Vés al contingut

Stellaris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Stellaris
Modifica el valor a Wikidata
Data d'anunci6 agost 2015 Modifica el valor a Wikidata
Publicació
9 maig 2016 Modifica el valor a Wikidata
Gènerevideojoc de construcció d'imperis, joc de gran estratègia de guerra, videojoc d'estratègia en temps real, videojoc de ciència-ficció i videojoc d'space opera Modifica el valor a Wikidata
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Disponible en
alemany, anglès, castellà, català, francès, italià, polonès, portuguès i rus Modifica el valor a Wikidata
En catalàSí Sí
Característiques tècniques
PlataformaWindows, Linux, macOS, PlayStation 4 i Xbox One Modifica el valor a Wikidata
MotorClausewitz Engine Modifica el valor a Wikidata
Modesun jugador i multijugador Modifica el valor a Wikidata
Formatdistribució digital i descàrrega digital Modifica el valor a Wikidata
Dispositiu d'entradateclat d'ordinador, ratolí i controlador de videojocs Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Paradox Development Studio Modifica el valor a Wikidata
EditorParadox Interactive Modifica el valor a Wikidata
DissenyadorJohan Andersson Modifica el valor a Wikidata
DistribuidorSteam, GOG.com, PlayStation Store, Microsoft Store i Humble Store Modifica el valor a Wikidata
Qualificacions
USK
Més informació
Lloc webstellarisgame.com (anglès) Modifica el valor a Wikidata
MobyGamesstellaris Modifica el valor a Wikidata
Steam281990 Modifica el valor a Wikidata
Seguiment d'errorsSeguiment d'errors Modifica el valor a Wikidata
Id. SubredditStellaris Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt6129780 Musicbrainz (obra): 3160e139-c017-4ecd-b926-489c7b6da6f2
X: StellarisGame Youtube (canal): UCkyT-rE8pcoSPWDhVfOUhgA Modifica el valor a Wikidata

Stellaris és un videojoc d'estratègia 4X i de gran estratègia desenvolupat per Paradox Development Studio i publicat per Paradox Interactive. El jugador controla una civilització interestel·lar dins d'una galàxia generada proceduralment i ha d'explorar, colonitzar i gestionar la seva regió de l'espai, alhora que entra en contacte amb altres civilitzacions amb les quals pot establir relacions diplomàtiques, comercials o militars.[1][2]

Una part important del joc consisteix a gestionar esdeveniments tant guionitzats com emergents, que poden donar avantatges i beneficis al jugador, o bé perjudicar-lo i reforçar civilitzacions rivals. Stellaris es va publicar mundialment per a Windows, macOS i Linux el 9 de maig de 2016,[3] i per a PlayStation 4 i Xbox One com a Stellaris: Console Edition el 26 de febrer de 2019.[2]

El juny de 2026, Júlia Rossell Saldaña va publicar una traducció catalana no oficial del joc disponible a Steam Workshop i Paradox Mods.[4]

Jugabilitat

[modifica]

Stellaris és un videojoc d'estratègia en temps real amb elements 4X i de gran estratègia, ambientat en un mapa d'una galàxia generada proceduralment, on cada sistema estel·lar funciona com una unitat espacial diferenciada.[1][2] Cada estrella té la seva pròpia classe estel·lar i planetes de diverses mides i tipus, com ara gegants gasosos o planetes rocosos amb temperatures de superfície molt altes o molt baixes. Els planetes es divideixen entre habitables i no habitables, i poden contenir recursos explotables per l'imperi que controli el sistema. Els sistemes estel·lars només es poden travessar mitjançant una xarxa de rutes de viatge més ràpid que la llum anomenades hipervies.

El jugador controla un únic imperi capaç de viatjar més ràpid que la llum, amb l'objectiu d'explorar i reclamar sistemes, colonitzar planetes habitables i expandir l'economia fins a superar les civilitzacions rivals. Aquestes civilitzacions apareixen mitjançant esdeveniments de primer contacte, i el jugador pot relacionar-s'hi mitjançant diplomàcia, comerç, espionatge o guerra.

