Vés al contingut

Sil·labari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un sil·labari és un conjunt de caràcters o símbols que representen (o aproximen) síl·labes que formen les paraules. Un símbol en un sil·labari normalment representa un so consonàntic seguit d'un so vocàlic.[1] En un autèntic sil·labari no hi ha similituds gràfiques entre caràcters fonèticament relacionats (tot i que alguns sí que en tenen similituds gràfiques per a les vocals). Això vol dir que els caràcters que representen "ke", "ka" i "ko" no tenen una similitud gràfica per a indicar el so "k" que comparteixen.

Origen i principi

[modifica]

La filòloga clàssica italiana Silvia Ferrara assenyala que en el llenguatge, el so s'emet naturalment en forma de síl·labes, de manera que els primers escrits s'organitzen al voltant de l'estructura sil·làbica.[2] Assenyala que pensem en síl·labes, ens comuniquem en síl·labes, cantem en síl·labes, vam inventar l'escriptura en síl·labes[3] i que tota la nostra comunicació gira al voltant de la síl·laba. Al seu entendre, l'èxit de l'alfabet (un sol so corresponent a una sola lletra) en la cultura occidental és, doncs, només una coincidència, un epifenomen cultural, una improbabilitat amb un fort impacte.[3]

Així, els escrits de tipus sil·labari veuen en principi la consonant «amb» una vocal, de manera que la seva unitat bàsica és la síl·laba, a diferència dels sistemes alfabètics que «descomponen» la llengua en consonants i vocals.[4] Com a resultat, el sil·labari sovint requereix un nombre més gran de signes que l'alfabet: entre 80 i 120 de mitjana per al primer, en comparació amb una trentena per al segon.[5] Per tant, aquest últim és més «econòmic».[3]

Probablement els primers símbols eren aquells on hi havia coincidència entre paraula i síl·laba o entre lexema i símbol i des d'allà es crearen totes les síl·labes per analogia.

Llengües

[modifica]
Els sil·labaris sovint comencen com a logogrames simplificats, com es mostra aquí amb el sistema d'escriptura japonès katakana. A l'esquerra hi ha la lletra moderna, amb la seva forma original de caràcter xinès a la dreta.
Senyal d'aturada multilingüe que utilitza l’alfabet llatí i el sil·labari cherokee a Tahlequah, Oklahoma

Entre les llengües que utilitzen l'escriptura sil·làbica hi ha el japonès, el cherokee, el vai, les llengües yi de l'Àsia oriental, la llengua criolla ndyuka, d'origen anglès, el xiangnan tuhua i l'antiga llengua grec micènic (lineal B).[6] Alguns també creuen que el lineal A cretenc i el seu derivat xiprominoic són escriptures sil·làbiques, tot i que, com que romanen sense codificar, això no s'ha confirmat.[7][8]

L'idioma japonès empra dos sil·labaris (kana), que són hiragana i katakana.[9] S'empren principalment per a escriure paraules gramaticals així com paraules estrangeres, per exemple hotel és ho-te-ru en japonès. Com que la síl·laba típica japonesa és de forma CV (consonant + vocal), el sil·labari està ben adaptat per escriure l'idioma. Com que el japonès utilitza principalment síl·labes CV (consonant + vocal), un sil·labari és molt adequat per escriure la llengua. Com en molts sil·labaris, les seqüències vocals i les consonants finals s'escriuen amb glifs separats, de manera que tant atta com kaita s'escriuen amb tres kana: あった (at-ta) i かいた (ka-i-ta). Per tant, s'anomena més correctament sistema d'escriptura moraica, amb síl·labes que consten de dues mores corresponents a dos símbols kana.

Altres idiomes que utilitzen una escriptura per a síl·labes inclouen el grec micènic (lineal B),[10] idiomes nadius americans com el sil·labari cherokee[11] i africans com el vai[12] i el mende.[13] L'escriptura cuneïforme també és un sil·labari, encara que amb alguns elements no sil·làbics.

L'etíop i moltes llengües del subcontinent indi tenen alfabets coneguts com a abugida, que a un occidental li poden semblar sil·labaris, però que no ho són pas (veure l'apartat següent).

Els caràcters xinesos, l’escriptura cuneïforme utilitzada per al sumeri, l'accadi i altres llengües;[14] i l'antiga escriptura maia són en gran part de naturalesa sil·làbica, tot i que es basen en logogrames.[15] Per això, de vegades se'ls anomena logosil·làbics.

