onero

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈɔ.nɛ.roː/
• Etimologia: De onus ‎(‘pes, càrrega’).

Verb

onerō ‎(1a present^?), onerās ‎(2a present), onerāre ‎(infinitiu), onerāvī ‎(perfet), onerātum ‎(supí)

1. Carregar les naus.
2. Carregar el bou amb el pes de l'arada.
3. Carregar de taxes una activitat o un ciutadà.
4. Omplir, carregar les mans.
5. Augmentar, fer insuportable un pes.