Mistràs
(el) Μυστράς  | ||||
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sparta Municipality (Grècia) (en)  | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 310 m | |||
| Superfície | 54 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
| Data | 1989 (13a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv) | |||
| Identificador | 511 | |||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
| Mystras Castle (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | ||||
|
| ||||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
| Metropolis of Mystras (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | ||||
| Edifici protegit de Grècia | ||||
| Metropolis of Mystras (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | ||||
|
| ||||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
| Pantanassa Monastery (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | ||||
|
| ||||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
| monestir de Periblepte | ||||
| Història | ||||
| Període | Imperi Romà d'Orient | |||
| Activitat | ||||
| Visitants anuals | 145.939 (2018) | |||
Mistràs (en grec: Μυστράς) és una antiga ciutat fortificada situada als vessants orientals de la serralada del Taíget, al Peloponès, prop de l'antiga Esparta. Va néixer al voltant d'un castell construït pels francs l'any 1249 i, després de passar al domini de l'Imperi Romà d'Orient, es convertí en la capital del Despotat de Morea i en un dels principals centres polítics, culturals i artístics dels darrers segles de l'Imperi Romà d'Orient.[1][2]
El jaciment conserva un extens conjunt de muralles, palaus, monestirs, esglésies i edificis civils que constitueix un dels exemples més ben conservats d'una ciutat fortificada del període romà d'Orient tardà. El seu desenvolupament urbà i la qualitat de la seva arquitectura reflecteixen la importància que va assolir Mistràs com a centre administratiu, religiós i intel·lectual entre els segles xiii i xv.[1][2]
Després de la conquesta otomana, la ciutat va mantenir una població estable durant diversos segles, però fou abandonada progressivament després de la fundació de la nova ciutat d'Esparta l'any 1834. El 1989, el jaciment arqueològic de Mistràs fou inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO pel seu excepcional valor com a testimoni de la civilització romana d'Orient.[1]
Història
[modifica]Fundació franca
[modifica]L'origen de Mistràs es remunta a l'any 1249, quan el príncep d'Acaia Guillem II de Villehardouin va ordenar construir un castell al cim d'un turó de 620 metres d'altitud que domina la plana d'Esparta. La fortalesa formava part del sistema defensiu del Principat d'Acaia, creat pels francs després de la Quarta Croada, i tenia com a objectiu consolidar el seu domini sobre el sud del Peloponès.[1][2]
Al voltant del castell es va desenvolupar ràpidament un assentament que, gràcies a la seva posició estratègica i a la seguretat que oferien les muralles, va atreure població procedent de les zones veïnes. La ciutat es va estendre pels vessants orientals del Taíget, adoptant una disposició escalonada que encara avui caracteritza el jaciment.[1]
Després de la derrota franca a la batalla de Pelagònia (1259), Guillem II de Villehardouin fou capturat per les forces de l'Imperi de Nicea. Com a condició per recuperar la llibertat, hagué de cedir diverses fortaleses als romans d'Orient, entre les quals Mistràs, que passà definitivament al seu control l'any 1262.[1][2]
Capital del Despotat de Morea
[modifica]Després de la incorporació de Mistràs a l'Imperi Romà d'Orient el 1262, la ciutat va experimentar un ràpid creixement polític, econòmic i urbà. La seva posició estratègica i les sòlides defenses van afavorir el trasllat de població des de les planes circumdants, mentre que la construcció de nous edificis civils i religiosos va transformar l'antic assentament franc en una pròspera ciutat romana d'Orient.[1][2]
L'any 1349, l'emperador Joan VI Cantacuzè va crear el Despotat de Morea com a província semiautònoma de l'Imperi Romà d'Orient i hi nomenà el seu fill Manuel Cantacuzè com a primer dèspota. Mistràs en va esdevenir la capital política i administrativa, funció que mantingué fins a la desaparició de l'estat romà d'Orient al Peloponès.[1][2]
