Peresa
La peresa (o perea),[1] mandra, vessa,[2] galvana (castellanisme)[3] o mandronia[4] és la falta de desig, esma o coratge per a fer quelcom.
És un dels set pecats capitals segons la religió catòlica i és considerat una actitud o comportament negatiu en algunes cultures, que l'entenen com un malbaratament del propi temps i indirectament fa que als altres hagin de treballar més del que els pertocaria. La peresa com a pecat és l'accídia clàssica, i té a veure amb l'esperit, és un estat paralitzador que impedeix la persona obrar correctament, prendre el rumb de la pròpia vida, sovint enmig d'una gran tristesa. Per això va ser fortament condemnada per Dante i la majoria dels teòlegs.
No s'ha de confondre amb el descans, l'oci o la meditació, ni amb la mandra puntual o poques ganes de fer voluntàriament d'un deure poc agradable o amb la tendència a no moure's més que l'imprescindible. Contemporàniament es lliga amb la depressió o buidor existencial.
Referències
[modifica]- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Peresa». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Vessa». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Galvana». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 706. ISBN 84-7129-391-9.
