Ruud Lubbers
Ruud Lubbers (Rotterdam, 7 de maig de 1939 - Rotterdam, 14 de febrer de 2018) va ser un polític cristianodemòcrata, empresari i diplomàtic neerlandès, que exercí de Primer Ministre dels Països Baixos del 4 de novembre de 1982 fins al 22 d'agost de 1994 encapçalant tres gabinets (Lubbers I, II i III) i va ser no només el primer ministre més jove, sinó també el que va tenir el mandat més llarg de la història dels Països Baixos.[1][2] Posteriorment va ser activista pel medi ambient, el multiculturalisme, la reducció de l'estoc d'armes nuclears i una actitud positiva envers els refugiats.[3]
Biografia
[modifica]Lubbers va néixer en una família catòlica d'empresaris. Des del 1957 fins al 1962 va estudiar Economia a la Universitat Erasme de Rotterdam i va obtenir el seu diploma cum laude. Després de la mort del seu pare el 1963, va reprendre l'empresa Hollandia amb el seu germà Rob. Està casat amb Ria Hoogeweegen, amb qui té tres fills: Paul, Bart i Heleen. Viu a Rotterdam, però també té una casa al municipi de Dalfsen.
Des de l'11 de maig de 1973 fins al 19 de desembre de 1977 va ser Ministre de Finances al gabinet de Joop Den Uyl. Va haver de controlar les conseqüències de la crisi del petroli. També va publicar el primer pla estratègic de l'energia, en el qual va parlar sobretot de l'estalvi d'energia i energies alternatives.
Com que Dries van Agt va anunciar sobtadament la seva dimissió després de les eleccions legislatives neerlandeses de 1982, Lubbers va ser elegit primer ministre liderant una coalició de centre-dreta formada per la Crida Demòcrata Cristiana (CDA) de Lubbers i el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), que inicià un nou programa de reforma de la jubilació, liberalització de serveis públics, retalls pressupostaris i de pensions. Després de les eleccions legislatives neerlandeses de 1986 es va formar el segon govern de Lubbers format per la CDA i el VVD. Les eleccions legislatives neerlandeses de 1989 del 6 de setembre es van convocar després de la caiguda del govern el maig de 1989 arran del conflicte sobre l'eliminació del règim de deduccions fiscals per als desplaçaments entre el domicili i la feina al qual s'oposava el VVD. El partit més votat fou la CDA de Lubbers, qui tornar a formà un govern de coalició amb VVD.[4] Durant la legislatura el govern va aprovar dures mesures d'austeritat econòmica per reduir el dèficit, provocant el descontentament social amb les reformes de l'estat del benestar amb la reforma de la llei d'incapacitat laboral (WAO) i la proposta de congelar les pensions de jubilació. El carismàtic primer ministre Ruud Lubbers anuncià que deixaria el govern després de les eleccions i fou substituït en la direcció del partit per Elco Brinkman.[5]
Referències
[modifica]- ↑ (neerlandès) Willem Drees gekozen tot ‘Dé premier na WO II’, Geschiedenis24.nl, 15 gener 2006
- ↑ (neerlandès) NRC-enquête: Drees en Lubbers beste premiers sinds 1900, NRC Handelsblad, 28 setembre 2013
- ↑ «Longest-serving Dutch prime minister Ruud Lubbers dies». Agence France Presse, 15 febrer 2018.
- ↑ «Serie parlementaire geschiedenis: Politiek ten tijde van de kabinetten-Lubbers (1982-1994)» (en neerlandès). Radbout Universiteit. [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ «Parliamentary Chamber: Tweede Kamer der Staten-Generaal. Elections held in 1994» (en anglès). IPU. [Consulta: 28 setembre 2026].
- Nascuts el 1939
- Morts el 2018
- Primers ministres dels Països Baixos
- Persones de Rotterdam
- Alumnes de la Universitat Erasme de Rotterdam
- Gran Creu de l'orde del Lleó Neerlandès
- Diplomàtics neerlandesos
- Morts a Rotterdam
- Professors de la Universitat de Tilburg
- Activistes neerlandesos
- Ministres d'Economia dels Països Baixos
- Doctors honoris causa per la Universitat de Georgetown
- Activistes del segle XX
- Polítics d'Holanda del Sud
- Polítics morts al segle XXI
- Polítics neerlandesos nascuts al segle XX