El poder relatiu dels imperis es calcula a partir de tres factors principals: força militar, progrés tecnològic i poder econòmic. La força militar depèn sobretot de les flotes de naus espacials, que poden utilitzar-se per combatre altres imperis. El progrés tecnològic depèn de la quantitat i la raresa de les tecnologies investigades, que poden donar petits avantatges o desbloquejar canvis importants. El poder econòmic depèn de la producció de recursos, que es poden fer servir per comerciar, millorar els planetes, mantenir flotes i sostenir la població.

La partida comença l'1 de gener de l'any 2200, quan l'imperi del jugador acaba de descobrir la xarxa d'hipervies. La durada per defecte de la campanya és de 300 anys dins del joc, dividits en tres fases: inici de partida, meitat de partida i final de partida. Cada fase determina l'aparició de certs esdeveniments, modificadors i amenaces.

L'imperi que acumula més puntuació dins del joc guanya quan s'arriba a la data final de la partida. Aquesta puntuació depèn del poder de l'imperi, la seva influència política, les colònies, la tecnologia, les flotes, els subjectes i altres factors. Tot i això, moltes partides es juguen com a experiències obertes de simulació i narració emergent, més que no pas estrictament com una cursa cap a una victòria numèrica.

Els planetes habitables contenen poblacions formades per ciutadans de l'imperi. Cada unitat de població ocupa una feina concreta, que pot representar una classe treballadora, especialista o dirigent, i cada feina consumeix i produeix recursos. Les feines són generades per districtes i edificis planetaris, com ara districtes urbans, industrials, energètics o agrícoles. Els edificis també poden proporcionar bonificacions específiques i desbloquejar funcions noves.

L'economia d'un imperi es basa principalment en recursos com crèdits energètics, minerals, menjar, béns de consum, aliatges i valor comercial.[5] També hi ha recursos estratègics que serveixen per construir edificis avançats, armes, defenses o promulgar edictes. La unitat, que es pot obtenir donant suport a faccions internes o construint edificis específics, permet desbloquejar tradicions i mantenir edictes. Les tradicions són conjunts de bonificacions vinculades a temes com l'exploració, l'espionatge, el mercantilisme o el militarisme.

Una part central de Stellaris és el disseny de l'imperi del jugador. Es poden escollir imperis predeterminats o crear-ne un de propi. Cada imperi té trets d'espècie, un origen que defineix la seva història anterior al viatge interestel·lar, una ètica que representa la seva filosofia política i social, civismes que defineixen les seves institucions, una forma de govern i un líder d'estat. Les ètiques es trien a partir de vuit opcions repartides en quatre eixos oposats: espiritualista contra materialista, militarista contra pacifista, xenòfob contra xenòfil i igualitarista contra autoritari.[nota 1]

El jugador també controla líders, personatges que poden ocupar càrrecs com governar colònies, dirigir investigacions o comandar flotes. Cada líder té trets propis que proporcionen efectes positius o negatius, i pot guanyar experiència a mesura que treballa en el seu àmbit.

El progrés s'aconsegueix mitjançant tecnologies i tradicions, que augmenten de cost a mesura que avança la partida però ofereixen beneficis cada vegada més importants.[6] Més endavant, el jugador pot triar camins d'ascensió que alteren radicalment els habitants de l'imperi, com l'enginyeria genètica avançada, l'augmentació cibernètica, els poders psionics o la transferència de consciències a cossos mecànics. Els imperis mecànics tenen camins propis, com la nanotecnologia avançada o la transferència de la civilització a una simulació virtual.

