perca

Català

Perques joves

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɛr.kə/, occidental /ˈpeɾ.ka/
• Rimes: -ɛɾka
• Etimologia: Del llatí perca, del grec antic πέρκη ‎(pérkē), segle XX.

Nom

perca f. ‎(plural perques)

1. Peix de riu de la família dels pèrcids de color verdós amb bandes fosques (Perca fluviatilis).
2. perca americana

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: baars ^(af)
• Anglès: perch ^(en)
• Castellà: perca ^(es) f.
• Danès: aborre ^(da) c.
• Francès: parche ^(fr) f.
• Frisó occidental: bears ^(fy)
• Islandès: abborri ^(is) m.
• Llatí: perca ^(la)
• Neerlandès: baars ^(nl) m.
• Portuguès: perca ^(pt) f.
• Romanès: biban ^(ro) m.
• Suec: abborre ^(sv) c.

Miscel·lània

• Síl·labes: per·ca (2)
• Anagrames: crepa, crepà, parec, pecar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Termcat
• perca. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpeɾ.ka/

Americà: alt /ˈpeɾ.k(a)/, baix /ˈpeɾ.ka/

• Rimes: -eɾka
• Etimologia: Del portuguès perca, del llatí perca, del grec antic πέρκη ‎(pérkē).

Nom

perca f. ‎(plural percas)

1. perca

Miscel·lània

• Síl·labes: per·ca (2)
• Anagrames: carpe, cerpa, crepa, pacer, parce, pecar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre perca