Musiche soul

La musiche soul (clamâde svelt dome soul) e je un gjenar di musiche popolâr nassût tai Stâts Unîts di Americhe cul passâ dai agns '50 e i prins agns '60. Al è nassût de fusion de cariche spirituâl e de espressivitât de musiche gospel cun i ritmis e lis struturis dal rhythm and blues e dal jazz.
La peraule soul (che par inglês e vûl dî "aneme") e devente il simbul di un mût di cjantâ e di interpretâ la musiche cun intense e profonde passion, trasmetint lis emozions in mût diret e cence filtri. Chest gjenar al à vût un ròl fondamentâl te identitât sociâl de comunitât afroamericane e inte sô lote pai diredis civils in te seconde metât dal secul XX.
Etimologjie
[cambie | modifiche il codiç]Il tiermin "soul" al jere za doprât te culture nere par indicâ dut ce che al jere autentic, sincêr e in mût stret leât ae identitât e al "sentî" afromerecan (par esempli, inte gastronomie cun la peraule soul food).
Intal cjamp musicâl, la peraule e à tacât a jessi doprâde par distingui il gjenar di chei cantautôrs che a puartavin il mût di cjantâ, di sgarfâ l'aneme e di dâ dople sensibilitât tipics de glesie drentis i tescj e i ritmis de musiche laiche de dote.
Carateristichis musicâls
[cambie | modifiche il codiç]La carateristiche plui impurtante dal soul e je la centralitât de vôs e la sô capacitât di dâ fûc a lis emozions. I elements clâfs de musiche a son:
- La espressivitât vocâl (melisme): i cjantautôrs di soul a doprin i abeliments de vôs (i melisgjis, ven a dî cjantâ plui notis in te stesse silabe) e i berlis tipics de tradizion predicative de glesie, creant un rion di grandis tensions e rilassaments.
- La struture de clape: la presence de sezion di struments a vint (trombis, sassofons, trombons) e dal organ Hammond o dal pianofuart, che a compagnin e a dialoghìn cun la vôs soliste.
- Il ritmi e la rispueste (call and response): l'ûs di un coro che al rispuint in mût ritemic a la vôs principâl, une carateristiche svelt cjapâde drentis i cjants gospel.
Storie e evoluzion
[cambie | modifiche il codiç]I pionîrs (fin dai agns '50)
[cambie | modifiche il codiç]La nassite dal soul e je leadis a figure extraordinariis che a àn vût la rion di "laicizâ" la musiche de glesie. Il prin in assolût al è considerât Ray Charles, che al à scandalizât tancj credints unint i inis religiôs cun i tescj profans dal blues (par esempli cun la cjançon "I Got a Woman" dal 1954).
Un altri pari fondamentâl al è stât Sam Cooke, famôs par la sô vôs de lûs e par ver scrit "A Change Is Gonna Come" (1964), deventât l'inni dal Moviment pai dirits civîls guidât de bande di Martin Luther King.
La etât d'aur (1960-1970)
[cambie | modifiche il codiç]In chest decadi, il soul si è dividût in plui corints, leadis a lis cjasis discografichis e ai moviments de epoche:
- Il Detroit Sound (Motown): la cjase discografica Motown Records di Berry Gordy e à creât un soul influenzât dal pop, plui net e curât, pensât par jessi scoltât tant dal public neri che di chel blanc. Chi a son nassûts talentis inassolûts come i Supremes, i Temptations, Stevie Wonder e Marvin Gaye (autôr dal famôs album concept What's Going On dal 1971).
- Il Southern Soul (Stax Records e Atlantic): une version plui crude, profonde e salvadie (scrît par talian e inglês tant che "Deep Soul" o "Southern Soul") nassude a Memphis cun la Stax Records. I simboi di chest sound a son stâts Otis Redding (cognossût par sô interpretazion straordenarie a Monterey e par "(Sittin' On) The Dock of the Bay") e la incontrastabile regjine dal soul Aretha Franklin, cu la sô interpretazion de cjançon "Respect" che e je deventâ un innu ancje pal feminism.
- Il Northern Soul: un moviment musicâl e di bal nassût te Inghiltere dal Nord (Gran Bretagne) inte fin dai agns '60. Al jere basât su la riscuvierte di discs di soul afroamerican (dispès di artiscj pôc cognossûts o publicâts di piçulis cjasis discografichis merecanis) cun un ritem plui svelt e incalzant, adât pai balâs acrobatics tai locâi innomenâts tant che il Wigan Casino o il Twisted Wheel.
Svilups cundiplui e il "Neo-Soul"
[cambie | modifiche il codiç]A partî de metât dai agns '70, il soul al à cussì dât la jentrade a la nassite de musiche disco e dal funk. Cul timp, il gjenar si è unît cul pop moderni e cu l'hip hop.
Inte fin dal secul XX e tai prins agns dal XXI, si è palesât un moviment di riscuvierte des sonoritâts classichis de etât d'aur, clamât Neo-Soul. Artiscj come Lauryn Hill, Erykah Badu, D'Angelo e, in Europe, Amy Winehouse e Adele a àn puartât chest sound drentis lis gnovis gjenerazions.
Artiscj soul
[cambie | modifiche il codiç]- Bill Withers
- Mary J. Blige
- James Brown
- Aretha Franklin
- Wilson Pickett
- Joe Tex
- Mariah Carey
- Kehlani
- Temptations
- Janis Joplin
- Marvin Gaye
- Stevie Wonder
- Dionne Warwick
- Jackson 5
- Jackie Wilson
- Etta James
- Ray Charles
- Otis Redding
- Barry White
- Donny Hathaway
- Luther Vandross
- Ann Peebles
- Patti LaBelle
- Chaka Khan
- Shirly Brown
- Gladys Knight
- Anastacia
- Amy Winehouse
- Emeli Sandé
- Alicia Keys
- Solomon Burke
- Clarence Carter
- Joss Stone
- Sam Cooke
- The Four Tops
- Al Green
- The Impressions
- Curtis Mayfield
- Isaac Hayes
- Smokey Robinson
- Sam & Dave
- Sly & the Family Stone
- The Spinners
- The Staple Singers
- Florence Welch
- Billy Paul
- David Ruffin
- Martha Reeves and the Vandellas
- Teena Marie
- Angus & Julia Stone
- The Miracles
- Maxine Weldon
- Sounds Of Unity and Love
- Lee Moses
- Stylistics
- Lena Mayer Landrut
- Sarah Cheng de Winne
- Timi Yuro
- Duffy
- Ben L'Oncle Soul
- Teddy Pendergrass
- Lisa Stansfield
- The Supremes
- Lady Blackbird
- Adele
- Lucio Battisti
- Zucchero
- Giorgia
- Alex Baroni* Jenny B
- Enzo Avitabile
- Mario Biondi
- Noemi