Narjis
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle IX  Constantinoble | ||
| Mort | valor desconegut Samarra | ||
| Sepultura | mesquita-santuari d'al-Hadi i al-Askarí | ||
| Religió | Islam | ||
| Família | |||
| Cònjuge | al-Hàssan al-Askarí | ||
| Fills | Muhàmmad al-Mahdí | ||
Narjis (àrab: نَرْجِس, Narjis) va ser, segons els musulmans xiïtes imamites, la mare del seu imam ocult, Muhàmmadd al-Mahdí. Es diu que el seu naixement va ser providencialment ocult pel seu pare, al-Hàssan al-Askarí, per por de la persecució abbàssida, ja que els abbàssides volien eliminar un esperat fill esperat de l'onzè imam, a qui els rumors persistents descrivien com un salvador. Després de la mort del seu pare l'any 260 H (873/874 ec), els xiïtes imamites creuen que al-Mahdí va entrar en un estat d'ocultació que durarà fins a la seva ascensió a la fi dels temps quan reapareixerà per tal d'establir la pau i la justícia a la terra.
L'origen de Narjis es dubtós i alguns la consideren romana d'Orient i altres, nubiana. Es creu que la seva tomba es troba al santuari d'al-Askarí a Samarra, a l'Iraq.
Context històric
[modifica]Els abbàssides van mantenir els imams xiïtes desè i onzè, Alí al-Hadi i al-Hàssan al-Askarí, sota estreta vigilància a la ciutat-guarnició de Samarra,[1][2] on tots dos van morir enverinats pels abbàssides, segons afirmen les fonts xiïtes.[3]
Coetani del desè imam, l'abbàssida al-Mutawàkkil va perseguir durament els xiïtes,[4][5] en part a causa d'una renovada oposició xiïta zaidita al seu califat.[6] Les polítiques restrictives d'al-Mutàwakkil envers el desè imam van ser renovades pel seu fill, al-Mútamid, que es diu que va mantenir l'onzè imam sota arrest domiciliari sense dret a cap visita.[7] Tot i així, se sap que al-Askarí es va poder comunicar amb els seus seguidors a través d'una xarxa de representants,[5][8] entre els quals hi havia Uthman ibn Saïd,[9] que s'hauria disfressat de venedor de greix per cuinar per tal d'evitar els agents abbàssides, la qual cosa justificaria el seu sobrenom d'as-Samman, ‘el Mantegaire’.[10] Tabatabai suggereix que aquestes restriccions es van imposar a al-Askarí perquè el califat havia conegut les tradicions entre l'elit xiïta, que predeien que l'onzè imam seria el pare del mahdí escatològic.[11]
Mort d'al-Askarí
[modifica]Al-Askarí va morir l'any 260 H (873/874) sense un hereu evident.[12][13] Immediatament després de la mort de l'onzè imam,[14] el seu principal representant, Uthman ibn Saïd,[15] va afirmar que l'imam tenia un fill petit, anomenat Muhàmmad,[16][14] que s'hauria mantingut amagat per por a la persecució abbàssida,[17] ja que els abbàssides volien eliminar l'esperat fill d'al-Askarí, a qui els rumors persistents descrivien com un salvador.[18] Uthman també va afirmar que ell havia estat nomenat per representar Muhàmmad,[19] a qui posteriorment es coneixerà com a Muhàmmad al-Mahdí (lit. ‘el Ben Guiat’).[20]
En tant que col·laborador més proper d'al-Askarí,[21] les afirmacions d'Uthman van ser acceptades en gran part pels altres representants d'al-Askarí.[16][22] Els xiïtes que van acceptar l'imamat d'aquest darrer imam de nom Muhàmmad constituiran més tard el xiisme imamita.[23] Per contra, els sectors xiïtes que reconeixien al-Askarí però que no van creure en l'elecció de Muhàmmad com a imam, sinó que seguiren altres candidats a l'imamat, aniran desapareixent com a corrents dins del xiisme durant els cent anys posteriors.[23][13]
