La Marsellesa

La Marsellesa

Isidore Pils, Rouget de Lisle, compositor de La Marsellesa, cantant-la per primer cop a casa de Dietrich, alcalde d'Estrasburg (Musée historique de Strasbourg, publicat 1849)
Títol original	La Marseillaise (fr)
Forma musical	himne nacional
Àudio
Tonalitat	sol major
Partitura	Partitura
Compositor	Claude Joseph Rouget de Lisle
Lletrista	Claude Joseph Rouget de Lisle
Llengua	francès
Epònim	Marsella
Creació	25 abril 1792 (Julià)
Publicació	1792
Gènere	marxa i cançó
Territoris amb aquest himne Bassas da India Illes Les Saintes Imperi colonial francès (1534 / 1980) Saint-Pierre i Miquelon (1700 / ) Primera República Francesa (1792 / 1804) República Batava (1795 / 1806) Tercera República Francesa (1870 / 1940) Protectorat francès del Marroc (1912 / 1956) Camerun Francès (1919 / 1960) Illes de Sant Pau i Amsterdam (1924 / ) França Lliure (1940 / 1943) Comitè Francès d'Alliberament Nacional (1943 / 1944) Quarta República Francesa (1946 / 1958) Martinica (1946 / ) Unió Francesa (1946 / 1958) França (1958 / ) Cinquena República Francesa (1958 / ) Wallis i Futuna (1961 / ) Saint-Martin (2007 / ) Saint Barthélemy (2007 / ) Fi de la llista autogenerada.

La Marsellesa (títol en francès: La Marseillaise) és l'himne nacional de França, oficialment des del 14 de juliol de 1795. Va ser prohibit durant el primer i segon imperi i la Restauració. Torna a ser l'himne nacional des de la III República. Del 1940 al 1945 va ser novament prohibit, i el seu cant era considerat com un element de resistència a l'ocupació alemanya i al règim col·laboracionista de Vichy. La setena estrofa anomenada «Couplets des enfants», és d'octubre de 1792 i s'atribueix a Jean-Baptiste Dubois, Marie-Joseph Chénier i l'abat Antoine Pessonneaux.

L'obra va rebre un bon acull a Catalunya, Anselm Clavé i Ignasi Iglésias en van fer versions. El tema musical va inspirar molts compositors, des de Wagner a Serge Gainsbourg i The Beatles, entre altres.

Història

El 20 d'abril de 1792 es va proclamar a París la declaració de guerra contra Àustria. Quan el baró de Dietrich, batlle d'Estrasburg, va aprendre la notícia, va convidar a sopar a casa seva un grup d'oficials, en la nit del 24 del mateix mes.

En aquest grup d'oficials hi havia Claude-Joseph Rouget de Lisle, capità d'enginyers de la guarnició d'Estrasburg. En aquesta reunió, el batlle li va demanar que creés un himne patriòtic per a l'esdeveniment que celebraven. Rouget de Lisle va compondre el dit himne i li va donar el títol de «Chant de guerre pour l'armée du Rhin» (‘Cant de guerra per a l'exèrcit del Rin’) i la va dedicar al mariscal Luckner.

Més tard, al juny d'aquest mateix any, en un banquet que es va oferir a un grup de soldats, els va ser lliurat a cadascun la còpia de l'himne en qüestió, que els soldats van aprendre ràpidament. D'aquesta manera es va anar estenent per tot el país la lletra i la música.

El mes de juliol, un general de l'exèrcit d'Egipte, anomenat François Mireur, es trobava a Marsella encarregat de preparar la marxa dels voluntaris de Montpeller i de Marsella. Coneixia l'himne i el va presentar a la seva gent amb el títol de «Chant de guerre aux armées aux frontières » (‘Cant de guerra per als exèrcits en les fronteres’). La tropa dels voluntaris el va aprendre i el van usar com a cançó de marxa. I així van entrar a París el 30 de juliol de 1792, entonant marcialment l'himne compost mesos enrere per Rouget de Lisle. Els parisencs els van acollir amb gran entusiasme i van batejar el cant com La Marsellesa.