Durant els segles xiv i xv, la ciutat es consolidà com un dels principals centres de poder de l'Imperi Romà d'Orient. El Palau dels Dèspotes es va ampliar successivament, es van construir nombroses esglésies i monestirs, i Mistràs es convertí en la residència habitual dels governants de Morea. En aquesta època, la població probablement va arribar a diversos milers d'habitants, convertint-la en una de les ciutats més importants del sud de Grècia.[1][2]
Apogeu cultural
[modifica]
Els segles xiv i xv van representar el període de màxima esplendor de Mistràs. Com a capital del Despotat de Morea, la ciutat es consolidà com un dels principals centres polítics, religiosos i culturals dels darrers segles de l'Imperi Romà d'Orient. Durant aquest període es van ampliar el Palau dels Dèspotes i altres edificis civils, mentre que es van construir o reformar nombroses esglésies i monestirs, decorats amb alguns dels conjunts de pintura mural més destacats de l'art romà d'Orient tardà. Les seves formes arquitectòniques i la qualitat dels frescos reflecteixen tant la tradició artística de Constantinoble com la influència de l'arquitectura occidental introduïda després de la conquesta franca.[1][2]
Mistràs també es convertí en un dels principals centres intel·lectuals del món romà d'Orient. A començaments del segle XV, el filòsof neoplatònic Gemist Pletó hi va establir la seva escola, des d'on va promoure l'estudi de la filosofia de Plató i dels autors grecs clàssics. Les seves idees van exercir una influència notable sobre diversos humanistes italians i contribuïren a la recuperació del pensament clàssic durant el Renaixement. Entre els seus deixebles més destacats hi havia Basili Bessarió, que posteriorment difongué aquest llegat intel·lectual a Itàlia.[3]
L'any 1449, el dèspota Constantí XI Paleòleg, resident a Mistràs, fou proclamat emperador de l'Imperi Romà d'Orient abans de traslladar-se a Constantinoble. Va ser l'últim emperador romà d'Orient i morí durant la conquesta otomana de la ciutat el 1453, un fet que simbolitza l'estreta vinculació de Mistràs amb els darrers anys de l'Imperi Romà d'Orient[1][2]
Domini otomà i decadència
[modifica]
Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el Despotat de Morea va continuar existint durant uns quants anys sota el govern dels germans de Constantí XI Paleòleg. Les lluites internes entre els dèspotes i la creixent pressió de l'Imperi Otomà van afeblir el territori, que finalment fou conquerit pel soldà Mehmet II l'any 1460. Mistràs passà així a formar part de l'Imperi Otomà, tot i que continuà sent un important centre administratiu regional.[1][2]
Durant els segles següents, la ciutat alternà períodes de prosperitat i de decadència. Entre 1687 i 1715 va estar sota domini de la República de Venècia, que la va incorporar al Regne de Morea. Després de la reconquesta otomana, Mistràs recuperà el control turc, però el seu pes polític i econòmic disminuí progressivament.[1][2]
Durant la Guerra d'independència de Grècia, la ciutat fou ocupada pels revoltats grecs el 1821 i patí importants destruccions durant els combats posteriors. Amb la fundació de la nova Esparta pel rei Otó I de Grècia l'any 1834, els habitants començaren a traslladar-se gradualment a la ciutat moderna, fet que comportà l'abandonament definitiu de Mistràs i la conservació del conjunt com a ciutat històrica deshabitada.[1][2]
Urbanisme i monuments
[modifica]Mistràs ocupa els vessants orientals del Taíget i s'estén des de la fortalesa situada al cim del turó fins a la plana d'Esparta. La ciutat es va desenvolupar adaptant-se al fort pendent del terreny, amb una xarxa de carrers estrets i empedrats que uneixen palaus, habitatges, esglésies i monestirs. Aquesta disposició escalonada, pràcticament intacta des de l'època romana d'Orient, constitueix un dels trets més característics del jaciment.[1][2]
