carril

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈriɫ/, occidental /kaˈriɫ/
• Rimes: -il
• Etimologia: Del llatí vulgar *camminus carrilis ‎(‘camí de carro’, literalment ‘camí de carrilada’), per l’amplada adequada per a carros i per les roderes que deixaven, de currīlis ‎(‘del carro’), segle XV.

Nom

carril m. ‎(plural carrils)

1. Lloc preparat per al pas de vehicles.

   Les vies estan instal·lades dins del carril.

2. Sinònim de raïl.

Derivats

• carrilada
• carrilaire
• carrilet
• contracarril
• descarrilar
• encarrilar
• ferrocarril
• monocarril

Traduccions

Traduccions

• Anglès: lane ^(en)
• Castellà: carril ^(es)
• Francès: voie ^(fr)
• Italià: corse ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: car·ril (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kaˈril/

Americà: alt /k(a)ˈril/, baix /kaˈril/

• Rimes: -il
• Etimologia: Del llatí vulgar *camminus carrilis ‎(‘camí de carro’, literalment ‘camí de carrilada’), de currīlis ‎(‘del carro’).

Nom

carril m. ‎(plural carriles)

1. rodera
2. solc
3. camí carreter
4. raïl, carril
5. carril

Sinònims

• (rodera) carrilada, carrilera, huella, rodero
• (solc) aladrada, surco
• (raïl) raíl, riel, via
• (carril) canal, carrilera, senda

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·rril (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre carril