Durant la Primera República era un himne molt popular entre soldats i civils. L'obra no va agradar gaire a Napoleó. Li recordava massa el 10 d'agost de 1792 i la massacre de la Guàrdia Suïssa de la qual va ser testimoni horroritzat. Però, sens dubte, no la va prohibir mai. Un cop al poder, tot i que no li agradava la lletra, va tolerar que l'obra s'interpretés arreu de l'exèrcit, sempre que ell no hi fos present.

En el temps dels dos Imperis, la Restauració i la Segona República, va ser lleugerament oblidat.

A la Tercera República va recuperar el protagonisme i va ser interpretat per les bandes militars en tots els actes oficials. Durant la Segona Guerra Mundial, el Govern de la França Lliure li va atorgar una especial importància juntament amb l'himne oficiós anomenat «Le Chant des Partisans». A la França ocupada, és cantada sovint per aquells que ja no tenen res a perdre tret de la vida. Es canta, per exemple, després de l'anunci d'una condemna a mort o davant de les execucions mateixes. Es recorda que deportats francesos que arribaven a Auschwitz el gener de 1944 van cantar l'himne a l'uníson. Altres testimonis recorden que a Buchenwald, Dachau i Auschwitz-Birkenau, es canta l'himne francès a l'alliberament del camp, sovint amb deportats d'altres països i en diverses llengües.

Finalment a la Constitució del 4 d'octubre de 1958 va ser instituïda la Marsellesa com himne nacional.

• La Marseillaise
  àudio de 1907
• 
  Rouget de Lisle canta La Marsellesa per primera vegada a la casa del batlle d'Estrasburg
• 
  Lo cant de la Marsellesa - sarsuela en tres actes

Lletra

Oficialment només se'n canta la primera estrofa i la tornada i ocasionalment també la sisena i setena.

«

La Marseillaise | Allons enfants de la Patrie, Le jour de gloire est arrivé! Contre nous de la tyrannie, L'étendard sanglant est levé, [bis] Entendez-vous dans les campagnes, Mugir ces féroces soldats? Ils viennent jusque dans nos bras, Égorger nos fils, nos compagnes! Refrain Aux armes, citoyens, Formez vos bataillons, Marchons, marchons! Qu'un sang impur Abreuve nos sillons! II Que veut cette horde d'esclaves, De traîtres, de rois conjurés? Pour qui ces ignobles entraves, Ces fers dès longtemps préparés? [bis] Français! pour nous, ah! quel outrage! Quels transports il doit exciter! C'est nous qu'on ose méditer De rendre à l'antique esclavage! III Quoi! ces cohortes étrangères! Feraient la loi dans nos foyers! Quoi! ces phalanges mercenaires Terrasseraient nos fils guerriers! [bis] Grand Dieu! par des mains enchaînées Nos fronts sous le joug se ploieraient! De vils despotes deviendraient Les maîtres des destinées! IV Tremblez, tyrans et vous perfides L'opprobre de tous les partis Tremblez! vos projets parricides Vont enfin recevoir leurs prix! [bis] Tout est soldat pour vous combattre S'ils tombent, nos jeunes héros La France en produit de nouveaux, Contre vous tout prêts à se battre V Français, en guerriers magnanimes, Portez ou retenez vos coups! Épargnez ces tristes victimes, A regret s'armant contre nous. [bis] Mais le despote sanguinaire, Mais les complices de Bouillé Tous ces tigres qui, sans pitié, Déchirent le sein de leur mère!… VI Amour sacré de la Patrie, Conduis, soutiens nos bras vengeurs! Liberté, Liberté chérie, Combats avec tes défenseurs! [bis] Sous nos drapeaux, que la victoire Accoure à tes mâles accents! Que tes ennemis expirants Voient ton triomphe et notre gloire! VII Couplet des enfants Nous entrerons dans la carrière Quand nos aînés n'y seront plus, Nous y trouverons leur poussière Et la trace de leurs vertus [bis] Bien moins jaloux de leur survivre Que de partager leur cercueil, Nous aurons le sublime orgueil De les venger ou de les suivre!