Ocultació
[modifica]Així va començar un període d'una setantena anys, més tard anomenat l' Ocultació Menor (al-ghayba al-sughra, 260-329 H, 874-941 ec), durant el qual es creu que quatre agents successius van representar Muhàmmad al-Mahdí, l'Imam Ocult.[18] Es diu que el quart agent, as-Samarrí, va rebre una carta de Muhàmmad al-Mahdí poc abans de la seva mort, el 941 ec.[24][25] La carta predeia la mort d'as-Samarrí en sis dies i anunciava l'inici de l'ocultació completa,[26][27][25] més tard anomenada l'Ocultació Major, que continua fins avui.[28] La carta, atribuïda a Muhàmmad al-Mahdí, afegia que l'Ocultació Completa continuaria fins que Déu li concedís permís per manifestar-se de nou en un moment en què la terra s'hauria omplert de tirania.[26]
Nom
[modifica]Es diu que Muhàmmad al-Mahdí era fill de Narjis, tot i que algunes fonts donen altres noms a la seva mare: Sawsan, Rayhana, Sayqal,[29][30][31] i Màryam.[32][18] Els tres primers són noms de flors, com també ho és Narjis, la qual cosa no és sorprenent perquè existia el costum a l'època, entre els abbàssides de donar nom de flor a les seves esclaves, i així ho hauria fet Hakima Khatun, filla de l'imam Muhàmmad al-Jawad, la seva propietària.[32][18] Màryam, en canvi, podria haver estat el seu nom real.[32]
Origen
[modifica]Algunes fonts afirmen que Narjis era oriünda de l'Imperi Romà d'Orient, mentre altres que era núbia.[18] El primer relat sobre el seu origen el proporciona Ibn Babawayh (m. 991), basat en una cadena d'autoritat que arriba fins a Bixr ibn Sulayman an-Nakkhas. Segons aquest relat, Narjis era una esclava, comprada providencialment per un agent de l'imam al-Hadi, que, per clarividència, hi va reconèixer la futura mare d'al-Mahdi.[18][31] Aquest relats i els de Majlesi i Tusi descriuen Narjis com la neta d'un emperador romà d'Orient, capturada i esclavitzada, i com una dona piadosa que va saber de la seva futura unió amb l'imam al-Askarí en un somni.[33][30] La premonició en somnis fa que aquests relats s'hagin descrit com a hagiogràfics, i no pas històrics.[18][34]
En aquest sentit, és més possible que la realitat s'acosti més al que ens explica al-Mufid (m. 1022), que afirma que Narjis era una esclava nascuda i criada a la casa de l'esmenada Hakima Khatun, filla de l'imam al-Jawad i tia paterna, per tant, d'al-Askarí.[35][36][35] Narjis hauria estat donada en matrimoni a al-Askarí pel seu pare, al-Hadi,[18][5] quan el primer tenia uns vint-i-dos anys.[5]
Naixement de Muhàmmad al-Mahdí
[modifica]Dotze fonts informen que el fill d'al-Askarí va néixer de la seva esposa, Narjis, cap al 255 H (868 ec).[19][18][37] El fill es deia Abu-l-Qàssim Muhàmmad, el mateix nom i kunya que el profeta Mahoma,[30][38] tot i que és més conegut com a Muhàmmad al-Mahdí.[20] Les fonts discrepen sobre la data da naixement,[14] tot i que la majoria coincideixen en indicar el 15 de xaban,[35] dia en què els xiïtes imamites celebren el seu naixement.[18] Les diferències entre els diversos relats conservats s'han atribuït als intents d'al-Askarí d'amagar el naixement del seu fill als abbàssides.[35]
