Rima assonant
La rima assonant és aquella en què, a partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos.[1] Vet aquí un exemple de rima assonant en un poema de Gabriel Ferrater. Sols rima en català oriental, perquè Ferrater era de Reus, on es pronuncien igual la a de mira i la e de trauries.
| « | Si s'allunya i no et mira,
si t'és advers l'instant, de plorar què en trauries? Si et sent, neci, riurà. |
» |
| — Extret del poema Plorar[2] | ||
Referències
[modifica]- ↑ Avilès, Jordi. Introducció a l'estilística llatina. Universita de Barcelona, p. 141. ISBN 9788447536849.
- ↑ Ferrater, Gabriel. Teoria dels cossos. vol. 10 de El Ventall de la poesia. 2a ed.. Empúries, 1989, p. 109. ISBN 9788475961934.
