manducàrem

Potser volíeu: manducarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mən.duˈka.ɾəm/, occidental /man.duˈka.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

manducàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de manducar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb manducar.

Miscel·lània

• Síl·labes: man·du·cà·rem (4)