Lepospòndils
| Lepospondyli | |
|---|---|
Sauropleura | |
| Estat de conservació | |
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Subfílum | Vertebrata |
| Superclasse | Tetrapoda |
| Subclasse | Lepospondyli Zittel, 1888 Lepospondyli |
Els lepospòndils (Lepospondyli) foren un grup de tetràpodes petits però diversos que visqueren entre el Carbonífer i el Permià inferior. Se'n coneixen sis clades diferents: els aquerontíscids, els adelospòndils, els aistòpodes, els lisorofis, els microsaures i els nectrideus. Algunes espècies tenien forma de tritó, anguila, sargantana o serp, i d'altres no s'assemblaven a cap animal modern. N'hi havia espècies aquàtiques, semiaquàtiques o terrestres. Cap d'elles no era gaire grossa (el gènere més gros, el ceraterpetòntid Diplocaulus, assolia un metre de llargada, però la majoria eren molt més petits), i es pot assumir que vivien en nínxols ecològics especialitzats no ocupats pels seus contemporanis temnospòndils, més nombrosos.
Amb l'excepció d'un lepospondyl que va sobreviure tardanament del Permià superior del Marroc (Diplocaulus minimus),[1] els lepospondyls van viure des de l'etapa viseà del Carbonífer inferior fins al Permià inferior i estaven geogràficament restringits al que ara és Europa i Amèrica del Nord.[2] Es coneixen cinc grups principals de lepospondyls: Adelospondyli; Aïstopoda; Lysorophia; Microsauria; i Nectridea. Els lepospondyls tenen una gamma diversa de formes corporals i inclouen espècies amb formes semblants a tritons, anguiles o serps i llangardaixos. Diverses espècies eren aquàtiques, semiaquàtiques o terrestres. Cap d'ells era gran (el gènere més gran, el diplocàulid Diplocaulus, arribava a fer un metre de llargada, però la majoria eren molt més petits), i se suposa que van viure en nínxols ecològics especialitzats que no van ser ocupats pels amfibis temnospòndils més nombrosos que van coexistir amb ells al Paleozoic. Lepospondyli va ser nomenat el 1888 per Karl Alfred von Zittel, qui va encunyar el nom per incloure alguns tetràpodes del Paleozoic que compartien algunes característiques específiques en el notocordi i les dents. De vegades s'ha considerat que els lepospòndils estan relacionats o són ancestrals dels amfibis moderns[3][4][5] o dels Amniota (el clade que conté rèptils i mamífers).[6] S'ha suggerit que l'agrupació és polifilètica, amb els aistòpodes sent tetràpodes primitius, mentre que els microsaures recumbirostrans són rèptils primitius.[7]
Taxonomia
[modifica]Lepospondyli
- Ordre Adelospondyli
- Família Acherontiscidae
- Ordre Aistopoda
- Família Lethiscidae
- Família Ophiderpetontidae
- Família Oestocephalidae
- Família Pseudophlegethontiidae
- Família Phlegethontiidae
- Ordre Nectridea
- Arizonerpeton
- Família Scincosauridae
- Família Keraterpetontidae
- Família Urocordylidae
- Superordre Microsauria
- Família Odonterpentontidae
- Tuditanomorpha
- Família Pantylidae
- Família Tuditanidae
- Família Hapsidopareiontidae
- Família Gymnarthridae
- Família Ostodolepididae
- Família Trihecatontidae
- Família Goniorhynchidae
- Família Brachystelechidae
- Ordre Lysorophia
- Família Lysorophidae
Referències
[modifica]- ↑ Germain, D Historical Biology, 122, 1–3, 2010, p. 4–39. DOI: 10.1080/08912961003779678.
- ↑ Carroll, R. L. (1988) Vertebrate Paleontology and Evolution, WH Freeman & Co.
- ↑ Vallin, G; Laurin, M Journal of Vertebrate Paleontology, 24, 2004, p. 56–72. DOI: 10.1671/5.1.
- ↑ Marjanović, D.; Laurin, M. Evolutionary Biology, 36, 3, 2009, p. 336–338. DOI: 10.1007/s11692-009-9065-8.
- ↑ Marjanović, D; Laurin, M Geodiversitas, 35, 2013, p. 207–272. DOI: 10.5252/g2013n1a8.
- ↑ Marcello Ruta, Michael I. Coates and Donald L. J. Quicke «Còpia arxivada». Biological Reviews, 78, 2, 2003, p. 251–345. Arxivat de l'original el 2008-05-22. DOI: 10.1017/S1464793102006103. PMID: 12803423 [Consulta: 3 març 2012].
- ↑ Jason D. Pardo, Matt Szostakiwskyj, Per E. Ahlberg & Jason S. Anderson (2017) Hidden morphological diversity among early tetrapods.