El naixement d'al-Mahdí sovint es compara a les fonts imamites amb el naixement de Moisès tal com el recull l'Alcorà, que va ser salvat miraculosament del faraó.[36] Com a imam infantil, al-Mahdí també es compara sovint a les fonts imamites amb Jesús, ja que tots dos són vistos com una prova de Déu (hujja) i tots dos van parlar amb l'autoritat d'un adult quan encara eren nens.[39]
El relat més antic del naixement de Muhàmmad l'ofereix Ibn Babawayh, que es basa en el que li hauria explicat Hakima Khatun, un parent proper que era tingut en alta estima pels desè i onzè imams.[36] El relat descriu que l'embaràs de Narjis miraculosament no va tenir signes físics, similar a la mare de Moisès, i que Hakima Khatun no va ser contractada com a llevadora fins que va arribar el moment del part.[40][41][42] Si bé aquest i altres relats similars són de naturalesa hagiogràfica, semblen suggerir que l'embaràs de Narjis i el naixement del seu fill van ser ocultats deliberadament.[43]
Els relats dels xiïtes imamites afegeixen que, excepte a unes poques persones d'absoluta confiança, l'existència d'al-Mahdí es va mantenir en secret, ja que els abbàssides intentaven eliminar el fill d'al-Askarí, a qui rumors persistents descrivien com un salvador.[18][44] Hussain escriu que el nen devia ser enviat a Medina, on vivia la mare d'al-Askarí.[45] També se sap que al-Askarí va deixar els seus béns a la seva mare, Hadith.[18] Amir-Moezzi i Hussain suggereixen que aquesta va ser una altra tàctica d'al-Askarí per ocultar el naixement del seu fill, ja que en la jurisprudència xiïta (fiqh), sota certes condicions, la mare és l'única hereva si el difunt no té fills.[18][46]
Després de la mort d'al-Askarí
[modifica]La mort d'al-Askarí, l'any 260 H (873/874 ec), va produir-se després d'una breu malaltia, arran de la qual l'abbàssida al-Mútamid va enviar els seus metges i servents a assistir l'imam.[9] Tenint en compte que al-Askarí no tenia un hereu obvi,[38][17] alguns han suggerit que el califa tenia la intenció de vigilar de prop al-Askarí des de l'interior de casa seva mateix.[38][47][16]
Després de la mort d'al-Askarí, hi ha notícies que indiquen que es va escorcollar la seva residència i que es van examinar les dones per detectar qualsevol indici d'embaràs,[16][47] possiblement amb l'esperança de localitzar qualsevol presumpte hereu.[16] Una serventa d'al-Askarí va ser retinguda durant un temps,[16][38][48] potser a causa de falsos rumors sobre el seu embaràs difosos per distreure els abbàssides en la seva recerca.[16][18]
Segons Sachedina, després de la mort d'al-Askarí, Narjis va afirmar estar embarassada per tal d'evitar que els oficials busquessin el nounat.[16] Posteriorment, va ser retinguda al palau d'al-Mútamid per a observació.[16][46]
La posterior fugida de Narjis de palau la va situar al centre de les disputes entre els dos representants d'al-Askarí, Uthman i el seu fill Muhàmmad ibn Uthman, d'una banda, i un germà d'al-Askarí, de l'altra.[49][50] Abans de la seva mort, al-Askarí va deixar les seves propietats a la seva mare Hadith,[18] amb l'exclusió explícita del seu germà, Jàfar, qui ja havia reclamat sense èxit l'imamat després de la mort del seu pare al-Hadi.[17][51] Jàfar va repetir les seves reclamacions a l'imamat després de la mort d'al-Askarí,[51] que van trobar seguidors aquesta vegada en forma de les sectes, ara extintes, dels Jafariyya[52] i els Fat·hiyya.