Passat un cert temps, poden aparèixer crisis galàctiques, pensades per fer més difícil el final de la partida. Les crisis de meitat de partida poden incloure croades d'imperis saquejadors o invasions procedents de cúmuls extragalàctics. Les crisis finals poden consistir en el despertar d'intel·ligències artificials hostils, invasions extradimensionals o amenaces procedents de fora de la galàxia. Paradox va dissenyar aquest sistema per contrarestar un problema habitual dels jocs 4X: que una facció sigui tan poderosa al final de la partida que la seva victòria resulti inevitable.[7] Diverses expansions han afegit també la possibilitat que l'imperi del jugador esdevingui ell mateix una crisi galàctica.

Desenvolupament i llançament

[modifica]

Stellaris va ser desenvolupat per Paradox Development Studio i publicat per Paradox Interactive.[8] Utilitza el mateix Clausewitz Engine que l'estudi havia fet servir des d'Europa Universalis III, publicat el 2007, tot i que amb modificacions com l'ús de renderització basada en física.[9][10]

El joc es va presentar a la Gamescom l'agost del 2015.[11] El director Henrik Fåhraeus va descriure les influències del joc com una combinació de Star Control II, Master of Orion II: Battle at Antares i Europa Universalis IV, amb la voluntat de crear un joc d'estratègia centrat especialment en l'exploració i l'expansió.[12] L'equip també va fer referències a Star Control II en alguns conceptes i personalitats alienígenes, incloent-hi espècies que recorden ocells, fongs i núvols de gas.[13]

Stellaris es va publicar el 9 de maig de 2016. Després del llançament, els desenvolupadors van confirmar que hi hauria paquets d'expansió i actualitzacions gratuïtes per corregir errors i introduir noves mecàniques.[14] Durant els primers anys, les actualitzacions principals van rebre noms d'escriptors de ciència-ficció, com Stanisław Lem, Arthur C. Clarke, Isaac Asimov, Robert A. Heinlein, Iain Banks, Douglas Adams, Ray Bradbury, Karel Čapek, Pierre Boulle, C. J. Cherryh, Larry Niven, Ursula K. Le Guin, Gene Wolfe, Tanith Lee i Mary Shelley. A partir de la versió 3.3, titulada «Libra», les actualitzacions van començar a adoptar noms de constel·lacions.[15]

La primera gran actualització va arribar el 24 de maig de 2016, poc després del llançament, amb millores en la intel·ligència artificial i una nova raça jugable.[16] L'actualització 2.0, «Cherryh», publicada el febrer de 2018 juntament amb l'expansió Apocalypse, va reformar una part important de les mecàniques bàsiques. L'actualització 2.1, «Niven», va arribar amb Distant Stars i va revisar el bucle principal de joc; la 2.2, «Le Guin», va arribar amb MegaCorp i va reformar l'organització dels planetes. La versió 3.0, «Dick», es va publicar l'abril del 2021 juntament amb Nemesis i va introduir canvis importants en economia, població i intel·ligència.[17]

Paradox va portar el joc a consoles.[18] Les versions per a PlayStation 4 i Xbox One es van publicar el 26 de febrer de 2019 com a Stellaris: Console Edition. Una versió optimitzada per a Xbox Series X/S es va publicar el 25 de març de 2021.[19]

Expansions i contingut descarregable

[modifica]

Stellaris ha rebut nombrosos paquets de contingut descarregable. Tots són opcionals i es poden aplicar al joc base en diverses combinacions. Les expansions més grans modifiquen significativament les mecàniques i característiques del joc, mentre que els paquets narratius afegeixen esdeveniments i mecàniques menors, i els paquets d'espècies introdueixen noves espècies, retrats, àudio, trets i civismes.