traducció literal I Anem, fills de la pàtria, El dia de glòria ha arribat! Contra nosaltres el sagnant estendard de la tirania, és alçat [bis] Oi, que sentiu al camp bramar aqueixos ferotges soldats? Venen fins als nostres braços A degollar les nostres fills i companyes! Tornada A les armes, ciutadans, Formeu els batallons, Marxem, marxem! Que una sang impura abeuri els nostres solcs! II Què vol aquesta horda d'esclaus, De traïdors, de reis conjurats? Per a qui són aquestes vils cadenes i grillons preparats fa tant de temps? [bis] Francesos! per a nosaltres, oh! quin ultratge! Quina rauxa ens desvetllarà Ells gosen imaginar que som nosaltres que tornaran a l'antic esclavatge! III Què! Aquestes cohorts estrangeres! Farien la llei a les nostres llars! Què! Aquestes falanges mercenàries abatrien nostres fills guerrers! [bis] Gran Déu! Per mans encadenades, Nostres fronts sota el jou cedirien! Vils dèspotes esdevindrien Els mestres dels destins! IV Tremoleu, tirans i vosaltres pèrfids, L'oprobi de totes les parts Tremoleu! vostres afanys parricides Rebran per fi llur premi! [bis] Tot són soldats per a combatre-us Si moren, els nostres joves herois, França en crearà de nous, Contra vosaltres ben a punt de batre's V Francesos, com a guerrers magnànims, Sosteniu o retingueu els vostres cops! Estalvieu aquestes tristes víctimes, Que a contracor s'armen contra nosaltres. [bis] Però el despota sanguinari, Però els còmplices de Bouillé, Tots aquests tigres que, sense pietat, Llaquen el pit de la seva mare! VI Amor sagrat de la pàtria, Condueix, sosté nostre braç venjador! Llibertat, llibertat estimada, Lluita amb tos defensors [bis] Sota nostres banderes, que la victòria acordi a tots mascles accents! Que tos enemics moribunds Vegin ton triomf i nostra glòria! VII Estrofa dels nens Entrarem en el camí Quan ja no hi siguin nostres ancians, Hi trobarem llur pols I l'empremta de llurs virtuts. (bis) Força menys gelosos de sobreviure'ls Que de compartir llurs tombes, Tindrem el sublim orgull De venjar-los o de seguir-los!

»

Polèmiques de la lletra

Es tracta d'un cant de guerra i revolucionari, per això denota certa violència. De fet, crida els ciutadans a defensar-se i defensar també les llibertats aconseguides.

«Aux armes citoyens!» és el crit per aixecar el poble a defensar «la Pàtria en perill». Segons Fabien Girard, la polèmica al voltant de la lletra violenta d'aquesta cançó marcial no ha d'ocultar el fet que, si bé l'himne és efectivament de caràcter marcial, no és bel·licós. Exhorta el poble francès a defensar la pàtria, no a fer la guerra contra nacions estrangeres.

L'expressió «sang impur» és a vegades mal interpretada. No és una connotació racista ni xenòfoba: es tracta de la famosa «sang blava» dels nobles que ells consideraven que sang pura, que simbolitzaven el caràcter desigualitari de l'Antic Règim i que sempre es volien distingir del poble baix.

Als Països Catalans

«La Marsellesa» va ser una cançó que va ser un referent de molts sectors de la societat catalana durant els segles xix i xx. El crit a la llibertat i a qualsevol mena d'opressió era vàlid per moltes forces polítiques.

Mentre el Cercle Català de Marsella va tenir una Secció Coral (que es va haver de dissoldre ben entrats els anys 80 per manca de director), sempre va incloure en el seu programa aquesta versió de «La Marsellesa» , així com «Els Segadors» i «La Coupo Santo» , l'himne de la Provença escrit per Frederic Mistral. Aquesta va fer part dels himnes republicans catalans fins que la francofília catalana es perdé en adonar-se del mal que fa França a la llengua i cultura catalanes, entre d'altres.

A Figueres Agustí Bel i Oller va publicar l'efímer diari La Marsellesa: semanario republicano autonomista el 1880 del qual es van publicar 35 números. El 1877 es va estrenar al Teatre Tivoli de Barclona la sarsuela en tres actes Lo Cant de la Marsellesa amb música de Nicolau Manent i Maurant i un llibret de Narcís Campmany i Pahissa & Joan Molas i Casas. És una història d'un jove republicà, compromès amb la difusió dels ideals de llibertat (simbolitzats pel cant de La Marsellesa), que es veu dividit entre el seu deure polític i el seu amor per una dona d'origen aristocràtic.

