Lilit
りりす  | |
|---|---|
 Lilit babilònica | |
| Tipus | personatge mitològic dimoni |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Naixement | Jardí de l'Edèn |
| Família | |
| Cònjuge | Adam, Sammael i Caïm |
 | |
Segons el judaisme de l'edat mitjana, Lilit (hebreu: לילית, Lilit) fou la primera esposa d'Adam, anterior a Eva. Déu va crear Lilit i Adam de manera igual. A l'Edèn van tenir una disputa quan, a l'hora de mantenir relacions sexuals, Lilit va oposar-se a estar sota d'Adam, ja que trobava que aquesta postura representava estar-li sotmesa. Així doncs, Lilit s'hi va rebel·lar, va abandonar Adam i se'n va anar del Paradís per no veure's sotmesa als desitjos de ningú. Va ser aleshores que Déu creà Eva perquè ocupés el lloc de Lilit, i la creà a partir d'una costella d'Adam.[1][2]
Sovint se la representa com una dona molt bonica, amb els cabells llargs i rinxolats, i de vegades alada. En alguns relats mitològics se l'assimila a un dimoni que raptava els nens dels bressols durant la nit i que mantenia relacions sexuals amb els homes mentre aquests dormien, com un súcube. Sembla que la Lilit jueva seria una apropiació del judaisme de Lilitu, un dimoni nocturn mesopotàmic amb tendència a assassinar nens. També es considera que existeix una connexió entre Lilit i Inanna, la deessa sumèria de la guerra i el plaer sexual.[3]
Existeix també un mite grec sobre una dona anomenada Làmia,[4] una reina líbia amistançada amb Zeus a qui, després que Zeus l'abandonés, Hera li va furtar els fills, i ella se'n venjà furtant els fills d'altres dones.
Etimologia i orígens
[modifica]En la llengua accàdia d'Assíria i Babilònia, els termes lili i līlītu signifiquen ‘esperit’. Alguns usos de līlītu s'enumeren al Diccionari assiri de l'Institut Oriental de la Universitat de Chicago (CAD, 1956, L.190), a Akkadisches Handwörterbuch de Wolfram von Soden (AHw, p. 553), i Reallexikon der Assyriologie (RLA, p. 47).
Archibald Sayce (1882) considerava que els noms hebreus i accadis anteriors deriven del protosemític. Charles Fossey (1902) ho tradueix literalment com a ésser/dimoni femení de la nit, tot i que existeixen inscripcions cuneïformes de Mesopotàmia on Līlīt i Lilītu es refereixen a esperits del vent portadors de malalties.[5]
L'arrel sumèria líl no té cap relació etimològica amb l'accadi līlu, 'vespre', i té una connexió improbable amb la lilith bíblica que apareix a Isaïes 34:14, que podria derivar de laylah, nit, i que estudiosos moderns com Judit M. Blair consideren un ocell nocturn.[6]
El nom Lilith sembla relacionat amb la paraula masculina accadia lilû i les seves variants femenines lilītu i ardat lilî. En la religió mesopotàmica, segons els textos cuneïformes de Sumer, Assíria i Babilònia, els lilû són una classe d'esperits demoníacs, formats per adults (i ardat-lilî per adolescents) que morien abans de poder tenir fills o casar-se.[7][8][9][10] En fonts aramèiques, es creu que Lilith és una barreja de lilītu/ardat-lilî i Labartu, ja que és alhora una súcube i una amenaça per als nens, el paper tradicional de Labartu a Babilònia. Sense cap distinció entre dimonis i fantasmes en la màgia jueva, la diferència entre els fantasmes mesopotàmics i Labartu era borrosa.[11]
Labartu ha estat equiparada amb la classe lilû en fonts babilòniques, amb la lilītu a l'An = Anum ša amēli,[12] el lilû i l'ardat-lilî en encanteris,[13] encarnant així tots els mateixos aspectes compartits amb Lilith, i com a tal és una precursora demoníaca d'ella.[14]
Teories refutades
[modifica]L'esperit de l'arbre al cicle de Guilgameix
[modifica]Samuel Noah Kramer (1932, publicat el 1938) va traduir ki-sikil-lil-la-ke com a Lilith a la Tauleta XII de l’Epopeia de Guilgameix, datada c. 600 aC. La tauleta XII no forma part de l’Epopeia de Guilgameix, sinó que és una traducció assíria accadia posterior de la darrera part de l'Epopeia sumèria de Guilgameix.[15] El ki-sikil-lil-la-ke s'associa amb una serp i un ocell zu.[16] A Guilgameix, Enkidu i l'Inframón, un salze creix al jardí d'Inanna a Uruk, la fusta del qual planeja utilitzar per construir un nou tron. Després de deu anys de creixement, ve a collir-lo i troba una serp que viu a la seva base, un ocell Zu criant cries a la seva corona i que un ki-sikil-lil-la-ke ha fet una casa al seu tronc. Es diu que Guilgameix va matar la serp, i després l'ocell zu va volar cap a les muntanyes amb les seves cries, mentre que el ki-sikil-lil-la-ke destrueix poruc la seva casa i fuig cap al bosc.[17]