El primer paquet, Plantoids Species Pack, es va publicar el 4 d'agost de 2016 i va afegir espècies vegetals, nous retrats, naus i paisatges urbans.[20] Leviathans, publicat el 20 d'octubre de 2016, va introduir criatures espacials poderoses, enclavaments independents i noves mecàniques per als imperis caiguts.[21]

Utopia, publicat el 6 d'abril de 2017, va afegir megaestructures com mons anell i esferes de Dyson, hàbitats espacials, avantatges d'ascensió, imperis ment rusc i noves opcions d'esclavitud i adoctrinament de civilitzacions primitives.[22] Synthetic Dawn, publicat el 21 de setembre de 2017, va permetre jugar amb imperis robòtics i va afegir cadenes d'esdeveniments i aixecaments sintètics.[23]

Apocalypse, publicat el 22 de febrer de 2018, es va centrar en la guerra i va afegir superarmes capaces de destruir planetes, naus de classe Tità, defenses a escala de sistema i civilitzacions nòmades de saquejadors.[24] Distant Stars, publicat el 22 de maig de 2018, va afegir sistemes i cúmuls ocults, anomalies i esdeveniments espacials.[25] MegaCorp, publicat el 6 de desembre de 2018, va introduir governs corporatius, sucursals comercials, ecumenòpolis, més megaestructures i un mercat galàctic d'esclaus.[26]

Expansions posteriors van continuar ampliant el joc. Ancient Relics va permetre excavar ruïnes de civilitzacions desaparegudes; Federations va reforçar la Comunitat Galàctica i les federacions; Nemesis va expandir l'espionatge i va permetre al jugador convertir-se en una crisi galàctica; Overlord es va centrar en relacions entre sobirans i vassalls; Galactic Paragons va renovar els líders i va introduir consells imperials; i Astral Planes va afegir esquerdes astrals amb històries ramificades.[27][28][29][30]

Entre el 2024 i el 2026, el joc va continuar rebent contingut, com The Machine Age, Cosmic Storms, Grand Archive, BioGenesis, Shadows of the Shroud, Infernals i Nomads, amb noves mecàniques per a imperis mecànics, tempestes còsmiques, col·leccions galàctiques, bioenginyeria, psionisme, espècies ígnies i imperis nòmades.[31]

Rebuda

[modifica]

Abans del llançament

[modifica]

En una previsualització per a Rock Paper Shotgun, Adam Smith va escriure que Stellaris podia ser el moment més brillant de Paradox i una fita en el desenvolupament tant dels jocs 4X com del disseny de gran estratègia.[32]

Crítica

[modifica]

Stellaris va rebre crítiques «generalment favorables» segons l'agregador de ressenyes Metacritic.[33] Diverses ressenyes van destacar-ne la interfície accessible, el disseny clar i una fase inicial immersiva, gairebé pròpia d'un joc de rol, fortament influïda per les decisions de disseny de l'espècie del jugador. També es va valorar positivament la novetat de les crisis de final de partida. Les crítiques més mixtes van assenyalar que la meitat de la partida podia resultar menys satisfactòria, especialment per un sistema diplomàtic massa simple i una intel·ligència artificial una mica passiva.[33]

Phil Savage, de PC Gamer, va elogiar l'ambició i la capacitat del joc per generar històries emergents, però també va assenyalar que alguns sistemes resultaven més forts en la fase d'exploració que no pas en les fases intermèdies i finals.[6] Altres ressenyes van remarcar la capacitat de Stellaris per combinar les estructures habituals de Paradox amb la flexibilitat temàtica de la ciència-ficció espacial.

Vendes

[modifica]

Menys de 24 hores després del llançament, Paradox Interactive va anunciar que Stellaris havia venut més de 200.000 còpies i que havia batut el rècord d'ingressos de qualsevol títol anterior de Paradox Interactive durant el mateix període. També es va acostar al rècord de vendes que aleshores tenia Cities: Skylines i es va convertir en el joc de venda més ràpida de Paradox Development Studio.[34] El 21 de juny de 2016, el joc havia venut més de 500.000 còpies.[35] El 12 de maig de 2020, l'editora va anunciar que les vendes havien superat els 3 milions de còpies.[36]

Obres derivades

[modifica]

