Saalburg
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castrum, jaciment arqueològic i estructura romana  | |||
| Part de | Limes Germanicus inferior | |||
| Construcció | 90 dC | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 418 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bad Homburg vor der Höhe (Alemanya) | |||
| Lloc | Bad Homburg vor der Höhe | |||
| ||||
| Monument cultural | ||||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Saalburgmuseum | |||
| Lloc web | saalburgmuseum.de | |||
.jpg?lang=ca)
Saalburg és un antic castellum o fort militar romà construït al massís del Taunus, al nord-oest de Bad Homburg, al land Hesse d'Alemanya. Formava part del Limes Germanicus, dins de la cadena de fortificacions que protegien la davantera Nord de l'Imperi Romà. Aquest jaciment va ser inscrit el 2005 en la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, juntament amb tot el Limes Germanicus. El sistema de numeració actual adoptat per al Limites romani s'identifica com a ORL 11.[1][2]
Saalburg fou un aquarterament d'una Cohort d'infanteria, i es va construir molt a prop de la via romana paral·lela al Limes que, en aquest cas, comunicava Bad Homburg i Wehrheim, i, totes les fortificacions d'aquest dispositiu.
Les excavacions arqueològiques
[modifica]
Els primers treballs de prospecció se'n feren entre els 1853 i 1862 per l'Associació de l'Antiguitat de Nassau, sota la direcció de Friedrich Gustav Habel). Els treballs més importants començaren al 1892, quan la Reichs-Limes-Kommission, presidida per Theodor Mommsen, va potenciar l'Arqueologia Romana amb la recerca integral del Limes Germanicus, localitzant i excavant cadascun dels castella que en formaven part. Emmarcat en aquest projecte, Saalburg fou excavat sistemàticament pels arqueòlegs Louis Jacobi i el seu fill Heinrich Jacobi. El 1897, gràcies a les idees de Louis Jacobi, Guillem II ordenà la reconstrucció del castellum de Saalburg, seguint els resultats obtinguts per les campanyes d'excavació. Així, Saalburg es transformà en la fortificació romana més reconstruïda de tot el Limes. A més, també es va crear el Museu de Saalburg, dedicat a l'estudi del Limes Germanicus, dirigit entre els 1967 i 1993 pel cèlebre arqueòleg Dietwulf Baatz.[3][4][5]
El castellum
[modifica]Història
[modifica]Des del neolític, la ruta comercial coneguda com a Lindenweg o Linienweg unia la plana del Rin-Main amb la conca d'Usingen. Aquesta ruta començava en la desembocadura del Nidda, a la rodalia de l'actual presa de Höchst, i continuava en direcció nord cap al baix Taunus, amb un itinerari semblant al de la carretera actual Bundesstraße 456.
Saalburg es troba sobre aquesta ruta comercial, dominant un port sobre el Taunus, per això es considera normal que l'exèrcit romà fortificàs aquest lloc durant les campanyes de Domicià contra els cats entre els 81 i 96, començant per dos simples recintes fortificats de terra, coneguts com a Schanzen A i B, les restes dels quals són entre el castellum i l'actual carretera.
Cap al 90, prop dels dos fortins ressenyats, se'n va construir un nou fort semipermanent de terra i fusta per a poder allotjar com a guarnició permanent un numerus, una unitat irregular, enquadrada en la categoria de tropes auxiliars romanes, formada per efectius equivalents a dues centúries, és a dir, uns 160 soldats. Algunes evidències arqueològiques permeten pensar que està unitat podia ser un Numerus Brittonum, guerrers tribals celtes reclutats a Britànnia.
A la fi de l'imperi d'Hadrià, dins del pla general de millora de les defenses de l'imperi, cap al 135, el Numerus Brittonum fou substituït per una cohort regular d'infanteria auxiliar de 480 soldats, per a la qual calgué edificar un nou castellum de 147 m x 221 m, amb una superfície de 3,20 ha. La missió d'aquesta fortalesa era garantir la seguretat de la puixant ciutat de Nida, l'actual Heddernheim.[6]
Originàriament, les muralles es feren amb un aparell de pedra fusta, però a mitjan segle II la fàbrica se substituí per una altra de pedra i morter sobre un terraplé de terra. La reconstrucció actual correspon a aquesta última fase, tot i que la segona fase es pot veure en la retentura del castellum. En qualsevol cas, les muralles de la fortalesa van estar sempre precedides per una doble fossa o fossat doble.
El castellum fou ocupat per la Cohors II Raetorum civium Romanorum, una unitat d'infanteria reclutada a Raetia, possiblement adscrita a la Legio XXII Primigènia de Mogontiacum (Magúncia, Alemanya). Aquesta unitat s'havia desplegat a Aquae Mattiacorum (Wiesbaden, Alemanya), i després al castellum de Butzbach, des d'on la traslladaren a Saalburg.[7]
Aquest castellum i la seua unitat de guarnició estigueren actius fins a l'abandó dels Agri Decumates cap a l'any 260.
La situació del Limes germanorètic s'inestabilitzà a la fi del segle II i principis del III, de manera que el 213 l'emperador Caracal·la ordenà una campanya preventiva des de Mogontiacum i Raetia contra els alamans i els seus aliats els cats, i va aconseguir alleujar temporalment la pressió de les tribus germanes contra els Agri Decumates. La ciutat de Nida fou reforçada amb un cinyell de muralles.