[53] Jàfar també va impugnar el testament d'al-Askarí i va plantejar el cas a les autoritats.[46] Aparentment al-Askarí no tenia fills i, per tant, Hadith era considerada l'única hereva en la llei xiïta.[18][46] El califa, però, va decidir que l'herència es dividiria entre Hadith i Jàfar.[16][46] Quan Narjis va escapar del palau d'al-Mútamid, les tensions entre els dos grups van augmentar fins al punt que Narjis va rebre la protecció d'un membre de la poderosa família xiïta dels Nawbakhtís.[49]
Tomba
[modifica]
La tomba de Narjis es troba al santuari d'al-Askarí a Samarra, a l'Iraq. El santuari també alberga les tombes del seu marit al-Hàssan al-Askarí, del seu sogre Alí al-Hadi i la seva antiga mestressa Hakima Khatun.[54] Com a destinació important per al pelegrinatge xiïta, el santuari va ser bombardejat el febrer de 2006 i va patir greus danys.[55] El 13 de juny de 2007 es va executar un altre atac, que va provocar la destrucció dels dos minarets del santuari.[56][57] Les autoritats iraquianes consideren Al-Qaeda responsable d'aquest atac.[58]
Es diu que un santuari proper marca el lloc on va tenir lloc l'ocultació:[54] sota el santuari hi ha un celler (sardab) que amaga un pou anomenat bir al-Ghayba, lit. ‘pou de l'Ocultació’. La tradició diu que al-Mahdí va desaparèixer en aquest pou.[59][60][61]
En la cultura popular
[modifica]Princesa de Roma, dirigida per Hadi Mohamadian, és una pel·lícula d'animació sobre Narjis, la mare de Muhàmmad al-Mahdí. Princesa de Roma es va projectar a la trenta-tresena edició Festival Internacional de Cinema de Fajr el febrer de 2015, a Teheran, i va rebre crítiques positives.[62]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Momen, 1985, p. 43, 44.
- ↑ Sachedina, 1981, p. 25, 26.
- ↑ Sachedina, 1981, p. 28.
- ↑ Holt, Lambton i Lewis, 1970, p. 126.
- 1 2 3 4 Momen, 1985, p. 44.
- ↑ Amir-Moezzi, 2016, p. 65.
- ↑ Sachedina, 1981, p. 29.
- ↑ Hulmes, 2013.
- 1 2 Eliash, 2022.
- ↑ Sachedina, 1981, p. 30.
- ↑ Tabatabai, 1975, p. 184, 185.
- ↑ Sachedina, 1981, p. 40.
- 1 2 Halm, 1987.
- 1 2 3 Modarressi, 1993, p. 77.
- ↑ Momen, 1985, p. 162, 163.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Sachedina, 1981, p. 41.
- 1 2 3 Daftary, 2013, p. 63.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Amir-Moezzi, 2007.
- 1 2 Momen, 1985, p. 162.
- 1 2 Gleave, 2004.
- ↑ Modarressi, 1993, p. 92.
- ↑ Modarressi, 1993, p. 79, 80.
- 1 2 Momen, 1985, p. 60.
- ↑ Momen, 1985, p. 162-164.
- 1 2 Daftary, 2013, p. 66.
- 1 2 Momen, 1985, p. 164.
- ↑ Sachedina, 1981, p. 96.
- ↑ Sachedina, 1981, p. 84.
- ↑ Sachedina, 1981, p. 87, 206.
- 1 2 3 Momen, 1985, p. 161.
- 1 2 Donaldson, 1933, p. 222.
- 1 2 3 Hussain, 1986, p. 68, 69.
- ↑ Donaldson, 1933, p. 218-222.
- ↑ Hussain, 1986, p. 69.
- 1 2 3 4 Hussain, 1986, p. 70.
- 1 2 3 Sachedina, 1981, p. 72.
- ↑ Donaldson, 1933, p. 229.
- 1 2 3 4 Tabatabai, 1975, p. 185.
- ↑ Sachedina, 1981, p. 74.
- ↑ Sachedina, 1981, p. 73-4.
- ↑ Hussain, 1986, p. 72-4.
- ↑ Pierce, 2016, p. 137.
- ↑ Hussain, 1986, p. 73-4.
- ↑ Sachedina, 1981, p. 39, 40.
- ↑ Hussain, 1986, p. 75.
- 1 2 3 4 5 Hussain, 1986, p. 77.
- 1 2 Hussain, 1986, p. 76.
- ↑ Modarressi, 1993, p. 77-79.
- 1 2 Sachedina, 1981, p. 41-2.
- ↑ Momen, 1985, p. 163.
- 1 2 Pierce, 2016, p. 90.
- ↑ Modarressi, 1993, p. 82.