Les llengües que utilitzen sil·labaris avui dia tendeixen a tenir una fonotàctica simple, amb predomini de síl·labes monomoraiques (CV). Per exemple, l'escriptura yi moderna s'utilitza per escriure llengües que no tenen diftongs ni codes de síl·labes; inusualment entre els sil·labaris, hi ha un glif separat per a cada combinació consonant-vocal-to (CVT) de la llengua (a part d'un to que s'indica amb un diacrític).[16]

Pocs sil·labaris tenen glifs per a síl·labes que no són monomoraiques, i els que abans en tenien s'han simplificat amb el temps per eliminar aquesta complexitat.[17] Per exemple, el sil·labari Vai originalment tenia glifs separats per a les síl·labes que acabaven en una coda (doŋ), una vocal llarga (soo) o un diftong (bai), tot i que no hi havia prou glifs per distingir totes les combinacions CV (algunes distincions es van ignorar). L'escriptura moderna s'ha ampliat per cobrir totes les mores, però alhora s'ha reduït per excloure totes les altres síl·labes. Les síl·labes bimoraiques ara s'escriuen amb dues lletres, com en japonès: els diftongs s'escriuen amb l'ajuda dels glifs V o h V, i les codes nasals s'escriuran amb el glif per a ŋ, que pot formar una síl·laba pròpia en Vai.

Diferència amb els abugides

[modifica]

Les llengües de l'Índia i el sud-est asiàtic, així com les llengües semítiques etíops, tenen un tipus d'alfabet anomenat abugida o alfasil·labari. En aquests escriptures, a diferència dels sil·labaris purs, les síl·labes que comencen amb la mateixa consonant es representen en gran part amb grafemes basats regularment en elements gràfics comuns. Normalment, cada caràcter que representa una síl·laba consta de diversos elements que designen els sons individuals d'aquesta síl·laba.[18][19]

Al segle xix, aquests sistemes s'anomenaven sil·làbics, un terme que ha sobreviscut en el nom de Sil·labaris indígenes canadencs (també un abugida).[20]

En un veritable sil·labari hi pot haver similitud gràfica entre caràcters que comparteixen un so consonant o vocal comú, però no és sistemàtica ni gens regular. Per exemple, els caràcters de ka ke ko en hiragana japonès – か け こ – no tenen cap semblança per indicar el seu so /k/ comú. Compareu-ho amb l'escriptura Devanagari, un abugida, on els caràcters de ka ke ko són क के को respectivament.

Comparació amb els alfabets

[modifica]

El català admet estructures sil·làbiques més complexes, que dificulten la seva escriptura amb un sil·labari.[21][22] Per poder escriure en català emprant un sil·labari, cada síl·laba possible en català requeriria un símbol diferent. Així, farien falta caràcters diferents per "pot", "poc", "pom", "pon", "pol"; "por", "pou", etc., a més de la dificultat de representar grups consonàntics com ara "plou", "prou", etc.

Així, el sil·labari només és una opció raonable en idiomes que tenen síl·labes senzilles de tipus CV.

Igualment l'anglès permet estructures sil·làbiques complexes, cosa que dificulta l'escriptura de paraules en anglès amb un sil·labari. S'ha calculat que un sil·labari "pur" de l'anglès requeriria més de 10.000 caràcters diferents per a cada síl·laba possible[23] (per exemple signes diferents per "half" (mig) i "have" (tenir)). Tanmateix, aquests sistemes purs són rars. Una solució alternativa a aquest problema, comú a diversos sil·labaris d'arreu del món (inclosos els manlleus anglesos en japonès), és afegir una vocal fictícia paragògica, com si la coda de la síl·laba fos una segona síl·laba: ha-fu per a "half" i ha-vu per a "have".