El 233, els alamans van envair el territori romà, i ho repetiren a major escala entre 254 i 260, aprofitant la feblesa que havia provocat la desastrosa campanya pèrsica de Valerià i la incapacitat del seu fill Gal·lié per a defensar l'imperi i evitar la creació d'imperis semiindependents a Orient i a la Gàl·lia. Els Agri decumates s'evacuaren i la línia defensiva s'abandonà, la qual cosa afectà el castellum de Saalburg, que fou abandonat, i les restes les usaren els alamans com a pedrera de materials de construcció.
Arqueologia i arquitectura
[modifica]
El castellum de Saalburg, en la darrera fase constructiva, que és la que se'n va reconstruir, és una típica fortalesa auxiliar del Limes, rectangular, de 147 m per 221 m, amb 32.500 m² de superfície, amb un cinyell de muralles de carreus i formigó, amb quatre portes fortificades amb parelles de torres, amb els cantons del vallum arredonits per a evitar angles morts, i precedit per un doble fossat. A dins, el mur s'alça amb un terraplé, que permetia a la guarnició mobilitzar-se ràpidament en cas d'atac.
L'orientació de la fortalesa feia que la porta praetoria miràs al S-ES, cap a Nida i no cap al Limes. Al bell mig del castellum hi havia un principia, una plaça coberta envoltada de dependències per als centurions i l'administració de la unitat, que permetia fer-hi entrenaments també en els dies rúfols.
La praetentura contenia el praetorium o residència del comandant, a l'oest de la via praetoria, i també un gran horreum o magatzem de provisions a l'est. La resta està hui ocupat per un jardí, però en època romana albergaria la resta de dependències militars, com ara barracons subdividits en contubernia, estables, tallers, etc.
Vicus
[modifica]
Saalburg, a més de ser el castellum més reconstruït, és l'únic que té el vicus o poblat civil excavat i conservat. Aquest vicus era al sud de la fortalesa, a banda i banda de la calçada que es dirigia a Nida, la capital de l'àrea.
Les restes d'aquest poblat comencen a prop de la porta praetoria del campament, i s'hi ha trobat restes d'una mansio o parada de postes oficial del cursus publicus imperial, i a la dreta restes d'unes termes per a ús de la guarnició i dels civils del vicus. Seguint la calçada, que fa de carrer principal del poblat, hi ha restes, parcialment reconstruïdes, de cases i d'un mitreus o temple dedicat a Mitra, el culte del qual era corrent entre els soldats de romans.
Les termes eren prou àmplies i el seu disseny reprodueix els trets d'aquestes instal·lacions romanes, amb un apodyterium o vestuari, un frigidarium o bany fred, dos tepidaria o cambres temperades i de massatges, un calidarium o bany calent, i un sudatorium o sauna. La calor procedia de praefurnia o forns, a través d'un hipocaustum.
Sembla que el conjunt de castellum i vicus va estar habitat per uns 500 soldats i uns 1.500 civils.
Museu de Saalburg
[modifica]
Voltants
[modifica]
A uns 200 m al nord de les porta decumana del castellum de Saalburg hi ha el dispositiu fortificat del Limes, que segueix un eix aproximat est-oest, i l'estacada i el fossat han estat reconstruïts.
Notes i referències
[modifica]- ↑ «http://whc.unesco.org/es/list/430/multiple=1&unique_number=499». Arxivat de l'original el 2024-12-09. [Consulta: 18 octubre 2025].
- ↑ ORL acrònim d'Obergermanisch-Raetischer Limes (Limes germanicorètic).
- ↑ «Archaeolog.Inst.Koeln - Saalburg». Arxivat de l'original el 2008-01-18. [Consulta: 21 octubre 2025].
- ↑ "Heus ací la fortalesa romana al cim del Taunus, reconstruïda amb tècniques similars a la dels romans, com a monument al poder i la rica influència dels dominadors d'altre temps, instillare nei visitatori la consapevolezza del carattere dei tempi che furono, risvegliarne il senso della storia e ispirarli a ulteriori ricerche" Del discurs del kàiser Guillem II en la col·locació de la primera pedra del Principia l'11 d'octubre del 1900 (en Hartwig Schmidt: Wiederaufbau (Architekturreferat des Deutschen Archäologischen Instituts. Denkmalpflege an archäologischen Stätten Band 2). Theiss, Stuttgart, 1993, ISBN 3-8062-0588-4, p. 216.
- ↑ Web oficial del Limesmuseum d'Aalen «Còpia arxivada». Arxivat des del original el 12 de novembre del 2004. Consultat el 27 d'agost de 2012.
- ↑ Georg Wolff: Die südliche Wetterau in vor-und frühgeschichtlicher Zeit. (Mit einer archäologischen Fundkarte). Herausgegeben von der Römisch-Germanischen Kommission des Kaiserlichen Archäologischen Instituts, pàg. 5, 6, 72, 73, 75, 78-80, 90, 95. Ravenstein, Frankfurt am Main 1913.
- ↑ Joachim von Elbe: Unser römisches Erbe. Umschau-Verlag, Frankfurt am Main, 1985. ISBN 3-524-65001-5.