.jpg)
La identificació del ki-sikil-lil-la-ke com a Lilith s'esmenta al Diccionari de Deïtats i Dimonis a la Bíblia (1999). Les traduccions suggerides per a l'esperit de la Taula XII a l'arbre inclouen ki-sikil com a lloc sagrat, lil com a esperit i lil-la-ke com a esperit de l'aigua, però també simplement mussol, atès que el lil està construint una casa al tronc de l'arbre. En l'erudició moderna, ki-sikil-lil-la-ke s'entén com l'equivalent sumeri de l'accadi ardat-lili,[18] i les traduccions acceptades inclouen donzella fantasma,[19] donzella dimoni[20] i noia dimoni.[21] Sergio Ribichini (1978) va rebutjar per motius textuals una connexió entre el ki-sikil-lil-la-ke de Guilgameix i la Lilith jueva.
La dona amb potes d'ocell al relleu de Burney
[modifica]
La traducció de Kramer del fragment de Guilgameix va ser utilitzada per Henri Frankfort (1937)[22] i Emil Kraeling (1937) per donar suport a la identificació d'una dona amb ales i potes d'ocell en el disputat relleu de Burney com a relacionada amb Lilith. Frankfort i Kraeling van identificar la figura del relleu amb Lilith.[23] Avui dia, es qüestiona la identificació del relleu de Burney amb Lilith. La recerca moderna ha identificat la figura com una de les principals deesses dels panteons mesopotàmics, probablement Ereixkigal.[24] Però la figura s'identifica més generalment com la deessa de l'amor i la guerra: Thorkild Jacobsen va identificar la figura com Inanna en una anàlisi basada en l'existència de símbols i atributs comunament reconeguts a la deessa i en proves textuals.
Els amulets d'Arslan Tash
[modifica]Els amulets d'Arslan Tash són plaques de pedra calcària descobertes el 1933 a Arslan Tash, l'autenticitat de les quals és discutida. William F. Albright, Theodor H. Gaster, i altres, van acceptar els amulets com una font prejueva, cosa que demostra que el nom Lilith ja existia al segle VII aC, però Torczyner (1947) va identificar els amulets com una font jueva posterior.[25]
Mà/prostituta d'Inanna-Ištar
[modifica]Hurwitz,[26] tot citant Langdon,[27] es refereix a la Lilītu com una prostituta d'Inanna. Segons ell, Inanna envia la seva prostituta soltera i seductora Lilitu pels carrers i camps per tal d'enganyar els homes, i és per això que Lilith també és anomenada la mà d'Inanna. Aquest rumor va persistir en altres escrits del període modern.[28]
Hurwitz cita Tammuz i Ishtar, que al seu torn cita Babyloniaca[29] i les litúrgies babilòniques.[30]
A Babyloniaca, Langdon presenta una tauleta fragmentària, en què ardat-lilî apareix com la mà d'Inanna. La mà d'Inanna/Ištar s'entén actualment com una malaltia,[31] i no té el significat de criada que se li va assignar més tard. Aquesta tauleta, Sm. 49+752, és paral·lel a SBTU II núm. 6 i 7, on es tradueix com La donzella (és aquella) a qui la < mà d'Ishta r>-malaltia va tractar durament al niu.[32]
A la introducció d'Incantation in the 'House of Light', Against the Harlot of Innini de Babylonian Liturgies, Langdon analitza el comportament dels dimonis ardat-lilî i lilītu, i s'hi refereix com a prostitutes, però el text en si no en fa cap menció. Una traducció moderna del text[33] es refereix a una ardat, una jove prostituta d'Inanna, no a una ardat-lilî, una donzella dimoni.[34]
Lilith no apareix en cap dels fragments antics esmentats, i fins i tot ardat-lilî/lilītu no és una prostituta ni una donzella d'Inanna. La prostituta és una dona jove (ardat), i la mà d'Inanna és una malaltia que afectava una ardat-lilî. L'erudició cuneïforme i mesopotàmica no es coneixia bé, per la qual cosa els termes ardat, ardat-lilî, lilītu i Lilith de vegades s'utilitzaven indistintament.
