abato

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈβatu/, occidental /aˈβato/
• Rimes: -ato

Verb

abato

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abatre.

   [Jo] abato, abat o abati.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ba·to (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈβa.to\

Americà: alt /aˈba.t(o)/, baix \aˈβa.to\

• Rimes: -ato

Verb

abato

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abatir

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ba·to (3)
• Anagrames: atoba, atobá, toaba

Esperanto

• Pronúncia ^(AFI): /aˈba.to/

Nom

abato ‎(acusatiu abaton, plural abatoj, plural acusatiu abatojn)

1. abat, màxim càrrec d'una abadia.