statuo

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈsta.tʊ.oː/
• Etimologia: De status, participi de stō ‎(‘estar dret’) i de sistō ‎(‘fer que estigui dret’), d'on evolucionà cap al significat de «posar dret, fixar».

Verb

statuō ‎(1a present^?), statuis ‎(2a present), statuere ‎(infinitiu), statuī ‎(perfet), statūtum ‎(supí)

1. fixar, estacionar
2. plantar, clavar

   Signum statuere. ― Plantar la insígnia.

3. establir, muntar

   Tabernaculum statuere. ― Muntar la tenda.

4. creure, tenir una idea fixa

   Statuit sibi non expectandum esse. ― Es creu que no hauria d'esperar.

5. establir, decretar

   In Sabinam exsilium statuitur. ― S'ha establert l'exili a Sabina.

Sinònims

• ponō, figō

Derivats

astituō constituō dēstituō instituō praestituō prōstituō

restituō statua statūtiō statūtus substituō