Mandala de sorra
El mandala de sorra (tibetà: རྡུལ་ཚོན་དཀྱིལ་འཁོར།) és una pràctica del budisme tibetà, que consisteix en la disposició de sorra de colors sobre un disseny geomètric representant l'univers. Aquesta pràctica va acompanyada de rituals. El mandala es realitza quan hi ha un propòsit espiritual, com per exemple la cerimònia de Kalachakra.[1] Un cop complet es dona pas a la destrucció del mandala, representant la impermanència de les coses (anitya).[2]
Material i construcció
[modifica]Inicialment, el mandala es feia utilitzant pedres precioses de diferents colors per l’elaboració d’aquestes imatges, [3] però en temps moderns han sigut substituïdes per pedres blanques llises que es molen i es tenyeixen amb tints, donant com a resultat una sorra densa.


Els monjos encarregats de fer el mandala entrenen durant anys per dominar i poder participar en la creació del mandala. Abans de col·locar la sorra, els monjos tibetans assignen un espai per realitzar la peça, el qual es prepara ritualment. El ritual inclou balls i càntics d’oració que purifiquen l’espai. Posteriorment, els monjos comencen a dissenyar el mandala amb un guix o llapis blanc, acompanyats d’un compàs i una regla, per delimitar els espais posteriorment habitants per la sorra de colors. El disseny sol ser escollit per un monjo de més categoria.[4]

El treball és lent, metòdic i normalment col·laboratiu, on el propi procés s’utilitza com a medi per la meditació. Un cop fet el disseny, es comença a col·locar els grànuls de sorra mitjançant el chak-pur, encara que alguns monjos prefereixen treballar amb la mà i amb l’ajuda del polze i l’índex. També es fa servir una eina de fusta, coneguda com a shinga, per realitzar petits canvis i correccions. La disposició de la sorra es fa del centre cap a l’exterior.[1]
Disseny del mandala
[modifica]Cada mandala es realitza per un propòsit diferent, donant lloc a una diversitat de dissenys que respon a l’ocasió pel que es fa.

L’estructura més habitual del mandala de sorra està conformat amb el centre on trobem l’essència de Buda, on a vegades trobem a Buda o un saló del tron. Al voltant tenim quatre costats, on solem trobar representacions de palaus amb quatre portes que representen els Brahmaviharas, els quatre estats del budisme: l’amor, la compassió, l’al·legoria i l’equanimitat.
Les imatges que es mostren fora de l’espai on se situa Buda es caracteritza per un cert moviment, al contrari de la tranquil·litat que caracteritza l’espai central.
A vegades podrem trobar representant en aquests mandales són els Budas Dhyani, que a vegades apareixen simbòlicament, que es distingeixen pels diferents mudres i perquè cada un representa les cinc qualitats del Buda primigeni (Adi-Buddha), els punts cardinals i elements:[3]

- Vairocana: representa la superació la ignorància i el deliri. Centre i espai.
- Akshobhya: representa la superació de la ira i l’odi. Est i aigua.
- Ratnasambhava: representa la superació de l’orgull i l’avarícia. Sud i terra.
- Amitabha: representa la superació del desig i la luxúria. Oest i foc.
- Amoghasiddhi: representa la superació de la gelosia i la por. Nord i aire.[5]
Rodejant la part central es tracen diversos espais on trobem diversos símbols o elements figuratius.
Kalachakra

Un dels mandales més complexos i sagrats del budisme tibetà és el mandala de Kalachakra, que conté 722 deïtats. Aquest mandala significa la roda del temps.
Al centre del mandala trobem el palau de cinc pisos de la deïtat Kalachakra. Al voltant del palau es desenvolupen cercles concèntrics que representen els diversos nivells d’existència. “El quadrat central està envoltat d’un anell de foc amb els quatre elements i saviesa com a símbol de l’ordre còsmic i psíquic”.[6]
S’han fet reconstruccions en tres dimensions d’aquest espai, que ens porta a pensar en algunes construccions budistes com mandales tridimensionals com ara Borobudur a Indonèsia[7] o el temple de Bayon a Angkor, Cambodja. Val a dir, però, que l'assumpció que aquestes estructures són, en efecte, mandales, és un tema de debat força recurrent.
Ritual de destrucció
[modifica]Una vegada es completa el mandala es deixa uns dies, perquè la gent ho pugui observar, fins que es decideix fer el ritual de tancament, acompanyada de càntics i instruments tradicionals.

El monjo principal, a vegades amb un objecte ritual conegut com a vajra, traça diverses línies al mandala, per a després amb un pinzell es desmantella el mandala en ordre fins que tota la sorra es concentra en el centre.[1]
En ocasions s’introdueix algú de sorra en petites bosses de plàstic que es regalen als espectadors com a benedicció, però la major part es posa en un envàs per posteriorment ser llençat cap a un riu per portar benediccions a tot el món. Aquesta creació i destrucció del mandala simbolitza la impermanència de les coses, de la vida, ja que tot té un principi i un fi, res dura per sempre.
Actualitat
[modifica]L’ocupació xinesa del Tibet en 1950 i l’exili de les comunitats tibetanes va portar a la difusió d’aquesta tipologia de mandala fora d’Àsia, i més tard, l’oportunitat de realitzar aquesta pràctica en museu o universitat, permetent difondre el seu coneixement pel món. El 1988 per primera vegada es va realitzar un mandala en un museu d’Occident fet per Losang Samten, ordenat pel 14è Dalai Lama.[8] Hi ha poques persones en el món que estan capacitades per ensenyar l’art del mandala de sorra, ara el mateix Dalai Lama o bé Losang Samten són les principals figures.
Referències
[modifica]- 1 2 3 Alt, Dottie K.H. «[www.rosecroixjournal.org “Tibetan Sand Mandalas: Creating a Harmonic World”]». Rose+Croix Journal, 14, 2020, p. 91-99.
- ↑ Cozort, Daniel. The Sand Mandala of Vajrabhairava (en anglès). Nova York: Snow Lion Publications, 1995. ISBN 978-1559390569.
- 1 2 Laín, Andrea Amado. «Los Mandalas de arena tibetanos» (en castellà), 30-04-2023. [Consulta: 1r maig 2026].
- ↑ Mark, Joshua J. «Mandalas tibetanos de arena» (en castellà). World History Encyclopedia, 24-04-2023.
- ↑ Life, Himalayas. «Budas Dhyani | Pancha Budas» (en castellà). [Consulta: 1r maig 2026].
- ↑ «Significado del Mandala Kalachakra | Arte Tibetano | Galería Gammas» (en castellà). [Consulta: 1r maig 2026].
- ↑ «Borobudur, el mandala de piedra de la isla de Java» (en castellà), 08-07-2024. [Consulta: 1r maig 2026].
- ↑ «CONFERENCIA: EL SIGNIFICADO DE LOS MANDALAS – Amigos de Tíbet» (en castellà). [Consulta: 1r maig 2026].
Enllaços externs
[modifica]- Drepung Losel Ling Meditation and Science Center. (སྤྱན་རས་གཟིགས་ཀྱི་རྡུལ་ཚོན་དཀྱིལ་འཁོར། Avalokiteshvara Mandala 2021). Youtube