Versió d'Anselm Clavé

L'agost 1871 Josep Anselm Clavé en feu una primera traducció. En l'edició de de 1893, explica en «quatre paraules de l'autor acerca el arreglo de la Marsellesa» com ha concebut la traducció. La Societat Coral Erato de Figueres en conserva una partició manuscrita.

«	Tocante a la letra, me he esmerado en conservarle su genuino sentido, siguiendo estrictamente el metro y la acentuación del original francés, a pesar de que los versos de nueve sílabas resultan algo duros en nuestro idioma, cuanto no están acentuados rigurosamente uniformes. Además he reducido las siete estrofas francesas a tres para evitar el cansancio, y he apropiado la traducción a los usos del país.»	Pel que fa a la lletra, m'he esforçat a conservar-ne el sentit genuí, seguint estrictament la mètrica i l'accentuació de l'original francès, tot i que els versos de nou síl·labes resulten una mica forçats en la nostra llengua quan no tenen una accentuació rigorosament uniforme. A més, he reduït les set estrofes franceses a tres per evitar que la cançó es fes feixuga, i he adaptat la traducció als usos del país.	»
— Anselm Clavé, Flores de estío

«

La Marsellesa I A l'arma, a l'arma, fills del poble, Lo jorn de glòria ja ha arribat ! Pels tirans alça xusma innoble Sos pendons enllotats en sang. Oïu, oïu, com fer udola L'esbars famèlic d'eixos llops, Lo poble apura el fel a glops, i encès de ràbia i el cor tremola. A l'arma, ciutadans! Alcem lo sometent! Lo airat jovent Banye ses mans En sang de vils tirans! Trossege coratjós Lo poble Son jou ignominiós! II (A solo) Fills de la terra catalana, Abans de morir que ser esclaus! Sone ja l'alarmant campana! Muiren ja els opressors malvats! De nou a indigne vassallatge Vol enjunyir-nos bando (sic) astut Malhage el poble si un minut Suporta estúpid tal ultratge! A l'arma, ciutadans! Alcem lo sometent! Lo airat jovent Banye ses mans En sang de vils tirans! A l'arma, a l'arma, fills del poble, Lo jorn de glòria ja ha arribat! III Rompam la inèrcia que ens degrada! Lo poble llibre és poble fort. Llibertat, llibertat aimada, En ton foc s'han templat ja els cercs! Baix tos pendons, cantar victòria Podrem al fi de greus fatics; I a l'expirar tos enemics Veuran ton triumfo i nostra glòria. A l'arma, ciutadans! Alcem lo sometent! Lo airat jovent Banye ses mans En sang de vils tirans! Avant lo poble denudat! Lluitem per nostra llibertat! Avant lo poble! Lo jorn de glòria ja ha arribat! Avant!

»

Versió d'Ignasi Iglésias

Ignasi Iglésias i Pujadas en feu una altra el 1919, que va ser musicada per Enric Morera per a cor de veus mixtes. Durant el primer terç del segle xx o sobretot durant la Segona República, es va difondre arreu amb fulls volents, en la premsa obrera i cançoners populars. Es pot considerar com l'himne inoficial del republicanisme que es cantava sovint en parel·les als «Segadors».

«

La Marsellesa Tots a les armes fills del poble el jorn de glòria és arribat, amb nostra causa justa i noble triomfarà la llibertat, triomfarà la llibertat, avant, avant, plens de coratge lluitem a mort amb l'opressor, vessant la sang sense dolor que estem cansats de l'esclavatge. Armem-nos catalans, el sometent, ardidament petits i grans lluitem contra els tirans! Fills de la terra catalana primer morir que viure esclaus, per l'ideal que ens agermana com més turments siguem més braus com més turments siguem més braus malhaja el poble que ses penes suporta humil i resignat, malhaja el poble esclavitzat que no fa a trossos ses cadenes! Armem-nos ciutadans, alcem el sometent, ardidament petits i grans lluitem contra els tirans!

