Ornithomimus
 Ornithomimus edmontonicus  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Dades | |
| Alimentació | |
| Longitud | 4 m |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Saurischia |
| Família | Ornithomimidae |
| Gènere | Ornithomimus Marsh, 1890 Ornithomimus |
| Espècies | |
.svg){kind=icon}
Ornithomimus ("imitador d'ocell") és un gènere extint de dinosaures teròpodes ornitomimosaures que visqué durant el Cretaci superior[1] en el que actualment és Nord-amèrica. És un dels dinosaures no aviars més ràpids dels quals es té constància. L'espècie tipus, Ornithomimus velox, va ser anomenada a partir d'un peu i una mà parcial de la Formació de Denver del Maastrichtià. A part de l'espècie tipus, el gènere també consta d'una altra espècie, Ornithomimus edmontonicus.
Descobriment
[modifica]El 1889, es va descobrir a la Formació Denver de Colorado un fragment de pota i de braç. Les restes van ser assignades a un nou gènere l'any 1890 per Othniel Charles Marsh. Juntament amb l'espècie tipus, O. velox, Marsh va anomenar dues espècies més: O. tenuis i O. grandis, basades en restes descobertes a Montana que estan actualment classificades com a tiranosauroïdeus. El nom genèric Ornithomimus prové de la fusió dels mots grecs ornis ("ocell") i mimos ("imitador").
El nom específic de l'espècie tipus, O. velox, prové del llatí i significa "veloç". Al principi, Marsh creia que Ornithomimus era un ornitòpode, però gràcies a la descoberta de restes addicionals a la Formació Lance de Wyoming, es va poder classificar correctament com a teròpode. Marsh va anomenar les restes de Wyoming com a O. sedens, però més tard aquest nom va ser considerat invàlid.[2] A més a més, Marsh va anomenar una altra espècie, O. minutus, que actualment es classifica com a un alvarezsàurid. El 1902, Lawrence Lambe va descriure O. altus, que va acabar reclassificant-se com a Struthiomimus el 1916. El 1933, es va descobrir la segona espècie vàlida d'Ornithomimus, O. edmontonicus. S'han descobert més espècies d'Ornithomimus, però cap d'elles és vàlida.
Descripció
[modifica]Com la resta d'ornitomímids, Ornithomimus es caracteritza per un aspecte similar a un estruç, amb cossos bípedes, colls llargs i cranis prims i sense dents. Degut als seus ossos buits i i extremitats llargues, es creu que eren els dinosaures més veloços que han existit mai. El que diferencia Ornithomimus d'altres ornitomímids són els torsos més curts, avantbraços llargs i prims, urpes de mans i peus molt primes i rectes, i ossos de la mà i dits de longituds similars. O. velox era més petit que O. edmontonicus.
El 1995, es va descobrir evidència de plomes en un exemplar d'Ornithomimus. Es té evidència de borrissol en Ornithomimus juvenils, i que tenien plomes a la cua i als braços.[3]
Paleobiologia
[modifica]Es creu que Ornithomimus, juntament amb la resta d'ornitomímids, era un dinosaure omnívor, capaç d'alimentar-se de plantes, fruita, insectes, crustacis, mamífers petits, ous, llangardaixos, fulles i branques.[4] Ornithomimus tenia unes cames fortes, perfectes per córrer ràpid. Degut a la gran mida de l'òrbita ocular, es creu que Ornithomimus tenia un sentit de la vista molt agut i podria ser nocturn.
Referències
[modifica]- ↑ Claessens, Leon P. A. M.; Loewen, Mark A. «A redescription ofOrnithomimus veloxMarsh, 1890 (Dinosauria, Theropoda)» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 36, 1, 18-12-2015. Arxivat de l'original el 2023-08-15. e1034593. DOI: 10.1080/02724634.2015.1034593. ISSN: 0272-4634.
- ↑ Gilmore, Charles W. «Osteology of the carnivorous Dinosauria in the United States National Museum, with special reference to the genera Antrodemus (Allosaurus) and Ceratosaurus» (en anglès). Bulletin of the United States National Museum, 1920. Arxivat de l'original el 2025-11-15. ISSN: 0362-9236.
- ↑ Zelenitsky, Darla K.; Therrien, François; Erickson, Gregory M.; DeBuhr, Christopher L.; Kobayashi, Yoshitsugu «Feathered Non-Avian Dinosaurs from North America Provide Insight into Wing Origins». Science, 338, 6106, 26-10-2012, p. 510–514. DOI: 10.1126/science.1225376.
- ↑ Dodson, Peter. The age of dinosaurs. Lincolnwood, Ill: Publications International, Ltd., 1993. ISBN 978-0-7853-0443-2.