En els mitjans de comunicació occidentals
[modifica]En els mitjans de comunicació alemanys
[modifica]
La primera aparició de Lilith a la literatura del període romàntic (1789–1832) va ser a l'obra de Goethe de 1808 , Faust: Primera part de la tragèdia.
| « | Faust: Qui és aquell allà? Mefistòfil: Mira-ho bé. Lilith. Faust: Lilith? Qui és? Mefistòfil: La primera dona d'Adam. Aneu amb compte amb ella. L'únic avantatge de la seva bellesa és el seu cabell perillós. Quan Lilith l'enrotlla amb força al voltant dels homes joves No els deixa anar aviat. | » |
Després que Mefistòfil ofereixi aquest avís a Faust, irònicament, anima Faust a ballar amb la Bruixa Bonica. Lilith i Faust estableixen un breu diàleg, on Lilith relata els dies que va passar a l'Edèn.
| « | Faust: [ballant amb la jove bruixa]
Un somni preciós que vaig somiar un dia Vaig veure una pomera de fulla verda, Dues pomes es balancejaven sobre una tija, Tan temptadora! Vaig pujar per agafar-les. La bruixa bonica: Des dels dies de l'Edèn Les pomes han estat el desig de l'home. Que content estic de pensar, senyor, Les pomes també creixen al meu jardí. |
» |
En els mitjans de comunicació anglesos
[modifica]
La Germandat Prerafaelita, que es va desenvolupar al voltant de 1848,[35] va estar molt influenciada per l'obra de Goethe sobre el tema de Lilith. El 1863, Dante Gabriel Rossetti, de la Germandat, va començar a pintar el que més tard seria la seva primera representació de Lady Lilith, una pintura que esperava que fos la seva millor obra fins aleshores.[35] Els símbols que apareixen a la pintura al·ludeixen a la reputació de femme fatale de la Lilith romàntica: roselles (mort i fred) i roses blanques (passió estèril). Acompanyant la seva pintura Lady Lilith de 1866, Rossetti va escriure un sonet titulat Lilith, que es va publicar per primera vegada a la revista de pamflets de Swinburne (1868), Notes on the Royal Academy Exhibition.
De la primera esposa d'Adam, Lilith, es diu
(La bruixa que estimava abans del do d'Eva,)
Que, abans de la serp, la seva dolça llengua podia enganyar,
I els seus cabells encantats van ser el primer or.
I encara seu, jove mentre la terra és vella,
I, subtilment contemplativa de si mateixa,
Atrau els homes a observar la brillant xarxa que pot teixir,
Fins que el cor, el cos i la vida són a la seva pressió.
La rosa i la rosella són la seva flor; perquè on
No es troba, oh Lilith, a qui va vessar aroma
I petons suaus i un son suau atraparan?
Mira! Com els ulls d'aquell jove cremaven als teus, així va passar
El teu encanteri el va travessar, i va deixar el seu coll recte doblegat
I al voltant del seu cor un cabell daurat estrangulador.
