Vés al contingut

Simfonia núm. 11 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: K. 84)
Plantilla:Infotaula obra musicalSimfonia núm. 11
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre major Modifica el valor a Wikidata
Compositorvalor desconegut
Wolfgang Amadeus Mozart
Leopold Mozart
Carl Ditters von Dittersdorf Modifica el valor a Wikidata
Llenguasense contingut lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació1770
Parts3 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióCatàleg Köchel (1a edició) 84
Catàleg Köchel (6a edició) 73q Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart
Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart
Musicbrainz (obra): 38276ab2-e889-4c91-bd25-ec20a9cd6b89 IMSLP: Symphony_No.11_in_D_major,_K.84/73q_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic (composició): mc0002370680 Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 11 en re major, K. 84 (73q), és una suposada composició de Wolfgang Amadeus Mozart tot i que la seva autoria s'ha posat en dubte. La seva atribució ha estat qüestionada i segueixen les incerteses. Segons es creu, la data de composició seria el 1770 i podria haver estat escrita a Milà o Bolonya, si realment es tracta d'una veritable obra de Mozart.

Un manuscrit trobat a Viena atribueix l'obra a Wolfgang, però al segle xix dues còpies de la partitura l'atribuïen respectivament a Leopold Mozart i a Carl Dittersdorf. Neal Zaslaw opina que "una comparació dels resultats de dues anàlisis d'estil del primer moviment de l'obra amb altres anàlisis fetes als primers moviments d'altres obres que inqüestionablement pertanyen a aquests tres compositors i que s'enquadren en el mateix període suggereix que Wolfgang és el més indicat dels tres en haver estat el compositor de la K73q".[1][2] No es coneix ni quan ni a on es va estrenar l'obra.

Consta de tres moviments:

  1. Allegro, en compàs 4/4.
  2. Andante, en compàs 3/8.
  3. Allegro, en compàs 2/4.

No hi ha el Menuetto & Trio habitual en altres simfonies. Kenyon opina que hi ha "poc d'especial" en aquesta obra,[3] mentre Zaslaw troba un "ambient gluckià ", i molta afinitat amb l'opera buffa en la repetició de tresets que hi ha al Finale.[1]

La instrumentació de l'obra és per a dos oboès, dues trompes, fagot, corda i baix continu.[1]

\relative c'' { \tempo "Allegro" \key d \major <d d,>4\f r8 d <fis a, d,>4 r8 fis | a4 <d d, d,> <a a, d,> r | b8 r g r e r cis r | g8-. b-. a,-. cis-. d4 r | }

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 Zaslaw, p. 175–77
  2. ↑ Dearling, p. 71
  3. ↑ Kenyon, p. 155

Bibliografia

[modifica]
  • Dearling, Robert. The Music of Wolfgang Amadeus Mozart: The Symphonies Associated University Presses Ltd, Londres 1982 ISBN 0-8386-2335-2
  • Kenyon, Nicholas. The Pegasus Pocket Guide to Mozart Pegasus Books, Nova York 2006 ISBN 1-933648-23-6
  • Zaslaw, Neal.Mozart's Symphonies: Context, Performance Practice, Reception OUP, Oxford 1991 ISBN 0-19-816286-3

Enllaços externs

[modifica]
  • Simfonia núm. 11, K. 84 (73q): Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
  • Simfonia núm. 11: Partitura lliure a l'IMSLP.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Simfonia_núm._11_(Mozart)&oldid=38036044»