Llista de sil·labaris i sistemes relacionats

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Peter Daniels, 1996. "The Study of Writing Systems", p. 4. A: Daniels & Bright, The World's Writing Systems.
  2. ↑ Ferrara, 2021, p. 167.
  3. 1 2 3 Ferrara, 2021, p. 48-49.
  4. ↑ «Les écritures indiennes, la notation des syllabes» (en francès). essentiels.bnf.fr. Arxivat de l'original el 2025-07-15. [Consulta: 25 abril 2025].
  5. ↑ «Les différents systèmes d'écriture» (en francès). essentiels.bnf.fr. Arxivat de l'original el 2025-06-21. [Consulta: 25 abril 2025].
  6. ↑ Comrie, Bernard. «Writing Systems». A: Haspelmath. The World Atlas of Language Structures. Oxford University Press, 21 juliol 2005, p. 569 (Oxford Linguistics). ISBN 9780191531248. Arxivat 19 April 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
  7. ↑ Salgarella, Ester. Linear A (en anglès). 1. Oxford University PressNew York, NY, 2022-05-18. DOI 10.1093/acrefore/9780199381135.013.8927. ISBN 978-0-19-785137-1.
  8. 1 2 Tomas, Helena. Cretan Hieroglyphic and Linear A (en anglès). 1. Oxford University Press, 2012-09-18, p. 340–355. DOI 10.1093/oxfordhb/9780199873609.013.0026. ISBN 978-0-19-987360-9. Arxivat 2024-12-04 a Wayback Machine.
  9. 1 2 Frellesvig, Bjarke. A History of the Japanese Language (en anglès). Cambridge University Press, 2010-07-29, p. 14-15. ISBN 978-1-139-48880-8.
  10. 1 2 Ventris, Michael; Chadwick, John. Documents in Mycenaean Greek: Three Hundred Selected Tablets from Knossos, Pylos, and Mycenae (en anglès). University Press, 1959. ISBN 978-0-521-08558-8.
  11. 1 2 Bender, Margaret Clelland. Signs of Cherokee Culture: Sequoyah's Syllabary in Eastern Cherokee Life (en anglès). Univ of North Carolina Press, 2002. ISBN 978-0-8078-5376-4.
  12. ↑ Migeod, F. W. H. «The Syllabic Writing of the Vai People». Journal of the Royal African Society, 9, 33, 1909, p. 46–58. Arxivat de l'original el 2025-09-11. ISSN: 0368-4016 [Consulta: 26 juliol 2026].
  13. ↑ Tuchscherer, Konrad «African Script and Scripture: The History of the Kikakui (Mende) Writing System for Bible Translations». African Languages and Cultures, 8, 2, 1995, p. 169–188. Arxivat de l'original el 2023-07-20. ISSN: 0954-416X [Consulta: 26 juliol 2026].
  14. ↑ Cherry, Ashur. Sumero-Akkadian Cuneiform Syllabary Signs List (en anglès), 2016-03-30.
  15. 1 2 Kettunen, Harri; Helmke, Christophe. Introducción a los jeroglifos mayas (en castellà). 6a ed. Wayeb, 2025. Arxivat 2025-12-13 a Wayback Machine.
  16. ↑ Jany, Carmen; Gordon, Mathew; Nash, Carlos M. [et al.].. «How universal is the sonority hierarchy?: a cross-linguistic acoustic study». A: Proceedings of the ICPhS, 2007, p. 1401–1404.
  17. ↑ «Moraic Phonology» (en anglès). Kawagashkira Nobuyuki Linguist List 7943, 28-06-1996. Arxivat de l'original el 2026-04-18. [Consulta: 26 juliol 2026].
  18. ↑ Daniels, Peter T. «Fundamentals of Grammatology». Journal of the American Oriental Society, 110, 4, 10-1990, p. 727. Arxivat de l'original el 2025-11-30. DOI: 10.2307/602899. JSTOR: 602899 [Consulta: 26 juliol 2026].
  19. ↑ Daniels, Peter T.; Bright, William. The World's Writing Systems (en anglès). Oxford University Press, 1996. ISBN 978-0-19-507993-7.
  20. 1 2 Nichols, John. «The Cree Syllabary». A: Daniels, P. T.. The World's Writing Systems, 1996, p. 599-611.
  21. ↑ Philip i Guiu, Francesc. Abecerolas catalanas disposadas ab nou estyl i adornadas ab nous poliments de nostra llengua. Figueres: Ignaci Portèr, 1768. Arxivat 2021-01-31 a Wayback Machine.
  22. ↑ Romeva, Pau. Sil·labari català. Barcelona: Primera Plana, 2007. ISBN 9788461192120. Arxivat 2021-01-30 a Wayback Machine.
  23. ↑ Chris Barker. «How many syllables does English have?». New York University. Arxivat de l'original el 2016-08-22.
  24. ↑ Tom Stevenson «Beyond Mesopotamia» (en anglais). London Review of Books, 47, 4, 06-03-2025. Arxivat de l'original el 2026-07-22 [Consulta: 26 juliol 2026]..
  25. ↑ G.M., Abel. «Descifrada la escritura fonética más antigua del mundo» (en castellà). National Geographic, 20-12-2020. Arxivat de l'original el 2023-04-18. [Consulta: 13 agost 2022].
  26. ↑ Writing Systems Arxivat 2018-06-27 a Wayback Machine. (12 May 2017) "Perhaps the most contemporary and creative African script is known as Ditema Tsa Dinoko (Isibheqe Sohlamvu in Zulu). This script can be used to write any Southern Bantu language, such as Sesotho, Zulu, and Tswana. The Southern Bantu languages are found in South Africa, Botswana, Mozambique, and Zimbabwe. Created within the past three years by linguists, programmers, and designers, this special writing system is inspired by traditional litema art of Lesotho." See also e.g.: «Isibheqe cabinets». Design Miami. Arxivat de l'original el 2015-11-24. [Consulta: 23 novembre 2015].

Bibliografia

[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sil·labari&oldid=38047251»