El juny del 2023 es va anunciar un joc derivat titulat Stellaris: Nexus, desenvolupat per Whatboy Games.[37] Durant el període d'accés anticipat, el joc va perdre el nom Stellaris i va passar a titular-se Nexus 5X, tot i continuar ambientat en l'univers de Stellaris.[38]

El 12 d'octubre de 2023, Paradox va publicar Star Trek: Infinite, un joc d'estratègia ambientat en l'univers de Star Trek que va ser descrit com molt semblant a Stellaris.[39]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Les ètiques també poden escollir-se en variants moderades o fanàtiques.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Stellaris: Information About Paradox's Newest Futuristic 4X Title» (en anglès). Games Ring, 01-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-27. [Consulta: 8 agost 2026].
  2. 1 2 3 Romano, Sal. «Stellaris: Console Edition launches February 26» (en anglès). Gematsu, 22 gener 2019. [Consulta: 13 juliol 2022].
  3. ↑ «Stellaris Confirmed Release Date: May 9th, 2016» (en anglès). Games Ring, 2016. Arxivat de l'original el 2016-05-03. [Consulta: 16 maig 2016].
  4. ↑ Rossell Saldaña, Júlia. «Stellaris: La conquesta lingüística de la galàxia». Teatre de les Ombres, 2 juny 2026. [Consulta: 8 agost 2026].
  5. ↑ Saris, Shawn. «Stellaris Guide» (en anglès). IGN, 23 maig 2011. [Consulta: 31 maig 2026].
  6. 1 2 Savage, Phil. «Stellaris review» (en anglès). PC Gamer, 9 maig 2016. [Consulta: 7 octubre 2019].
  7. ↑ «The End Game and its Follies» (en anglès). Explorminate, 15 gener 2015. Arxivat de l'original el 2018-03-10. [Consulta: 9 març 2018].
  8. ↑ «Paradox Development Studio» (en anglès). Paradox Interactive. Arxivat de l'original el 2014-05-10. [Consulta: 16 agost 2012].
  9. ↑ Savage, Phil. «Stellaris: how Paradox plan to make an infinite grand strategy» (en anglès). PC Gamer, 21 agost 2015. [Consulta: 8 abril 2016].
  10. ↑ Toll, Fredrik. «Stellaris Dev Diary #2» (en anglès). Paradox Interactive Forums, 28 setembre 2015. [Consulta: 1 juny 2016].
  11. ↑ Potter, Matt. «Gamescom 2015: Paradox Interactive Announces Stellaris» (en anglès). IGN, 10 agost 2015. [Consulta: 27 agost 2015].
  12. ↑ Hamilton, Alex. «Stellaris Interview» (en anglès). GameGrin, 11 juny 2016. [Consulta: 8 agost 2026].
  13. ↑ Sanchay, Pre. «Now and Forever: The Legacy of the Star Control II Universe» (en anglès). Hardcore Gaming 101, 12 maig 2021. [Consulta: 18 maig 2021].
  14. ↑ «Stellaris Dev Diary #33 - The Maiden Voyage» (en anglès). Paradox Interactive Forums, 16 maig 2016. [Consulta: 6 gener 2018].
  15. ↑ McKeand, Kirk. «Stellaris patch plans revealed: UI improvements in May, more diplomatic options in June» (en anglès). PCGamesN, 16 maig 2016. [Consulta: 28 març 2025].
  16. ↑ «Stellaris Dev Diary #34 - Clarke Patch» (en anglès). Paradox Interactive Forums, 24 maig 2016. [Consulta: 7 juny 2016].
  17. ↑ «Stellaris Dev Diary #205: Announcing the 3.0 'Dick' Update» (en anglès). Paradox Interactive Forums, 18 març 2021. [Consulta: 24 març 2021].