»

Citacions musicals

La melodia a poc a poc va evolucionar com un símbol de la revolució, de la França, de la llibertat o de la guerra. Des de Schumann el 1840 als The Beatles el 1967, va inspirar molts compositors.

• El 1840 el poema de Heinrich Heine «Els dos granaders» («Die beiden Grenadiere»), la història de dos soldats vençuts i trists que tornen a França després de la desfeta de Napoleó, va ser musicat alhora per Richard Wagner i per Robert Schumann. Ambdós van fer servir «la Marsellesa» a la fi, quan un soldat somia que sortirà del taüt quan Napoleó passa davant la seva tomba.

• A l'Obertura 1812 de Piotr Ilitx Txaikovski «La Marsellesa» simbolitza les primeres victòries franceses, a poc a poc superat per a una dansa popular russa.
• El 1858, Jacques Offenbach l'utilitza en l'opéra bouffe Orphée aux Enfers, per a acompanyar la revolta dels Déus farts del nèctar i l'ambrosia, eternament insípids, això durant del Segon Imperi Francès, quan «La Marsellesa» era prohibida com a «cançó sediciosa».
• El 1929, Dmitri Xostakóvitx la cita en la partitura de la pel·lícula La Nova Babilònia, ambientada durant la Comuna de París de 1871.
• Django Reinhardt el 1946 en «Echoes of France» en va fer una versió jazz. Havia topat a Londres amb el violinista Stéphane Grappelli, el seu antic company del Quintette du Hot Club de France. Espontàniament, el violinista va començar a tocar les notes inicials de «La Marsellesa». Reinhardt s'hi va sumar de seguida i l'himne va adquirir un aire de swing. «La Marsellesa» havia sigut prohibida durant l'ocupació i després de l'alliberació havia obtingut un estatut sacrosant. Jazz tenia encara una reputació de decadent i la versió va rebre l'ostracisme, entre d'altres per l'espia francesa Marthe Richard, que parlava de blasfèmia. Hi ha hagut pressió, però l'obre mai no va ser prohibida oficialment.
• Els Beatles la citen en la celebre cançó «All you need is love», lançada el 25 de juny de 1967. John Lennon, revolucionari en temps de la Guerra del Vietnam hi invoca que a poc a poc, la crida a l'amor hi ofega la crida a la guerra.
• El 1979, Serge Gainsbourg llança la cançó «Aux armes et cætera», una marsellesa amb ritmes de reggae jamaicà que va mobilitzar una certa categoria de patriotes antisemites que troben que la versió insolent. Gainsbourg se'n va defensar i explicava que volia revifar els trets revolucionaris de la cançó. Durant una de les seves actuacions a Estrasburg es va haver d'enfrontar a uns paracaigudistes violents. Pàl·lid, el cantant planta cara als seus detractors i els desafia. «Soc un insubmís! Soc jo qui he retornat a «La Marsellesa» el seu sentit original», exclama. «Us demano que la canteu amb mi.» Amb el puny alçat, entona a cappella l'himne nacional en versió original, obligant els «paras» atrapats a quadrar-se i posar-se ferms. Tot i això, l'àlbum va ser el seu primer disc d'or.

Bibliografia

• Clavé, Anselm. La Marsellesa (Facsímil de partitura manuscrita). Figueres: Societat Coral Erato, p. 26. 
• Lafont, Jean-Philippe (cant); Lehn, Cyrille (piano). La grande Guerre en Marseillaises (CD musical) (en francès). Édicions Hortus, novembre 2016.  Vint-i-un versions de la marsellesa
• Vialette, Aurélie. «Musical Philanthropy: The Working-Class Spectacle». A: Intellectual Philanthropy: The Seduction of the Masses (en anglès). Purdue University Press, 2018, p. 35-64. DOI 10.2307/j.ctvhhhdss.5 [Consulta: 4 octubre 2026]. 

Enllaços externs

• «La Marsellesa» (fragment en àudio de l'adaptació de Josep Anselm Clavé i Camps, cantat per Daniel Suquet i Ferrer el 1969).