El poema i la pintura van aparèixer junts al costat de la pintura de Rossetti Sibylla Palmifera i el sonet La bellesa de l'ànima. El 1881, el sonet de Lilith va ser rebatejat com a La bellesa del cos per contrastar-lo amb La bellesa de l'ànima. Els dos van ser col·locats seqüencialment a la col·lecció La Casa de la Vida (sonets número 77 i 78).[35]
Rossetti va escriure el 1870:
| « | Lady [Lilith]... representa una Lilith moderna pentinant els seus abundants cabells daurats i contemplant-se al mirall amb aquella absorció per l'estranya fascinació de la qual aquestes naturaleses atrauen els altres dins del seu propi cercle. | » |
| — Rossetti, W. M. ii.850, èmfasi de D. G. Rossetti | ||
Això està d'acord amb la tradició popular jueva, que associa Lilith tant amb els cabells llargs (un símbol del perillós poder seductor femení en la cultura jueva), com amb la possessió de dones penetrant-hi a través de miralls.[36]
El poeta victorià Robert Browning va reimaginar Lilith en el seu poema Adam, Lilith i Eva. Publicat per primera vegada el 1883, el poema utilitza els mites tradicionals que envolten la tríada d'Adam, Eva i Lilith. Browning descriu Lilith i Eva com a amigues i còmplices l'una amb l'altra, mentre seuen juntes a banda i banda d'Adam. Sota l'amenaça de mort, Eva admet que mai va estimar Adam, mentre que Lilith confessa que sempre el va estimar:
| « | Mentre el pitjor del verí abandonava els meus llavis,
vaig pensar: «Si, malgrat aquesta mentida, em treu la màscara de l'ànima amb un petó, m'arrossego el seu esclau,—ànima, cos i tot!» |
» |
Browning es va centrar en els atributs emocionals de Lilith, més que no pas en els dels seus antics predecessors dimonis.[37]
L'autor escocès George MacDonald també va escriure una novel·la fantàstica titulada Lilith, publicada per primera vegada el 1895. MacDonald va emprar el personatge de Lilith al servei d'un drama espiritual sobre el pecat i la redempció, en el qual Lilith troba una salvació guanyada amb esforç. Moltes de les característiques tradicionals de la mitologia de Lilith són presents en la representació de l'autora: cabells llargs i foscos, pell pàl·lida, odi i por als nens i nadons, i una obsessió per mirar-se en un mirall. La Lilith de MacDonald també té qualitats vampíriques: mossega la gent i els xucla la sang per alimentar-se.
El poeta i erudit australià Christopher John Brennan (1870–1932) va incloure una secció titulada Lilith a la seva obra principal Poems: 1913 (Sydney: GB Philip and Son, 1914). La secció Lilith conté tretze poemes que exploren el mite de Lilith i és fonamental per al significat de la col·lecció en conjunt.
La història Fruit of Knowledge de CL Moore de 1940 està escrita des del punt de vista de Lilith. És una recreació de la Caiguda de l'Home com un triangle amorós entre Lilith, Adam i Eva: en aquesta versió, el fet que Eva mengi el fruit prohibit és el resultat de manipulacions equivocades per part de la gelosa Lilith, que esperava que Déu desacredités i destruís la seva rival i així recuperar l'amor d'Adam.
La col·lecció Full Blood del poeta britànic John Siddique del 2011 conté un conjunt d'11 poemes anomenats The Tree of Life, que presenten Lilith com l'aspecte femení diví de Déu. Diversos poemes presenten Lilith directament, inclosa la peça Unwritten que tracta el problema espiritual del fet que els escribes han eliminat allò femení de la Bíblia.
Lilith també s'esmenta a El lleó, la bruixa i l'armari, de C. S. Lewis. El personatge Mr. Beaver atribueix l'ascendència de l'antagonista principal, Jadis la Bruixa Blanca, a Lilith.
Lilith és un poema de Vladimir Nabokov, escrit el 1928. Molts ho han relacionat amb Lolita, però Nabokov ho nega rotundament: «Els lectors intel·ligents s'abstindran d'examinar aquesta fantasia impersonal per trobar-hi vincles amb la meva ficció posterior».
Al curtmetratge d'animació britànic per a adults Lilith & Eve de Samuel de Ceccatty del 2022, Eva deixa l'Eden per aprendre sobre Lilith malgrat les protestes d'Adam.[38]
En els mitjans de comunicació estatunidencs
[modifica]Lilith: Un poema dramàtic és un Drama en vers i vers dramàtic fantàstic medieval en quatre actes escrit en vers blanc pel poeta i dramaturg estatunidenc George Sterling, publicat per primera vegada el 1919. L'influent crític HL Mencken va dir de Sterling: «Crec que el seu poema dramàtic Lilith va ser el més gran que va escriure mai». El New York Times va declarar Lilith «la millor obra en drama poètic feta fins ara als Estats Units i un dels millors drames poètics escrits fins ara en anglès». L'autor Theodore Dreiser va dir: «Resona més ric en pensament que qualsevol poema dramàtic americà amb el qual estic familiaritzat». El poeta Clark Ashton Smith va escriure: «Lilith és sens dubte el millor poema dramàtic en anglès des dels temps de Swinburne i Browning... Les lletres intercalades al llarg del drama són tan belles com qualsevol dels isabelins».
