És el primer dels tres concerts primerencs que Mozart va compondre per als seus concerts per subscripció, al costat del juntament amb el Concert núm. 11, K. 413, i el Concert núm. 12, K. 414. Consta de tres moviments:
- Allegro, en do major i en compàs de 4/4.
- Andante, en fa major i compàs de 3/4.
- Allegro, en do major i compàs de 6/8.
Aquest concert ha tingut durant molt de temps una acollida ambigua. El primer moviment comença amb un tema tranquil, similar al del posterior Concert per a piano núm. 21, però precedit per un fugetto. La introducció orquestral prepara un tutti impressionant; però molts especialistes, inclosos Anthony Hutchings i Girdlestone, consideren que després de l'entrada del piano les expectatives inicials s'esvaeixen. La part de piano consisteixen en passatges que no s'integra bé en el tractament del fugetto o amb el material del ritornello i, com comenta Hutchings, el resultat és que "l'obra completa és inferior que la suma de les parts".[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ Girdlestone, C. M.. Mozart's piano concertos. Londres: Cassell, 1997. ISBN 0-304-30043-8.
- ↑ Hutchings, A.. A Companion to Mozart's Piano Concerto. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-816708-3.
- Mozart, W. A. Piano Concertos Nos. 11–16 in full score. Dover Publications, Nova York. ISBN 0-486-25468-2
| Família |  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vida | |||||||||
| Música |
| ||||||||
| Influències | |||||||||
