Deiadar-mendiak
| Lloc | |||
|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Biscaia (País Basc)  | ||
Els Deiadar-mendiak[a] (basc per a ‘muntanyes de plors’, castellà: montes bocineros) són cinc cimeres de Biscaia, al País Basc.[2]
Els cims
[modifica]Aquestes cimeres, repartides estratègicament pel territori són:
- Kolitza de 897 metres d'altitud a la comarca d'Encartaciones.
- Ganekogorta de 998 metres d'altitud sobre Bilbao.
- Gorbeia de 1.481 metres d'altitud sobre la comarca d'Arratia-Nervión al límit amb Àlaba.
- Oiz de 1.026 metres d'altitud sobre el Duranguesat, Lea-Artibai i Urdaibai.
- Sollube de 683,8 metres d'alçada sobre Bermeo, Urdaibai i el Txorierri.
Kolitza.
Ganekogorta.
Gorbeia.
Oiz.
Sollube.
La llegenda
[modifica]Segons una llegenda, des d'aquests cims, visibles des de tot el territori, es feien senyals sonors amb botzines fetes de banyes i altres materials i lluminoses amb grans fogueres, que es mantenien fins a trenc d'alba per a convocar els apoderats de les Juntes Generals de Biscaia. Aquesta forma de convocatòria s'hauria fet des de l'edat mitjana. Segons l'historiador i especialista en onomàstica Felix Mugurutza això és impossible: «[…] a la pràctica, sabem que és impossible encendre foc a Gorbeiagan la majoria dels dies. A més, si ho féssim, el fum gairebé segur que es dispersaria entre els núvols, arruïnant la missió. D'altra banda, com a prova, intenta tocar-hi una trompeta: no et sentiran ni a dos-cents metres de distància en un paisatge tan vast i ventós. No té sentit.»[1]
La llegenda origina en el romanticisme de segle xix, després de l'abolició dels furs pel govern d'Espanya. Enyorant el passat gloriós, escriptors, pintors, músics, historiadors, inventaven un país idealitzat per guarir el trauma. Tot era èpic quan es bascs parlàven del llur passat.[1] El primer esment escrit de la llegenda es pot trobar en l'obra d'Antonio Trueba (1819-1899)
Dia dels Deiadar-mendiak
[modifica]L'any 2004 les Juntes Generals de Biscaia van institucionalitzar el «Dia dels Deiadar-mendiak» coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la restitució dels furs i recordar el costum inventat de la llegenda, cada any a principi de maig. Es fa una festa esportiva i cultural.[3] La celebració consisteix a pujar cada any a un d'aquests cims, hi pugen les autoritats i es fa també una marxa popular a la qual tothom és convidat.[4]
Aquesta part de l'article és fora de lloc, s'hauria d'afegir, si hi ha info que encara no hi és, a l'article Senyoria de Biscaia.
Les Juntes del Senyoriu
[modifica]El Senyoriu de Biscaia és format per tres territoris bàsics els quals es van incorporar en el transcurs del temps. Tots gaudien de les seves institucions i juntes:
- La Lur laua, representades per les 72 elizates agrupades en sis merindades amb vot individual per cada elizate.
- Encartaciones, amb govern en la Junta d'Avellaneda i amb fur propi, eren representades per un síndic escollit per la Junta d'Avellaneda; fins a 1804.
- Merindad de Durango, amb les seves Juntes que es reunien a Campa Foral de Gerediaga, enfront de l'ermita de San Salvador i San Clemente d'Abadiño, amb Fur propi fins a 1876.
- Les 14 viles; Balmaseda, Bermeo, Bilbao, Durango, Ermua, Gernika, Lanestosa, Lekeitio, Markina, Ondarroa, Otxandio, Portugalete, Plentzia, Mungia, Villaro, Errigoiti, Larrabetzu, Gerrikaitz, Ugao i Elorrio.
- La ciutat d'Orduña.
La Lur laua, que obeïa (i obeeix) al Dret Civil Foral i era la part rural del territori descendent directe de l'organització feudal, i les viles i ciutats. La Terra Plana estava formada per les elizates que s'agrupaven en merindades, mentre que les viles i ciutats (a Biscaia solament hi ha una població que té el títol de ciutat, Orduña) atenien al seu fur propi, al dret comú, que li havia estat atorgat pel rei.
Eren competència de les Juntes Generals les següents:
- Elaboració d'ordenances i reglaments.
- Prendre jurament al senyor de Biscaia i salvaguardar la integritat foral a través dels mecanismes disposats pel Passis Foral.
- Elecció de diferents funcionaris i representants, diputats, regidors, síndics…
- Ordenar l'activitat econòmica.
- Consentir la prestació del servei militar.
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 3 Mugurutza, 2025.
- ↑ Muñoyerro, Iñigo «Los montes bocineros» (en castellà). El Correo, 20-07-2007.
- ↑ «Adarraren hotsak bagilaren 7an, domekan, egingo dau barriro batzar nagusietarako deia ganekogortatik [El so de la trompeta convocarà una vegada més a les assemblees generals de l'església el diumenge 7 de gener.]» (en basc). Batzar Nagusiak Bizkaia, 19 maig 2026. [Consulta: 19 agost 2026].
- ↑ Castresana, Elixane «El eco de los antepasados.» (en castellà). Deia, 08-05-2011. «Unas 500 personas reeditan en Balmaseda la ancestral llamada a las Juntas. El Sollube recoge el testigo del Kolitza para el año que viene.»
Bibliografia
[modifica]- Mugurutza, Felix. «The myth of “montes bocineros” (horn mountains)» (en anglès). Basque Ethnography at a Glance. Labayru Fundazioa, 3 octubre 2025.
- Etxebarria Mirones, Txomin. La leyenda de los montes bocineros [La llegenda de les muntanyes de plors] (en castellà). Harresi, 2015, p. 142.