El poema de 1919 de la poeta germanoamericana Elsa von Freytag-Loringhoven, King Adam, publicat originalment a The Little Review el maig de 1919, «dóna veu al personatge bíblic de Lilith... mentre celebra l'acte sexual amb detall sensual».
Lilith és una novel·la de 1961 de J.R. Salamanca que explica la història d'un home, Vincent, que és seduït per una dona esquizofrènica anomenada Lilith. Explora temes d'amor, obsessió i línies borroses entre la fantasia i la realitat. El 1964 es va estrenar una pel·lícula del mateix nom escrita per Robert Rossen i protagonitzada per Jean Seberg i Warren Beatty.
A la sèrie de jocs de rol vampire: The Masquerade, Lilit juga un paper important en la mitologia dins dels jocs.
La sèrie de televisió Chilling Adventures of Sabrina del 2018 presenta una versió de Madam Satan que es retrata com a, i es revela que és, Lilith.[39]
A la sèrie d'animació per a adults Hazbin Hotel del 2019, Lilith és representada com l'esposa de Llucifer i la reina de l'infern. La Charlie, la protagonista de la sèrie, és la filla de la Lilith. Segons The Washington Times, Hazbin Hotel subverteix les narratives tradicionals de Llucifer i Lilit presentant la seva traïció a Déu com a heroica i noble.[40]
A la sèrie de videojocs Diablo, Lilit és representada com la filla de Mefisto i la creadora del món del joc juntament amb el seu amant, l'àngel Inarius. Lilit és la principal antagonista de Diablo IV.
"Lilith" és una cançó del 2022 de la cantautora estatunidenca Saint Avangeline, extreta del seu àlbum debut Gardener of Eden. La cançó es va fer viral a TikTok i Instagram, aconseguint més de 56 milions de reproduccions.[41] Aquesta cançó commovedora va explorar la seva experiència amb relacions tòxiques i agressions sexuals utilitzant el personatge de Lilith com a símbol tant de bellesa com de perill.[42] Saint va compartir que va escriure Lilith «per intentar afrontar la situació i curar-se, i des de llavors, la meva inspiració ha vingut principalment d'un lloc desesperat on intentava treure-ho tot del meu sistema».[41]
Lilit bíblica i jueva
[modifica]L'única vegada que s'anomena expressament en l'Antic Testament aquesta criatura apareix en Isaïes 34:14:[43] ופגשו ציים את־איים ושעיר על־רעהו יקרא אך־שם הרגיעה לילית ומצאה לה מנוח׃ , que és traduïda en la versió de la Bíblia de Jerusalem com: «Els gats salvatges s'ajuntaran amb hienes i un sàtir cridarà l'altre; també allà [al país d'Edom] reposarà Lilit i en ell trobarà el descans». Altres versions tradueixen el terme com criatura nocturna o òliba.[44]
Lilit en la mitologia mesopotàmica
[modifica]El seu nom original en accadi és Lilitu, que prové de la paraula lil, que significa 'vent', 'aire' o 'esperit'. En la mitologia accàdia pertany a la mateixa mena de dimonis que Lilu, Ardat Lili i Idlu Lili. És la figura central del relleu conegut com La Reina de la Nit.[45]
La traducció a l'hebreu com לילית (Lilit) possiblement va originar una confusió de termes, ja que ליל en hebreu significa 'nit' en comptes d'aire. Només se n'han trobat breus referències en el Llibre d'Isaïes i en la tradició talmúdica, que són les que han arribat fins als nostres temps.
