torner

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /turˈne/
	balear /toɾˈne/, /turˈne/
Occidental:	nord-occidental /torˈne/, valencià /toɾˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De torn i el sufix -er, segle XIV.

Nom

torner m. ‎(plural torners, femení tornera)

1. Persona especialitzada a fer servir el torn.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: tor·ner (2)
• Anagrames: retorn, retron, torren, Torrén

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB