Vés al contingut

Sindhi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaSindhi
سِنڌِي‎, सिंधी i સિંધી Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius24.600.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deAndhra Pradesh, Bihar, Delhi, Gujarat, Maharashtra, Madhya Pradesh, Orissa, Rajasthan, Tamil Nadu, Uttar Pradesh, Balutxistan Oriental i Sind Modifica el valor a Wikidata
EstatPakistan i Índia Modifica el valor a Wikidata
Coordenades25° N, 70° E / 25°N,70°E / 25; 70
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües indoàries
llengües indoàries del període mitjà i modern
llengües indoàries modernes
llengües indoàries nordoccidentals
llengües sindhi Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaSindhi Perso-Arabic script (en) Tradueix, Devanagari Sindhi (en) Tradueix, alfabet gujarati, khojki i Khudabadi script (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSindhi Language Authority (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1sd Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2snd Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3snd Modifica el valor a Wikidata
Glottologsind1272 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere59-AAF-f Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesnd Modifica el valor a Wikidata
ASCL5208 Modifica el valor a Wikidata
IETFsd Modifica el valor a Wikidata

El sindhi (سنڌي, सिन्धी sindhī) és la llengua de Sindh, regió del sud d'Àsia, que actualment és una província del Pakistan. Pertany al grup de les llengües indoàries (del subgrup de llengües indoiranianes de la família indoeuropea. És parlat per 18,5 milions de persones al Pakistan i 1,7 milions a l'Índia,[1] i és el segon idioma més utilitzat al Pakistan, sent una llengua oficial al Sind des del govern de Zulfikar Ali Bhutto en la dècada de 1970, quan es van produir enfrontaments per la llengua per la preeminència de l'urdu.[2] Malgrat ser una llengua indoiraniana, té fortes influències de les llengües dravídiques.

L'alfabet utilitzat per a la seva escriptura és un alfabet àrab modificat; però també s'utilitza l'alfabet devanagari, especialment a l'Índia.[1][3] El sindhi en alfabet devanagari és menys comú, però més fàcil d'aprendre per als indis que poden escriure l'hindi, ja que també utilitza l'alfabet devanagari. Al Pakistan l'alfabet utilitzat per l'urdú, idioma oficial del país, és l'alfabet àrab, i el devanagari no és utilitzat en absolut, de manera que els pakistanesos que parlen sindhi sempre utilitzen l'alfabet àrab modificat.

Orígens

[modifica]

El nom sindhi deriva del sànscrit síndhu, nom original del riu Indus, al llarg del delta del qual es parla sindhi.[4]

Com altres llengües de la família indoària, el sindhi baixa de l'indoari antic (sànscrit) a través de l'indoari mitjà (pali, pràcrits secundaris i apabhramsha). Els erudits occidentals del segle xx, com George Abraham Grierson, creien que el sindhi descendia específicament del dialecte Vrācaḍa d'Apabhramsha (descrit per Markandeya com a parlat a Sindhu-deśa, corresponent al Sindh modern), però treballs posteriors han demostrat que això és poc probable.[5]

Sindhi primitiu (segles X-XVI)

[modifica]

Els testimonis literaris del sindhi primitiu són escassos. Històricament, la literatura i la poesia religiosa ismailïta a l'Índia, que es remunta al segle XI de la nostra era, feia servir una llengua estretament relacionada amb el sindhi i el gujarati. Gran part d'aquesta obra té forma de ginans (un tipus d'himne devocional).[6][7]

El sindhi va ser la primera llengua indoària a entrar en contacte estret amb l'àrab i el persa després de la conquesta omeia de Sindh l'any 712 dC. Segons la tradició sindhi, la primera traducció de l'Alcorà al sindhi es va iniciar el 883 dC. a Mansura, Sind. Així ho corroboren els relats d'Al-Ramhormuzi, però no és clar si l'idioma de la traducció era realment un predecessor del sindhi, ni tampoc se'n conserva el text.[8]

Sindhi medieval (segles XVI-XIX)

[modifica]

La literatura medieval sindhi és de gènere principalment religiós, i comprèn una poesia sincrètica sufí i advaita vedanta, aquesta última en la tradició devocional bhakti. El primer poeta sindhi conegut de tradició sufí és Qazi Qadan (1493-1551). Altres poetes primerencs van ser Shah Inat Rizvi (c. 1613-1701) i Shah Abdul Karim Bulri (1538-1623). Aquests poetes tenien una inclinació mística que va influir profundament a la poesia sindhi durant gran part d'aquest període.[7]

Una altra part famosa de la literatura sindhi medieval és una gran quantitat de contes populars, adaptats i readaptats en vers per molts [[Bard (professió) |bards]] en diverses èpoques i possiblement molt més antics que les primeres atestacions literàries. Entre ells figuren epopeies romàntiques com Sassui Punnhun, Sohni Mahiwal, Momal Rano, Noori Jam Tamachi, Lilan Chanesar i altres.[9]

El poeta sindhi més gran va ser Shah Abdul Latif Bhittai (1689/1690-1752), els versos del qual van ser recopilats al Shah Jo Risalo pels seus seguidors. Encara que són principalment sufís, els seus versos també relaten contes tradicionals sindhi i aspectes de la història cultural de Sind.[9]

La primera traducció al sindhi de l'Alcorà va ser realitzada per Akhund Azaz Allah Muttalawi (1747-1824) i publicada a Gujarat el 1870. La primera que va aparèixer impresa va ser la de Muhammad Siddiq el 1867.[10]

Sindhi modern (des del 1843)

[modifica]

El Sind va ser ocupada per l'exèrcit britànic i annexada a la Presidència de Bombai el 1843. Poc després, el 1848, el governador George Clerk va establir el sindhi com a llengua oficial a la província, eliminant el domini literari del persa. Sir Bartle Frere, el llavors comissari de Sind, va dictar ordres el 29 d'agost de 1857, aconsellant als funcionaris de Sind que passessin un examen en sindhi. També va ordenar l'ús del sindhi als documents oficials.[11] El 1868, la Presidència de Bombai va encarregar a Narayan Jagannath Vaidya que substituís l'abjad utilitzat en sindhi per l'escriptura khudabadi. La Presidència de Bombai va decretar l'escriptura estàndard, cosa que va provocar l'anarquia a la regió de majoria musulmana. Van seguir forts disturbis, després dels quals les autoritats britàniques van imposar dotze lleis marcials. La concessió de l'estatus oficial al sindhi i les reformes de l'escriptura van marcar el començament del desenvolupament de la literatura sindhi moderna.

Les primeres obres impreses en sindhi es van editar a la impremta Muhammadi de Bombai a partir de 1867. Incloïen relats islàmics en vers de Muhammad Hashim Thattvi, un dels erudits religiosos més coneguts de Sind.[9]

La partició de l'Índia el 1947 va fer que la majoria dels parlants de sindhi acabessin al nou Estat del Pakistan, cosa que va donar lloc a un impuls per establir una forta identitat lingüística subnacional per al sindhi. Això es va manifestar en la resistència a la imposició de l'urdú i, finalment, en el nacionalisme sindhi a la dècada de 1980.[12]

La llengua i l'estil literari dels escrits contemporanis a sindhi al Pakistan i l'Índia divergien notablement a finals del segle XX; els autors del primer país prenien molt de l'urdú, mentre que els del segon estaven molt influïts per l'hindi.[13]

Distribució geogràfica

[modifica]

El sindhi és la llengua oficial de la província pakistanesa de Sind[14][15] i una de les llengües catalogades de l'Índia, on no té cap estatus a nivell estatal.[16] Abans de la creació del Pakistan, el sindhi era la llengua nacional de Sindh.[17][18][19][20]

El sindhi també és parlat per molts membres de la diàspora sindhi, particularment a Malàisia, Oman, Singapur, els Emirats Àrabs Units, els EUA i el Regne Unit.

Pakistan

[modifica]
Sindhi com a primera, segona i tercera llengua materna per districte al Pakistan.

Al Pakistan, el sindhi és la primera llengua de 34,40 milions de persones, o 14.6 % de la població del país segons el cens del 2023. 33,46 milions d'aquests es troben a Sind, on representen el 60 % de la població total de la província.[21] Hi ha 0,55 milions de parlants a la província de Balutxistan, especialment a la plana de Kacchi.

L'Assemblea de Sindh del Pakistan ha ordenat l'ensenyament obligatori de la llengua sindhi a totes les escoles privades de Sindh.[22] Segons les normes del formulari B (Normativa i control) de les institucions educatives privades de Sindh del 2005, «Totes les institucions educatives han d'ensenyar la llengua sindhi als nens».[23] El ministre d'Educació i Alfabetització de Sindh, Syed Sardar Ali Shah, i el secretari d'Educació Escolar, Qazi Shahid Pervaiz, han ordenat la contractació de professors de sindhi a totes les escoles privades de Sindh per tal que aquesta llengua es pugui ensenyar fàcilment i àmpliament.[24] El sindhi s'ensenya a totes les escoles privades provincials que segueixen el sistema Matric i no a les que segueixen el sistema de Cambridge.[25]

Amb motiu del Dia de la Llengua Materna del 2023, l’Assemblea de Sindh, sota el ministre de Cultura Sardar Ali Shah, va aprovar una resolució unànime per ampliar l'ús de la llengua al nivell primari[26] i augmentar l'estatus del sindhi com a llengua nacional[27][28][29] del Pakistan.

Molts canals de televisió en sindhi emeten al Pakistan, com ara Time News, KTN, Sindh TV, Awaz Television Network, Mehran TV i Dharti TV.

Índia

[modifica]

El govern indi ha legislat el sindhi com a llengua registrada a l'Índia, convertint-lo en una opció per a l'educació. Tot i no tenir cap estatus a nivell estatal, el sindhi continua sent una llengua minoritària prominent als estats indis de Gujarat, Rajasthan i Maharashtra.[30] A l'Índia, els parlants de llengua materna sindhi es distribuïen en els següents estats:

Diàspora sindhi

[modifica]

A Malàisia, Indonèsia i Singapur (on el sindhi no té estatus oficial), els sindhis ètnics estan canviant en gran mesura a l'anglès com a primera llengua, excepte alguns immigrants monolingües de primera generació i parlants de segona generació que utilitzen el sindhi a casa. En alguns parlants s'observa un canvi de codi de diversos graus, generalment amb l'anglès, però també amb el malai i l'indonesi.[32][33][34][35] Un canvi similar cap a l'anglès es troba a la comunitat sindhi més petita de Hong Kong.[36]

Parlants de sindhi per país

[modifica]

Dialectes

[modifica]
Els dialectes de la llengua sindhi es mostren al mapa.

El sindhi té molts dialectes i forma un continu dialectal en alguns llocs amb llengües veïnes com el saraiki al nord i el gujarati al sud, però no amb el marwari a l'est. Alguns dels dialectes documentats del sindhi són: [40][41][42]

Vicholi: El dialecte de prestigi que es parla al voltant de Hyderabad i el centre de Sindh (la regió de Vicholo), en el qual es basa l'estàndard literari.

Uttaradi: El dialecte del nord de Sindh (Uttaru, que significa 'nord'), amb petites diferències a Larkana, Shikarpur i en parts de Sukkur i Kandiaro.[43]

Lari: El dialecte del sud de Sindh (Lāṛu) que es parla a zones com els districtes de Karachi, Thatta, Sujawal, Tando Muhammad Khan i Badin.

  • Siroli (també Siraiki, Ubheji): El dialecte del Sindh més septentrional (Siro, que significa cap).[44] Parlat en menor nombre a tot Sindh, però principalment als districtes de Jacobabad i Kashmore, pot ser de transició amb la varietat lingüística seraiki del sud del Punjab [45] i ha estat tractat de diverses maneres com un dialecte del seraiki o com un dialecte del sindhi.[46]

Lasi: El dialecte dels districtes de Lasbela, Hub i Gwadar al Balutxistan, estretament relacionat amb el lari i el vicholi, i en contacte amb el balutxi.

Firaqi: El dialecte de les planes de Kachhi, als districtes nord-orientals de Balutxistan, on es coneix com a Firaqi Sindhi o, comunament, simplement Sindhi.[47][48]

Thareli (també Tharechi): Parlat al desert nord-oriental de Thar a Sindh, però principalment parlat a la part occidental del districte de Jaisalmer a Rajasthan, Índia, per molts musulmans sindhi.[49][50]

Sindhi Bhili: Parlat en Sindh pels Sindhi Meghwars i Bhils.[51][52][53]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Sindhi» (en anglès). Ethnologue: Languages of the World. Lewis, M. Paul, Gary F. Simons, and Charles D. Fennig, 2013 (arxiu). [Consulta: 13 octubre 2013].
  2. ↑ Language and Politics in Pakistan (en anglès). Karachi: Oxford University Press, 1996, p. 112.
  3. ↑ «Sindhi language | History, Writing System & Dialects | Britannica» (en anglès) (arxiu). [Consulta: 19 juliol 2023].
  4. ↑ «Sindhi». The Languages Gulper. Arxivat de l'original el 2013-12-28. [Consulta: 29 novembre 2023].
  5. ↑ Wadhwani, Y. K. «The Origin of the Sindhi Language». Bulletin of the Deccan College Post-Graduate and Research Institute, 40, 1981, p. 192–201. JSTOR: 42931119 [Consulta: 9 abril 2021].
  6. ↑ «Sacred Literature-Ginans». Arxivat de l'original el 2023-03-26. [Consulta: 2 agost 2022].
  7. 1 2 «Sindhi literature | History, Poetry & Prose | Britannica» (en anglès). Arxivat de l'original el 2022-06-10. [Consulta: 29 novembre 2023].
  8. ↑ Schimmel, Annemarie «Translations and Commentaries of the Qur'ān in Sindhi Language». Oriens, 16, 1963, p. 224–243. Arxivat de l'original el 2023-12-16. DOI: 10.2307/1580264. JSTOR: 1580264 [Consulta: 30 juliol 2022].
  9. 1 2 3 Schimmel, Annemarie «Sindhi Literature». Mahfil, 7, 1971, p. 71–80. Arxivat de l'original el 2023-04-07. JSTOR: 40874414 [Consulta: 29 novembre 2023].
  10. ↑ «The Holy Qur'an and its Translators – Imam Reza (A.S.) Network». Arxivat de l'original el 15 gener 2016. [Consulta: 29 març 2015].
  11. ↑ Memon, Naseer. «The language link». The News on Sunday, 13-04-2014. Arxivat de l'original el April 13, 2014. [Consulta: 13 abril 2014].
  12. ↑ Levesque, Julien «anglès Beyond Success or Failure: Sindhi Nationalism and the Social Construction of the "Idea of Sindh"». Journal of Sindhi Studies, 1, 2021, p. 1–33. DOI: 10.1163/26670925-bja10001 [Consulta: 2 agost 2022].
  13. ↑ «Sindhi language | Britannica». Encyclopædia Britannica (arxiu). [Consulta: 6 octubre 2022].
  14. ↑ Majeed, Gulshan. «Ethnicity and Ethnic Conflict in Pakistan». Journal of Political Studies. Arxivat de l'original el 2026-09-08. [Consulta: 27 desembre 2013].
  15. ↑ «Sindhi». A: . Arxivat 2014-02-05 a Wayback Machine.
  16. ↑ «Languages Included in the Eighth Schedule of the Indian Constution». Department of Official Language, Ministry of Home Affairs. Arxivat de l'original el 2018-05-12. [Consulta: 9 abril 2018].
  17. ↑ Language and Politics in Pakistan Academia [Consulta: 12 setembre 2015].
  18. ↑ «La imposició de l'urdú». nation.com, 10-09-2015. Arxivat de l'original el 11 setembre 2015 [Consulta: 12 setembre 2015].
  19. ↑ «Microsoft Word - Teaching of Sindhi & Sindhi ethnicity.doc». Apnaorg.com. [Consulta: 13 agost 2018].
  20. ↑ «The Sindhi Language Movement». Arxivat de l'original el 2014-09-05. [Consulta: 12 setembre 2015].
  21. 1 2 «Population by Mother Tongue, Sex and Rural/Urban, Census–2023». pbs.gov.pk. Pakistan Bureau Statistics. Arxivat de l'original el 20 desembre 2024.
  22. ↑ Samar, Azeem. «PA resolution calls for teaching Sindhi as compulsory subject in private schools» (en anglès). The News International, 13-03-2019. Arxivat de l'original el 2022-10-06. [Consulta: 6 octubre 2022].
  23. ↑ PakistanToday. «Sindhi to be made compulsory in all private schools across province | Pakistan Today» (en anglès britànic). Pakistan Today, 25-09-2018. Arxivat de l'original el 2023-03-26. [Consulta: 6 octubre 2022].
  24. ↑ «Private schools directed to make Sindhi compulsory subject» (en anglès). Dawn, 25-09-2018. Arxivat de l'original el 2022-10-06. [Consulta: 6 octubre 2022].
  25. ↑ «Sindh private schools told to teach Sindhi as compulsory subject» (en anglès). Samaa TV, 24-09-2018. Arxivat de l'original el 2022-10-07. [Consulta: 6 octubre 2022].
  26. ↑ «Call for using local languages at primary level» (en anglès). The Express Tribune, 20-02-2023 (arxiu). [Consulta: 28 febrer 2023].
  27. ↑ «Members decry delay in declaring Sindhi a national language» (en anglès). The Express Tribune, 21-02-2023 (arxiu). [Consulta: 23 febrer 2023].
  28. ↑ Siddiqui, Tahir. «Govt, opposition demand national language status for Sindhi» (en anglès). DAWN.COM, 22-02-2023 (arxiu). [Consulta: 23 febrer 2023].
  29. ↑ «Pakistan: Members of Sindh Assembly demand national language status for Sindhi» (en anglès). ANI News. Arxivat de l'original el 2023-02-23. [Consulta: 23 febrer 2023].
  30. ↑ «National Committee for Linguistic Minorities». Arxivat de l'original el 2012-05-13. [Consulta: 13 agost 2018].
  31. ↑ Office of the Registrar General & Census Commissioner. India. «C-16: Population by mother tongue. India - 2011». Arxivat de l'original el 14 d’octubre 2022. [Consulta: 29 octubre 2022].
  32. ↑ Khemlani-David, Maya «Language shift, cultural maintenance, and ethnic identity; a study of a minority comm». International Journal of the Sociology of Language, 130, 1998. DOI: 10.1515/ijsl.1998.130.67 [Consulta: 6 juny 2025].
  33. ↑ Khemlani-David, Maya South Pacific Journal of Psychology, 10, 1, 1999.
  34. ↑ Khemlani-David, Maya «The Sindhis of Singapore – Language Maintenance or Language Shift?». Migracijske i etničke teme, 16, 3, 2000. Arxivat de l'original el 9 d’agost 2025 [Consulta: 6 juny 2025].
  35. ↑ Cook, Matthew A.; Khemlani-David, Maya «Language Shift and Identity Reproduction among Diaspora Sindhis in India and Southeast Asia». Modern Asian Studies, 55, 3, 2020, p. 734–763. DOI: 10.1017/S0026749X20000013 [Consulta: 6 juny 2025].
  36. ↑ Lock, Graham; Detaramani, Champa «Being Indian in post-colonial Hong Kong: Models of ethnicity, culture and language among Sindhis and Sikhs in Hong Kong». Asian Ethnicity, 7, 3, 2006, p. 267–284. DOI: 10.1080/14631360600926972 [Consulta: 6 juny 2025].
  37. ↑ «Detailed Languages Spoken at Home by English-Speaking Ability for the Population 5 Years and Over: 2017-2021». Census.gov (arxiu). [Consulta: 5 juny 2025].
  38. ↑ Heritage, Canadian. «Statistics on official languages in Canada». www.canada.ca, 07-02-2024 (arxiu). [Consulta: 9 maig 2025].
  39. ↑ Singapore Department of Statistics. Census of Population 2010 Statistical Release 1: Demographic Characteristics, Education, Language and Religion. Singapore Department of Statistics, 2011. ISBN 978-981-08-7808-5. Arxivat 2020-02-13 a Wayback Machine.
  40. ↑ Austin, Peter. One Thousand Languages: Living, Endangered, and Lost (en anglès). University of California Press, 2008. ISBN 9780520255609. Arxivat 2025-08-31 a Wayback Machine.
  41. ↑ Paniker, K. Ayyappa. Medieval Indian Literature: Surveys and selections (en anglès). Sahitya Akademi, 1997. ISBN 9788126003655.
  42. ↑ Gazetteer of the Province of Sind (en anglès). Government at the "Mercantile" Steam Press, 1907, p. 188–519.
  43. ↑ «Uttaradi», 1919.
  44. ↑ Shackle, 2007.
  45. ↑ Masica, 1991.
  46. ↑ Rahman, Tariq «The Siraiki Movement in Pakistan». Language Problems & Language Planning, 19, 1, 1995, p. 3. DOI: 10.1075/lplp.19.1.01rah.
  47. ↑ «Fraki Sindhi».
  48. ↑ «Firaqi Sindhi». Indus Asia Online Journal, 30-11-2016 (arxiu). [Consulta: 9 setembre 2026].
  49. ↑ «Linguistic Survey of India». dsal.uchicago.edu. [Consulta: 24 gener 2024].
  50. ↑ One thousand languages: living, endangered, and lost. Berkeley: University of California Press, 2008. ISBN 978-0-520-25560-9.
  51. ↑ «Sindhi bhil language». LotsOfEssays.com.
  52. ↑ «Sindhi Bhil». Global Recordings Network. Arxivat de l'original el 2026-02-10. [Consulta: 9 setembre 2026].
  53. ↑ «Sindhi bhil». Ethnologue.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sindhi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sindhi&oldid=38664547»