Leonora Baroni
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (it) Eleonora Baroni  desembre 1611 Màntua (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||
| Mort | 6 abril 1670 (58 anys) Roma (Estats Pontificis) | ||
| Altres noms | Adrianella | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera, actriu de teatre, cantant, actriu, compositora, llaütista, música | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Moviment | Música barroca | ||
| Veu | Soprano | ||
| Instrument | Llaüt, veu i violoncel | ||
| Família | |||
| Mare | Adriana Basile | ||
Leonora Baroni (Màntua, desembre de 1611 - Roma, 6 d'abril de 1670) va ser una cantant, tiorbista, llautista, violista i compositora italiana.[1][2]
Biografia
[modifica]Va néixer a la cort dels Gonzaga de Màntua, filla d'Adriana Basile, una cantant virtuosa, i de Mutio Baroni. Va cantar al costat de la seva mare i la seva germana Caterina a la cort i a tot Itàlia, incloses ciutats com Nàpols, Gènova i Florència.[3] Era admirada no només per la seva habilitat com a música, en la qual gairebé eclipsava la seva mare, sinó també pel seu aprenentatge i maneres refinades. Baroni va ser homenatjada per poetes com Fulvio Testi i Francesco Bracciolini, que li van adreçar poemes, igual que alguns nobles, com Annibale Bentivoglio i el, llavors cardenal, papa Climent IX. Aquests poemes van ser recollits i publicats com a Applausi poetici alle glorie della Signora Leonora Baroni el 1639 i reimpresos el 1641.[4] John Milton més tard li va escriure una sèrie d'epigrames, titulats Ad Leonoram Romae canentem.[5][6]
El 1633, Baroni es va traslladar amb la seva mare a Roma, on va cantar en molts salons del Palazzo Barberini. El 27 de maig de 1640 Baroni es va casar amb Giulio Cesare Castellani, secretari personal del cardenal Francesco Barberini.[3]
El febrer de 1644 es va traslladar breument a la cort francesa d'Anna d'Àustria, però l'abril de 1645 va tornar a Roma, on era cantant de cambra.[3] Pel que sembla, no era admirada a París, potser perquè el seu estil italià de cant ornamentat era massa estrany en aquella cort.[5]
Cap de les composicions de Baroni sobreviu, però el company de viatge i violista francès André Maugars va esmentar les seves composicions mentre elogiava la comprensió musical del seu cant.[3]
En morir, al 1670, va ser enterrada, al costat del seu marit, a l'església de Santa Maria della Scala, a Roma.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 Panella, Liliana. «BARONI, Eleonora, detta anche l'Adrianella o l'Adrianetta» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 11 febrer 2025].
- ↑ Charton, Anke. «Leonora Baroni» (en anglès). MUGI. Musikvermittlung und Genderforschung, 01-04-2018. [Consulta: 11 febrer 2025].
- 1 2 3 4 Cusick, Suzanne G. «Leonora Baroni». A: Julie Anne Sadie, Rhian Samuel. The Norton/Grove dictionary of women composers. First American ed., [Nachdr.]. Nova York: Norton, 1995. ISBN 978-0-393-03487-5.
- ↑ Applausi poetici alle glorie della signora Leonora Baroni (en italià), 1639.
- 1 2 Bertini/Parisi
- ↑ McColley, Diane Kelsey «TONGUES OF MEN AND ANGELS: AD LEONORAM ROMAE CANENTEM» (en anglès). Milton Studies, 19, 01-01-1984, p. 127–148. DOI: 10.2307/26395724. ISSN: 0076-8820.