  18. ↑ «Stellaris to be First Ever Grand Strategy Game to Land on Consoles» (en anglès). Paradox Interactive Forums, 20 agost 2018. [Consulta: 21 agost 2018].
  19. ↑ Hall, Charlie. «Stellaris: Console Edition arrives in February, the first grand strategy title on PS4, Xbox One» (en anglès). Polygon, 22 gener 2019. [Consulta: 24 gener 2019].
  20. ↑ O'Connor, Alice. «Make Like A Tree And Warp: Stellaris Plantoids DLC Out» (en anglès). Rock Paper Shotgun, 4 agost 2016. [Consulta: 12 gener 2021].
  21. ↑ Thrower, Matt. «Review: Stellaris: Leviathans» (en anglès). Strategy Gamer, 23 novembre 2016. Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 29 agost 2020].
  22. ↑ Hafer, T. J. «Stellaris: Utopia Review» (en anglès). PC Gamer, 7 abril 2017. [Consulta: 29 agost 2020].
  23. ↑ Chalk, Andy. «Stellaris: Synthetic Dawn expansion brings playable robot overlords in September» (en anglès). PC Gamer, 6 setembre 2017. [Consulta: 30 agost 2020].
  24. ↑ Hall, Charlie. «Stellaris: Apocalypse adds death stars, stargates and intergalactic barbarians» (en anglès). Polygon, 16 febrer 2018. [Consulta: 18 agost 2020].
  25. ↑ Bailey, Dustin. «Stellaris Distant Stars DLC comes out this week» (en anglès). PCGamesN, 19 maig 2018. [Consulta: 30 agost 2020].
  26. ↑ O'Connor, Alice. «Stellaris turning space megacapitalist with Megacorp expansion in December» (en anglès). Rock Paper Shotgun, 20 novembre 2018. [Consulta: 12 gener 2021].
  27. ↑ O'Connor, Alice. «Stellaris: Ancient Relics DLC adds colour, drops 32-bit support» (en anglès). Rock Paper Shotgun, 5 juny 2019. [Consulta: 30 agost 2020].
  28. ↑ Hall, Chris. «Steam's top seller is an expansion for a 2016 strategy title, Stellaris» (en anglès). Polygon, 17 març 2020. [Consulta: 30 agost 2020].
  29. ↑ «Stellaris's next DLC adds starships which eat stars» (en anglès). Rock Paper Shotgun, 4 febrer 2021. [Consulta: 20 febrer 2021].
  30. ↑ «Stellaris Dev Diary #318 - Announcing Astral Planes» (en anglès). Paradox Interactive Forums, 19 octubre 2023. [Consulta: 28 març 2024].
  31. ↑ «The Machine Age» (en anglès). Stellaris Wiki, 2024. [Consulta: 8 agost 2026].
  32. ↑ Smith, Adam. «Stellaris review» (en anglès). Rock Paper Shotgun, 9 maig 2016. [Consulta: 8 agost 2026].
  33. 1 2 «Stellaris for PC Reviews» (en anglès). Metacritic. [Consulta: 8 agost 2026].
  34. ↑ «Stellaris Breaks Paradox's Day One Revenue Record» (en anglès). Paradox Interactive, 10 maig 2016. [Consulta: 8 agost 2026].
  35. ↑ «Stellaris has now sold over 500,000 copies» (en anglès). PCGamesN, 21 juny 2016. [Consulta: 8 agost 2026].
  36. ↑ «Stellaris celebrates fourth anniversary with over 3 million units sold» (en anglès). Gematsu, 12 maig 2020. [Consulta: 8 agost 2026].
  37. ↑ «Stellaris Nexus announced for PC» (en anglès). Gematsu, 10 juny 2023. [Consulta: 8 agost 2026].
  38. ↑ «Nexus 5X» (en anglès). Steam, 2024. [Consulta: 8 agost 2026].
  39. ↑ Brown, Fraser. «Star Trek: Infinite is a grand strategy game from Paradox» (en anglès). PC Gamer, 16 juny 2023. [Consulta: 8 agost 2026].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Stellaris&oldid=38678618»