A la part superior del recinte s'aixeca la fortalesa construïda pels francs l'any 1249, que continuà exercint funcions defensives durant els períodes romà d'Orient, venecià i otomà. Per sota del castell es troba el Palau dels Dèspotes, un conjunt edificat entre els segles xiii i xv mitjançant diverses ampliacions successives, que fou la residència dels governants del Despotat de Morea i el principal centre polític i administratiu de la ciutat.[1][2]
El conjunt monumental conserva nombroses esglésies i monestirs romans d'Orient, entre els quals destaquen la Pantanassa, la Peribleptos, Santa Sofia, Sant Demetri i el monestir de Brontóquion. Molts d'aquests edificis conserven importants conjunts de frescos dels segles xiv i xv, considerats entre els millors exemples de la pintura romana d'Orient tardana. La qualitat de l'arquitectura i de la decoració mural és un dels principals motius pels quals Mistràs va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[1][2]
Patrimoni de la Humanitat
[modifica]
Mistràs va ser inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1989, en reconeixement al seu valor excepcional com una de les ciutats romanes d'Orient medievals més ben conservades. La candidatura va ser acceptada d'acord amb els criteris (ii), (iii) i (iv), que en destaquen la influència artística, el seu testimoni excepcional de la civilització romana d'Orient i l'excepcional conservació del seu conjunt arquitectònic.[1]
Segons la UNESCO, Mistràs constitueix un exemple únic de ciutat fortificada desenvolupada al voltant d'un castell franc que es transformà en un important centre polític, religiós i cultural de l'Imperi Romà d'Orient. Les seves esglésies, palaus, monestirs i habitatges ofereixen una visió excepcional de l'arquitectura i l'art romans d'Orient dels segles XIII al XV, especialment pels seus extensos conjunts de pintura mural.[1]
Actualment, el jaciment és gestionat pel Ministeri de Cultura de Grècia, que duu a terme treballs de conservació, restauració i recerca arqueològica per garantir la preservació dels monuments. El conjunt és obert al públic i constitueix un dels principals destins del turisme cultural al Peloponès.[2]
Conservació
[modifica]
Després del seu abandonament al segle xix, Mistràs va ser objecte de diverses campanyes d'estudi, excavació arqueològica i restauració destinades a preservar els seus principals monuments. Les intervencions han inclòs la consolidació d'edificis, la restauració de les pintures murals i la rehabilitació del Palau dels Dèspotes, així com la conservació de les esglésies i de les fortificacions.[1][2]
Actualment, el jaciment és gestionat pel Ministeri de Cultura de Grècia a través de l'Eforat d'Antiguitats de Lacònia. Des de la seva inscripció com a Patrimoni de la Humanitat el 1989, les actuacions de conservació es duen a terme d'acord amb les directrius de la UNESCO, amb l'objectiu de preservar un dels conjunts urbans romans d'Orient medievals més ben conservats d'Europa.[1][2]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 «Archaeological Site of Mystras» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 21 juliol 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 «Archaeological Site of Mystras» (en anglès). Hellenic Ministry of Culture – Odysseus. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ Woodhouse, Christopher Montague. Clarendon Press. Gemistos Plethon: The Last of the Hellenes, 1986. ISBN 978-0198247673.
Enllaços externs
[modifica]
- «Archaeological Site of Mystras» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre.
- «Mystras» (en anglès). Hellenic Ministry of Culture – Odysseus.
 | Temple d'Apolo a Basses · Acròpolis d'Atenes · Temple de Delfos · Els Meteors · Mont Atos · Monuments paleocristians i bizantins de Tessalònica · Jaciment Arqueològic d'Epidaure · Ciutat medieval de Rodes · Mistràs · Olímpia · Delos · Monestir de Dafní, Monestir de Lluc el Venerable i Nou Monestir de Quios · L'Herèon i el Pitagorèon de Samos · Jaciment arqueològic de Vergina · El centre històric (Khora) amb el Monestir de Sant Joan el Teòleg i la cova de l'Apocalipsi a l'illa de Patmos · Els jaciments arqueològics de Micenes i Tirint · Ciutat antiga de Corfú |  | |