- ↑ Sachedina, 1981, p. 90.
- 1 2 Donaldson, 1933, p. 246.
- ↑ Adamec, 2017, p. 388.
- ↑ «Blast hits key Iraq Shia shrine» (en anglès). BBC.
- ↑ «Iraqi blast damages Shia shrine» (en anglès). BBC.
- ↑ Bowley, Graham «Minarets on Shia Shrine in Iraq Destroyed in Attack» (en anglès). New York Times, 13 juny 2007.
- ↑ Momen, 1985, p. 161, 162.
- ↑ Donaldson, 1933, p. 233.
- ↑ Glassé, 2008.
- ↑ «Princess of Rome released» (en anglès). www.irna.ir, 05-11-2015. [Consulta: 16 novembre 2015].
Fonts
[modifica]- Pierce, Matthew. Twelve Infallible Men: The Imams and the Making of Shi'ism (en anglès). Harvard University Press, 2016. ISBN 9780674737075.
- Eliash, J. «Ḥasan Al-ʿAskarī». A: P. Bearman. Encyclopaedia of Islam (en anglès). Second. Brill Reference Online, 2022.
- Sachedina, Abdulaziz Abdulhussein. Islamic Messianism: The Idea of Mahdī in Twelver Shīʻism (en anglès). Suny press, 1981. ISBN 978-0873954426.
- Daftary, Farhad. A History of Shi'i Islam (en anglès). I.B. Tauris, 2013. ISBN 9780755608669.
- Hussain, Jassim M. Occultation of the Twelfth Imam: A Historical Background (en anglès). Routledge Kegan & Paul, 1986. ISBN 9780710301581.
- Momen, Moojan. An Introduction to Shi'i Islam (en anglès). Yale University Press, 1985. ISBN 9780300034998.
- Tabatabai, Sayyid Mohammad Hosayn; Translated by Sayyid Hossein Nasr. Shi'ite Islam (en anglès). State University of New York Press, 1975. ISBN 0-87395-390-8.
- Donaldson, Dwight M. The Shi'ite Religion: A History of Islam in Persia and Iraḳ (en anglès). AMS Press, 1933.
- Modarressi, Hossein. Crisis and Consolidation in the Formative Period of Shi'ite Islam: Abū Ja'far Ibn Qiba Al-Rāzī and His Contribution to Imāmite Shī'ite Thought (en anglès). Darwin Press, 1993. ISBN 9780878500956.
- Holt, P.M.; Lambton, Ann K.S.; Lewis, Bernard (eds.). The Cambridge history of Islam (en anglès). 1. Cambridge University Press, 1970.
- Amir-Moezzi, Mohammad Ali. «ISLAM IN IRAN vii. THE CONCEPT OF MAHDI IN TWELVER SHIʿISM». A: (en anglès). XIV/2, 2007, p. 136-143.
- Amir-Moezzi, Mohammad Ali. Divine Guide in Early Shi'ism: The Sources of Esotericism in Islam (en anglès). SUNY Press, 2016. ISBN 9780791494790.
- Hulmes, Edward D.A.. «HASAN AL-'ASKARI, ABU MUHAMMAD HASAN IBN 'ALI (c. AD 845-74)». A: Netton, Ian Richard (ed.). Encyclopedia of Islamic Civilization and Religion (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 9781135179670.
- Halm, H. «ʿASKARĪ». A: Encyclopaedia Iranica (en anglès). II/7, 1987.
- Gleave, Robert. «GHAYBA(T)». A: Martin, Richard C. (ed.). Encyclopedia of Islam and the Muslim World (en anglès). 2. Macmillan Reference, 2004, p. 273, 274. ISBN 0-02-865604-0.
- Adamec, Ludwig W. Historical Dictionary of Islam (en anglès). 3a. Rowman & Littlefield, 2017. ISBN 9781442277236.
- Glassé, Cyril (ed.). «Hidden Imām». A: The New Encyclopedia of Islam (en anglès). Alta Mira, 2008, p. 178, 179. ISBN 9781905299683.