Referències
[modifica]- ↑ Hirsch, Emil G; Solomon Schechter, Ludwig Blau. «LILITH». Jewish Encyclopedia. Arxivat de l'original el 2024-11-08. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ Mcdonald, Beth E. «In Possession Of The Night: Lilith As Goddess, Demon, Vampire». A: Sacred Tropes: Tanakh, New Testament, and Qur'an As Literature and Culture. (en anglès). Brill, 2009, p. 173–182. DOI 10.1163/ej.9789004177529.i-536.42. ISBN 978-90-474-3096-4. Arxivat 2024-11-19 a Wayback Machine.
- ↑ Üller-Kessler, Christa «Lilit(s) in der aramäisch-magischen Literatur der Spätantike: Teil I: Wüstenbeherrscherin, Baum-Lilit und Kindesräuberin» (en alemany). Altorientalische Forschungen, 28, 2, 01-12-2001, p. 338–352. Arxivat de l'original el 2025-01-22. DOI: 10.1524/aofo.2001.28.2.338. ISSN: 2196-6761 [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ Hays, Hoffman R. The Dangerous Sex: The Myth of Feminine Evil (en anglès). Taylor & Francis, 2023-07-07, p. 86. ISBN 978-1-000-87905-6. Arxivat 2025-12-04 a Wayback Machine.
- ↑ Fossey, Charles. La magie assyrienne; étude suivie de textes magiques, transcrits, traduits, et commentés (en francès). Paris: E. Leroux, 1902, p. 37.
- ↑ Blair, 2009.
- ↑ Scurlock, JoAnn. Diagnoses in Assyrian and Babylonian Medicine: Ancient Sources, Translations, and Modern Medical Analysis (print) (en anglès). Urbana, Illinois and Chicago, Illinois: University of Illinois Press, 2005, p. 273, 434. ISBN 0-252-02956-9. Arxivat 2025-10-16 a Wayback Machine.
- ↑ Farber, Walter (1990) Reallexikon der Assyriologie und vorderasiatischen Archäologie (RLA), 7, Berlin, de Gruyter, pàgines 23–24, ISBN 3-11-010437-7
- ↑ Hutter, Manfred (1999) Lilith, in K. van der Toorn et al. (eds.), Dictionary of Deities and Demons in the Bible, Leiden, Brill, pàgines 520–521. ISBN 90-04-11119-0
- ↑ Geller, Markham J. Healing Magic and Evil Demons. De Gruyter, 2015-12-11. ISBN 978-1-61451-309-4.
- ↑ Tablets and Magic Bowls. DOI 10.1163/9789047407843_005. ISBN 978-90-474-0784-3 [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ Lambert, W.G.. An = Anum and Related Lists. Mohr Siebeck, 2023. ISBN 978-3-16-161383-8.
- ↑ Farber, Walter. Lamaštu. Penn State University Press, 2014-04-28. ISBN 978-1-57506-882-4.
- ↑ de Ridder, Jacob Jan; Zomer, Elyze «A Study on the Sexual Implications of the Idiom maldī». Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie, 115, 2, 26-11-2025, p. 208–215. DOI: 10.1515/za-2025-0014. ISSN: 0084-5299 [Consulta: free].
- ↑ George, A. (2003) The epic of Gilgamesh: the Babylonian epic poem and other texts in Akkadian. p. 100 Tablet XII. Appendix The last Tablet in the 'Series of Gilgamesh' . ISBN 9780713991963
- ↑ Kramer tradueix zu com mussol, però més sovint es tradueix com a àliga, voltor, o ocell de presa.
- ↑ Hurwitz, 1980.
- ↑ Wiggermann, Frans A.M. Studi e materiali di storia delle religioni, 77, 2, 2011, p. 298–322.
- ↑ «Gilgamesh, Enkidu and the nether world: translation». etcsl.orinst.ox.ac.uk. Arxivat de l'original el 2019-07-15. [Consulta: 19 juny 2026].
- ↑ George, Andrew R. «Gilgamesh and the Netherworld: ‘In those days, in those far-off days’». A: The Epic of Gilgamesh. Second. Penguin Classics.
- ↑ Foster, Benjamin R. «Gilgamesh, Enkidu, and the Netherworld». A: The Epic of Gilgamesh. Second. Norton Critical Edition, 2019, p. 109, 111–114.
- ↑ Frankfort, H. Archiv für Orientforschung, 12, 1937, p. 128–135. JSTOR: 41680314.
- ↑ Kraeling, Emil Bulletin of the American Schools of Oriental Research, 67, 67, 1937, p. 16–18. DOI: 10.2307/3218905. JSTOR: 3218905.
- ↑ Albenda, Pauline Journal of the American Oriental Society, 125, 2, 2005, p. 171–190. JSTOR: 20064325.
- ↑ Torczyner, H. Journal of Near Eastern Studies, 6, 1, 1947, p. 18–29. DOI: 10.1086/370809.
- ↑ Hurwitz, Sigmund. Lilith, the First Eve. Switzerland: Daimon Verlag, p. 58. ISBN 385630522X.
- ↑ Langdon, Stephen. Tammuz and Ishtar. Clarendon Press, 1914, p. 74.
- ↑ Mcdonald, Beth E. «In Possession Of The Night: Lilith As Goddess, Demon, Vampire». Sacred Tropes: Tanakh, New Testament, and Qur'an as Literature and Culture, 2009, p. 173–182.
- ↑ Langdon, Stephen Babyloniaca, IV, 1911, p. 187–191.
- ↑ Langdon, Stephen. «Incantation in the "House of Light", Against the Harlot of Innini». A: Babylonian Liturgies, 1913, p. 12–14.
- ↑ Scurlock, JoAnn. Diagnoses in Assyrian and Babylonian Medicine. Published by: University of Illinois Press, 2005.
- ↑ Geller, M. J. «New Duplicates to SBTU II». Archiv für Orientforschung, 35, 1988, p. 1–23. Arxivat de l'original el 2025-08-20. ISSN: 0066-6440 [Consulta: 28 agost 2026].
- ↑ «CRRAI 47, 138-139 (P355876)» (en anglès). CDLI. Arxivat de l'original el 2026-02-18. [Consulta: 19 juny 2026].
- ↑ Gill, Nicholas Michael. Sumerian and Akkadian in Old Babylonian Incantation Tablets. Johns Hopkins University, febrer 2024, p. 232.
- 1 2 3 Amy Scerba. «Changing Literary Representations of Lilith and the Evolution of a Mythical Heroine». Arxivat de l'original el 21 desembre 2011. [Consulta: 9 desembre 2011].
- ↑ Schwartz, 1988.
- ↑ Seidel, Kathryn Lee. The Lilith Figure in Toni Morrison's Sula and Alice Walker's The Color Purple Arxivat 2019-08-06 a Wayback Machine.
- ↑ de Ceccatty, Samuel. «Lilith & Eve». Vimeo, 03-07-2022. Arxivat de l'original el 2026-08-29. [Consulta: 29 agost 2026].
- ↑ «'Chilling Adventures of Sabrina' Star Michelle Gomez on Growing Into Yourself as an Actor» (en anglès). www.backstage.com, 02-05-2019. Arxivat de l'original el 2026-01-06. [Consulta: 5 desembre 2025].
- ↑ «The devil, they say: Amazon’s Prime Video offers Satan-positive ‘adult cartoon’ flipping Bible story». The Washington Times, 25-01-2024. Arxivat de l'original el 2025-11-01 [Consulta: 14 maig 2024].
- 1 2 Teitz, Alex. «Saint Avangeline – Carolina Creature» (en anglès). FEMMUSIC Magazine, 01-10-2025. Arxivat de l'original el 2026-01-06. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ «Saint Avangeline on Southern Hauntings, Queer Divinity, and the Art of Becoming» (en anglès). Noir. Arxivat de l'original el 2026-01-06. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ Judit M. Blair De-Demonising the Old Testament - An Investigation of Azazel, Lilith, Deber, Qeteb and Reshef in the Hebrew Bible. Forschungen zum Alten Testament 2 Reihe, Mohr Siebeck 2009 ISBN 3-16-150131-4
- ↑ «Isaïes 34:14 en quaranta idiomes». Arxivat de l'original el 2011-02-16. [Consulta: 20 maig 2010].
- ↑ Albenda, Pauline «The "Queen of the Night" Plaque: A Revisit». Journal of the American Oriental Society, 125, 2, 2005, p. 171–190. Arxivat de l'original el 2026-05-28. ISSN: 0003-0279 [Consulta: 24 novembre 2024].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Transoxiana.org («La presència de Lilith en els escrits rabínics i el seu origen», conferència dictada en les I Jornades d'Estudis Orientals (Buenos Aires, 2004).
